La família dels nens morts a l'accident de Cercs agraeixen la tasca dels serveis sanitaris

Familiars dels dos nens mallorquins de quatre i cinc anys que van morir després d'un accident de trànsit ocorregut a l'Eix del Llobregat, a Cercs, el passat 29 de desembre han publicat una carta d'agraïment a tots els professionals sanitaris que els van atendre a ells i als seus pares, que van patir ferides greus. "No tenim paraules per a descriure l'infinit agraïment que els tenim. Sabem que, si el Teo no ha pogut tirar endavant, no ha estat perquè hagin deixat de fer res. Ho van intentar tot i fins al final. Amb una empatia, una professionalitat, uns coneixements, una delicadesa, una sensibilitat… que ens han deixat per sempre commoguts i agraïts. I també sabem que si el Mauro va tenir alguna possibilitat de tirar endavant és gràcies a tots aquests professionals, que sense conèixer-nos es van dedicar en cos i ànima a cuidar-ho i a intentar curar-ho".

El Diari de Mallorca, del mateix grup que Regió7 ha recollit una carta, signada per les famílies de la parella, i que ha estat publicada per La Vanguardia, i en ella relaten la situació d'angoixa que van viure en les primeres hores de l'accident, quan no sabien com estaven els ferits, i expressen el seu agraïment als professionals de la sanitat pública que els van atendre. La mare, expliquen, "es troba bastant bé" i el pare "evoluciona positivament gràcies a la seva ràpida intervenció"

La carta està firmada per les famílies Morell Bernabéu i Cuervo Feliu de Cabrera, i en ella un dels germans de la dona explica com van rebre la notícia de l'accident: "Són les nou de la nit del dia 29/12, he baixat de la Cerdanya perquè havia de treballar i estic sol a casa. De sobte sona el telèfon, és la meva dona. “Cariño, me ha llamado tu madre, que si Mireia había llegado a Urús. Estaban muy nerviosos porqué habían recibido un mensaje en el móvil que dice que habían tenido un accidente”. Truco a la Mireia i no l’agafa. Truco al meu cunyat Carlos i tampoc l’agafa. I truco a la meva germana Silvia. Jo surto cap a casa els pares i ella cap al punt on el missatge diu que hi ha hagut l’accident.".

De fet, la primera notícia de l'accident la va donar el servei de missatgeria automàtica del mòbil dels accidentats. Per això, els familiars detallen els problemes inicials per a confirmar l'ocorregut. "La meva dona i el meu cunyat Ferran baixen de la Cerdanya cap al punt de l'accident. Quan arriben parlen amb una parella de Mossos que els diuen que hi ha hagut un xoc frontal i que s'havien emportat a tots els ferits vius, però que no sabien on". Les famílies no sabien a quins hospitals dirigir-se. "Llavors, de sobte sona el mòbil de Silvia. És David, l'infermer de l'ambulància que porta la Mireia. Ens explica que està amb ella i que ella li ha donat el seu número de telèfon. Per fi algú ens diu on porten als ferits. I això gràcies al fet que la Mireia, encara que molt atordida, estava conscient i recorda el número de Silvia". Finalment, van poder esbrinar que els ferits havien estat derivats a diferents hospitals de Barcelona, Terrassa i Manresa. "Van ser 3-4 hores d'angoixa, de no saber res, en les quals, fins i tot demanant-la reiteradament, ningú ens va donar cap informació. I si ja és dolorós pensar que els teus familiars estan ferits, no saber res ho fa encara més difícil".

Agraïment a la sanitat pública

"Una vegada arribem a l'hospital, tot va canviar. Afortunadament, a la primera vegada que em tocava conèixer el món de les UCI públiques tan de prop. I tant la meva família com jo ens hem quedat totalment meravellats pels enormes professionals que tenim allí", prossegueix la carta, que estén el seu agraïment al personal del SEM (Sistema d'Emergències Mèdiques). "No hem pogut parlar amb ells, però ens expliquen que van fer un treball extraordinari, i que si el Mauro va poder estar lluitant més de deu dies per a salvar-se és per la bona feina que van fer. La Mireia es troba bastant bé i en Carlos evoluciona positivament gràcies a la seva ràpida intervenció".

Sobre l'atenció als hospitals, les famílies afegeixen: "No tenim paraules per a descriure l'infinit agraïment que els tenim. Sabem que, si el Teo no ha pogut tirar endavant, no ha estat perquè hagin deixat de fer res. Ho van intentar tot i fins al final. Amb una empatia, una professionalitat, uns coneixements, una delicadesa, una sensibilitat… que ens han deixat per sempre commoguts i agraïts. I també sabem que si en Mauro va tenir alguna possibilitat de tirar endavant és gràcies a tots aquests professionals, que sense conèixer-nos es van dedicar en cos i ànima a cuidar-lo i a intentar curar-lo". No obstant això, tots aquests esforços no van poder evitar la defunció dels dos petits, el Teo de 4 anys i el Mauro de 5.

La carta acaba amb un agraïment a tots aquests professionals: "A vegades, les notícies ens queden lluny quan sentim parlar de la sanitat pública, per exemple. És quan et toca viure-la de prop que t'adones que cal invertir en ella, que cal gestionar de la millor manera els impostos que entre tots paguem i que cal pagar-los. Perquè volem que Luis, Adriana, Maurici, Celia, Berta, Laura, Natalia, Pilar, Sara, Silvia, Cristina, Àlex, Jordi, Guillem, Vanessa, Carla, Anna, Imma, Alberto, René, Saúl, Carlos, Eva, Lourdes, Marian… i tants uns altres puguin continuar cuidant-nos quan, per desgràcia, ho necessitem. En els nostres dies més foscos ens vau donar amor, ens vau acompanyar i ens vau donar suport, amb una empatia i una vocació que no oblidarem mai.Us estem enormement i eternament agraïts".

Per altra banda, la Federació de Futbol de les Illes Balears ha emès aquest matí un comunicat en el qual expressen el seu "més sincer condol per la tràgica pèrdua de dos infants de l'escoleta de l'Entreculturas Montesión", i se sumen al dolor de les seves famílies, companys, entrenadors i de tot el club, i anuncien que a tots els partits de futbol que es juguin aquest proper cap de setmana a les Illes Balears es guardarà un minut de silenci en senyal de respecte i record.