Delfí Vilaseca ha completat 33 maratons: «Qualsevol persona pot aconseguir un repte si no es rendeix i persevera»

Delfí Vilaseca, de Berga, té 56 anys i acumula 33 maratons en només una dècada, tot i haver començat a córrer quan ja havia complert els quaranta anys. Després d’haver dedicat tota la vida al futbol —un esport que, segons explica, «em va donar la disciplina necessària»— va decidir penjar les botes i endinsar-se en el món del running. Al principi va optar per distàncies curtes, però aviat es va sentir atret per la marató (42,195 km), una prova que el va captivar.

La seva primera marató, el 2016 a Barcelona, va ser per a ell un territori desconegut, una experiència intensa que el va marcar profundament. Aquell aprenentatge inicial va donar lloc a una segona i una tercera, i així fins a convertir-se en un hàbit que ja forma part de la seva vida. De les trenta primeres curses en va anar escrivint notes, sensacions, reflexions i emocions en brut que, amb el temps, van donar forma al llibre Fin: tu corres, tots correm. Maratons per superar límits, de Cossetània Edicions.

El relat està escrit en tercera persona per mantenir certa distància narrativa entre l’autor i el seu jo corredor. Vilaseca defensa que cada marató és una cursa que es pot extrapolar a la vida quotidiana: la feina, la família, els amics. Per això considera que el llibre no és només per a corredors, sinó per a qualsevol lector que pugui identificar-s’hi a través de la superació, la constància i la resiliència.

El projecte va néixer com un diari personal, però el va anar polint, va veure-hi potencial i Cossetània li va donar suport. L’autor subratlla que ha volgut ser planer i directe, amb un llenguatge que arribi a tothom.

Vessant solidari

Una de les dimensions més significatives del llibre és el seu vessant solidari. Vilaseca destina la seva part dels beneficis a la investigació del càncer de pàncrees a l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge). Aquesta decisió respon al fet que familiars i coneguts seus han patit la malaltia i considera important «aportar visibilitat, sensibilitzar» sobre una realitat dura que afecta moltes famílies, així com «contribuir a la recerca científica», remarca Delfí Vilaseca.

Pel que fa al procés d’escriure admet que «ha estat complicat». No es considera escriptor, i per això «expressar sentiments d’una manera que connecti amb el lector ha estat un repte», diu. Tot i això, se sent «satisfet», especialment perquè molts lectors li han dit que s’hi han sentit identificats. Escriure el llibre li ha permès, diu, «descobrir capacitats personals que no sabia que tenia». Després de l’èxit d’una primera presentació a Cal Vidal, se’n preveuen altres.

Maratons emotives

Entre les experiències més emotives de la seva trajectòria maratoniana, Delfí Vilaseca en destaca dues. La marató de Sevilla del 2020 va arribar només tres setmanes després de la mort de la seva mare i la recorda com una cursa on va sentir «la seva presència com mai». L’altra és la d’Amsterdam, dedicada a un amic que patia càncer; explica que mai oblidarà el gest d’aquell amic intentant agafar la samarreta que li va portar l’endemà, malgrat tenir un braç immòbil. També ha viscut situacions inesperades, com la suspensió a última hora de la marató de Sant Sebastià el 2024 a causa d’un temporal de vent. Aquell imprevist el va obligar a assumir que, a vegades, «qualsevol projecte es pot estroncar sense previ avís», un aprenentatge que, com tants altres, extreu de l’esport i aplica a la vida.

Delfí Vilaseca compagina entrenaments, feina i família amb un equilibri que considera essencial. Sovint s’entrena a primera hora del matí per no restar temps a casa i defensa que, en aquest tipus de reptes, «no es pot ser egoista». Als corredors novells els recomana començar amb distàncies assumibles i progressar a poc a poc, convençut que «qualsevol persona pot aconseguir un repte si no es rendeix i persevera».

Mirant al futur, es veu corrent maratons durant molts anys més, «sempre que la salut i les lesions em respectin», apunta. Al febrer farà la de Sevilla. Explica que continua millorant temps —no els especifica per no centrar el focus només en el rendiment— i no té la sensació d’haver trobat el seu sostre: «Competeixo contra mi mateix i aquesta autosuperació constant em motiva».

El llibre, amb pròleg del periodista esportiu Arcadi Alibés, està a la venda per un preu de 19,90 euros. Per a Vilaseca, publicar-lo ha estat una forma de compartir un aprenentatge vital que, com una marató, «requereix esforç, paciència i la convicció que no s’ha de defallir mai».

Subscriu-te per seguir llegint