Setze noves llambordes Stolpersteine recordaran els berguedans deportats als camps nazis

Casserres, Avià, Olvan i Berga acolliran els pròxims mesos actes de col·locació de Stolpersteine, les llambordes de la memòria que recorden les persones deportades als camps de concentració nazis. Amb aquestes quatre poblacions es completarà la primera fase del projecte al Berguedà, amb 16 peces noves: deu a Berga, quatre a Olvan, una a Avià i una a Casserres.

Les Stolpersteine formen part d’un projecte nascut a Alemanya de la mà de l’artista Gunter Demnig. Són peces elaborades manualment que incorporen el nom de la persona homenatjada, el lloc i la data de naixement, l’any d’entrada al camp nazi i si va morir o va ser alliberada.Al Berguedà el projecte està impulsat per Òmnium Cultural i el Memorial Democràtic, amb la coordinació de Montserrat Soler, i compta amb la participació activa dels instituts de la comarca, que prendran part en els actes com a eina pedagògica i de transmissió de la memòria històrica.

Una a Casserres i una Avià

A Casserres, l’acte tindrà lloc el 18 de febrer (12 h) amb la col·locació d’una llamborda a l’Ametlla de Casserres, on va viure la persona homenatjada quan es va casar i fins que va marxar a la guerra, passant després per França abans de ser deportat a Alemanya."La llamborda s’ubicarà a la plaça Major, prop dels pisos on probablement havia viscut", ha explicat l'alcalde, Eduard Subirana. En aquest acte hi participaran alumnes de l'Institut de Puig-reig.

A Avià, la col·locació d'una pedra es farà el 16 de març (12 h), amb la participació d'estudiants de l'institut Serra de Noet de Berga. L’alcaldessa, Patrocini Canal, ha comentat que s’ha optat per no situar la peça davant del domicili de la persona homenatjada, ja que la vorera és estreta, i que es col·locarà en un espai enjardinat de la plaça de l’Ateneu. Canal ha remarcat la importància d’implicar els instituts en aquest projecte: "Els joves coneixen poc aquesta part tan denigrant de la història i cal explicar-la perquè no es torni a repetir".

Quatre a Olvan

A Olvan, l’acte es farà el 18 de març (11.30 h) amb la participació de l'institut Pere Fontdevila de Gironella i s’hi col·locaran quatre Stolpersteine: tres a Cal Rosal, a la zona de la Porta del Comerç, i una a la plaça Rodona d’Olvan. L’alcalde, Sebastià Prat, ha destacat que el projecte té "un valor immens" perquè permet recordar persones compromeses amb la democràcia i la República que van haver de marxar del país i, en molts casos, van perdre la vida. Entre les persones homenatjades hi ha Josep Simon (1912-2007), supervivent dels camps nazis i autor de dos llibres de memòries. L’Ajuntament preveu també, al llarg d’aquest any, la interpretació d’una de les seves publicacions dins un programa d’actes de sensibilització i homenatge.

Deu a Berga

A Berga, les col·locacions de les deu pedres Stolpersteine es faran del 14 al 17 d’abril amb la participació dels instituts Guillem de Berguedà, FEDAC Xarxa, Vedruna Berga i Serra de Noet. Les peces es col·locaran als llocs on residien les persones deportades quan va esclatar la Guerra Civil.

L’alcalde, Ivan Sànchez, ha recordat que fa deu anys es va iniciar a la ciutat un projecte estable de recuperació de la memòria històrica i ha subratllat la necessitat d’explicar el passat en un context de creixement de l’extrema dreta. El 18 d’abril es farà un acte central (17 h) a la plaça de Sant Pere amb lectures, música i un reconeixement a les persones deportades de Berga i del conjunt de la comarca.

A Berga, la peça dedicada a Agustí Costa, nascut a Guixers, no serà una llamborda sinó una placa de la mateixa mida (perquè la pedra és al Solsonès), que es col·locarà a les voltes de la plaça Viladomat, on hi havia casa seva.

Projecte en expansió

Actualment al Berguedà hi ha 9 Stolpersteine col·locades a Puig-reig (i 5 més de demanades), una desena a Gironella, 3 a Cercs (i 2 més sol·licitades), 4 a la Pobla de Lillet i 1 a Borredà. Les de Puig-reig i Cercs que estan demanades, amb la documentació enviada a Alemanya, és previst que arribin aquest 2026, ha dit Montserrat Soler. També ha volgut agrair la tasca dels historiadors Daniel Montañà i Josep Rafart, autors del llibre Sota les botes de Hitler. Berguedans als camps de concentració nazis, així com la implicació del professorat, l’alumnat i els ajuntaments participants.