Berga recorda la figura de l'independentista Antoní Massaguer i Mas

«Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi». L’autor d’aquesta frase és l’activista independentista Antoní Massaguer i Mas (Berga, 1947). Amb motiu del 25è aniversari de la seva mort, ahir se li va retre un emotiu homenatge que va omplr la Sala Casino de Berga. L’acte, impulsat pel Casal Panxo i la Fundació Reeixida, va comptar amb les intervencions d’Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, i d’Aleix Renyé, periodista, escriptor i antic refugiat polític. L’homenatge es va emmarcat dins del cicle «Rescatem la Memòria, Recuperem la Dignitat» i va tenir l’acompanyament musical de la guitarra de Guim Tuson.

En la seva intervenció, Falguera va repassar el context històric de la trajectòria de Massaguer. En aquesta línia, va explicar que el militant berguedà va ser detingut l’any 1980, juntament amb nou independentistes més per pertànyer a l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), i va ser condemnat a 36 anys de presó. Posteriorment, va obtenir la llibertat provisional el 1989 i la definitiva el 1993, després que el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg determinés que durant el judici se li podrien haver vulnerat drets fonamentals. Un cop va sortir de la presó, va reprendre la seva militància i activisme independentista. «25 anys després de la seva mort, som aquí per fer lligar arrels, orgull i memòria», va assegurar el president de la Fundació Reeixida.

Per altra banda, Aleix Renyé, que va ser company de militància d’Antoní Massaguer, va assenyalar que, en els anys en què s’estava acabant el franquisme i començava la transició democràtica, «primer de tot calia un embrió de forces armades de Catalunya per defensar el futur govern legítim del país, i ho vam fer des de la clandestinitat». El periodista va reconèixer que «la gent que vam formar part d’aquesta estructura clandestina sabíem que entregàvem la nostra vida per Catalunya, cosa que va implicar renunciar a tot: família, estudis...». Al mateix temps, va admetre que «no ens imaginàvem que aquella transició seria com va ser: molt dura».

Alhora, Renyé, que ha compartit algunes anècdotes viscudes al costat de Massaguer, el va definir com «una força de la natura, tant físicament com mentalment, i una persona amb convicció i personalitat». «Ens fa molta falta gent com l’Antoní, perquè encara no hem arribat a on hem d’anar». En aquest sentit, va destacar «la importància de la mobilització popular». Finalment, l’escriptor va confessat que, quan el seu company va morir el 2000, ell es trobava refugiat a la Catalunya Nord, però va assistir clandestinament al seu enterrament. «Que el reconeixement d’avui també sigui un homenatge al Josep, el germà de l’Antoní», va expressar emocionat.

El cicle de memòria històrica és impulsat per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Berga i la comissió de memòria històrica formada per persones a títol individual, organismes i entitats com l’Arxiu Comarcal del Berguedà, Òmnium Cultural del Berguedà, l’Àmbit de Recerques del Berguedà, el Centre d’Estudis d’Avià, la Societat d’Arqueologia del Berguedà i el Casal Panxo. La iniciativa compta també amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través del Memorial Democràtic i també de la Diputació de Barcelona.

Xerrades i visites guiades

Els actes programats continuen de cara a les setmanes vinents. El divendres 6 de febrer, a 2/4 de 7 de la tarda al Casal Panxo, tindrà lloc la xerrada i exposició de les «Publicacions independentistes i socialistes», amb Marc Santasusana i conduït per l’historiador Abel Caldera.

En el marc de projecte Xarxa d’Espais de Memòria, Impulsat pel Memorial Democràtic, el dissabte 7 de febrer a 2/4 de 5 la tarda es presentaran tres elements informatius sobre els refugis antiaeris de Berga, a la plaça del Forn. L’acte inclourà parlaments institucionals, una actuació poètico-musical i una visita guiada a un dels refugis.

En paral·lel, s’organitzaran dues rutes guiades gratuïtes pels escenaris de l’entrada de les tropes franquistes a Berga, que es faran el diumenge 8 de febrer a les 11 del matí i el dissabte 21 de febrer a 2/4 de 5 de la tarda. Les rutes sortiran des de Cal Tonillo i acabaran amb una visita a un refugi antiaeri.

Finalment, el diumenge 8 de febrer a les 6 de la tarda, es representarà a la Sala Casino l’espectacle escènic “Dones del 36, contra el feixisme i la Guerra Civil”, de David Pintó i Joan Valentí. L’obra, adreçada a un públic major de 12 anys, homenatja les dones que van lluitar per la llibertat durant la Segona República i la Guerra Civil, recuperant les seves veus a través de monòlegs, cançons, humors i projeccions audiovisuals.

Subscriu-te per seguir llegint