Intel·ligència artificial al servei de les empreses per guanyar en efectivitat
Experts de diferents sectors demostren que la IA pot ser una aliada per a les petites i mitjanes empreses, ja que pot assumir tasques mecàniques i alliberar els treballadors de certa càrrega laboral
La jornada Impuls IA Berguedà, una trobada organitzada per l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà amb la col·laboració de Regió7, ha congregat a l'espai Curriu de Cal Rosal unes 230 persones

GALERIA | L'empresariat del Berguedà s'endinsa en la gestió de la IA / Oscar Bayona

La intel·ligència artificial pot ser, i en alguns casos ja és, una gran aliada per a les petites i mitjanes empreses. I així s'ha reflectit en la jornada Impuls IA Berguedà, una trobada organitzada per l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB), amb la col·laboració de Regió7, per apropar aquesta tecnologia innovadora als 230 associats que s'han aplegat avui a l’Espai Curriu de Cal Rosal. Experts van explicar com les eines d’IA poden optimitzar processos que comporten hores de feina, però també han fet notar les seves mancances. Una taula rodona, una ponència del catedràtic Xavier Sala-i-Martín i demostracions d’aplicacions reals a càrrec d’empreses de la zona han completat el seu programa.
«El 80% de les pimes ja estan explorant la intel·ligència artificial, però només el 5% la tenen integrada i li generen resultats tangibles», ha compartit l’economista i exconsellera d’Economia, Natàlia Mas, una de les ponents de la taula rodona «Bones pràctiques i aplicacions reals de la IA». Confiar en aquestes eines sovint pot generar por, però, per a ella, la manera de treure’n profit és delegant-li feines mecàniques —com anàlisis de dades, transcripcions de notes de veu o resums de documents— per dedicar aquest temps a altres feines que la IA mai podria fer.
Hi coincideix Marc Bernadich, doctor en creació i gestió d’empreses i degà de la Facultat de Ciències Socials d’UManresa. «Li podem confiar tasques, però mai aquelles que siguin centrals en el negoci», a fi d’evitar que els errors que pugui cometre. «Sens dubte, és un terreny inexplorat, però és clar que canviarà les regles del joc», ha afegit el tercer ponent, l’enginyer informàtic especialista en IA, Josep Maria Ganyet. Per això creu que sempre que s'utilitzi «amb prudència i supervisió humana» serà beneficiosa per a les empreses.
I tot i que encara ens trobem en la «fase de prova» en el procés d’entendre la IA, és segur que canviarà la forma de treballar de les empreses. De fet, segons ha apuntat Mas, «el 45% de les habilitats dels treballadors es veuran alterades o canviaran radicalment» en els pròxims anys. Per això ha encoratjat els presents a concebre aquesta revolució com un repte que els pot fer més competitius si troben la manera d’utilitzar la IA de forma efectiva.
Però com s’ha de fer? Lamentablement, hi ha tantes respostes com empreses al món. Dependrà de cada cas. Això sí, Ganyet ha remarcat que la «prova i error» és un bon començament. «Avui dia encara no hi ha ningú expert en IA, però vosaltres sou experts en el vostre propi negoci», ha apuntat. Amb aquests coneixements ja tenen molt de guanyat, només caldrà anar provant i «equivocar-se de forma gràcil», llavors ja tindran un fil a estirar. I en aquest procés també hi hauran de tenir a veure les Administracions, que, segons els experts, haurien d’impulsar el canvi i fer-lo accessible a les pimes.
Les magnituds d’aquesta revolució pot resultar aclaparadora perquè, com afirmen els ponents, certament tindrà un gran impacte en el món. Alguns, com Ganyet, han manifestat que la IA podria acabar creant una bombolla que tard o d’hora acabarà petant. «No hi podem dependre estructuralment i, arribat el moment, ens hauria d’agafar preparats», ha apuntat. Malgrat això, creu que aquests fenòmens no són necessàriament dolents, ja que també poden ser «grans motors d’innovació». Fins que no arribi, però, tot són conjectures.
Representants del teixit empresarial de la comarca han participat en la jornada per nodrir-se d’aquests coneixements. Com ha exposat el president de l’ACEB, Josep Maria Serarols, «volem que el Berguedà competeixi a primera», i això passa per la voluntat d’afrontar els principals reptes de futur, entre els quals destaca el de la intel·ligència artificial. Si la conceben com una aliada, està convençut que el sector s’enfortirà i serà més pròsper en el futur.
Demostracions d'aplicació de la IA
Un dron intel·ligent per a la videovigilància

El dron que han fet volar en directe durant la demostració / Oscar Bayona
L’empresa Sistach, amb seu a Berga, ha demostrat com aplica la IA en el seu dron, un aparell que pot localitzar qualsevol objecte des de molts metres d’alçada, ja sigui una determinada matrícula, un vehicle o una persona, entre moltes altres utilitats.
Eines per controlar i gestionar fàbriques

El responsable de Mapex durant la seva demostració / Oscar Bayona
La proposta de Mapex, una empresa de desenvolupament de software de Vic, és transformadora, sobretot per a fàbriques, ja que ha creat eines que permeten analitzar dades en temps real evitant l’«error humà».
Intel·ligència artificial per millorar textos

Joan Quintana, CEO de l'empresa, durant l'explicació / Oscar Bayona
L’empresa berguedana Ergates Tecnologia es dedica al disseny web i sol utilitzar la IA en tasques del dia a dia, com ara en l’edició de textos, ja sigui per millorar-los, ampliar-los o escurçar-los.
Subscriu-te per seguir llegint
- Troben una important quantitat d'aigua al subsòl de la Llacuna
- Operen d'urgència un jove que tenia un obús de la Primera Guerra Mundial al recte
- Mor Marissa Terra, regidora i portaveu d’ERC a Sant Feliu Sasserra
- «No vull subvencions, només vull que els polítics no em donin encara més feina»
- Això és el que es queda Hisenda del pot que ha guanyat Rosa a ‘Pasapalabra’: més d’un milió d’euros
- Ferrocarrils ja va projectar als 80 un nou telefèric per pujar a Montserrat des de Monistrol
- 19 evacuats i dos ferits en l'incendi d'un edifici al carrer de Santa Llúcia de Manresa
- Doble operatiu de rescat amb helicòpter: un escalador a Montserrat i una esquiadora al Port del Comte