Quan els pots de pintura sonen a esperança: la batucada que fa bategar l'escola terapèutica Valldaura, a Olvan

No és un so acadèmic ni convencional. És un so que vibra. Pica. Resisteix. Surt de paelles, pots de pintura, plats, panderetes i pals de fusta. Un ritme propi, però viu. Un ritme que diu molt més del que sembla. Darrere d’aquest so hi ha una vintena de joves amb problemàtiques d’addiccions i salut mental residents a l’escola terapèutica Valldaura d’Olvan (Amalgama7), que han trobat en la batucada una manera d’expressar-se, connectar i començar a reconstruir-se.

El taller de batucada setmanal és un espai on la música esdevé expressió, treball en equip i descobriment personal. La particularitat del grup és que tots els instruments es fan amb material reciclat: les caixes amb pots de pintura, els esquellots amb paelles, el plat fa de tamborí, el rocar se substitueix per panderetes i les baquetes són culleres de fusta. Aquesta simplicitat permet que tothom pugui participar i descobrir el ritme a la seva manera.

"Em serveix per evadir-me i desconnectar de tot"

"Vaig optar per la batucada perquè m’agrada la música, tot i no haver fet mai classes. M’ho passo molt bé i em serveix per evadir-me i desconnectar de tot", explica una de les participants, de 16 anys. Recorda que al principi tot resulta estrany: "Sorprèn molt tocar amb pots de pintura, paelles o plats. Però a mesura que vas creant ritmes i veus que tots sabem què hem de fer, sona molt bé". És una de les veteranes del taller de batucada i amb el temps ha passat per diversos instruments: "He tocat plats, paelles, pots... M’agrada provar coses diferents". Al grup de batucada ha trobat un espai on sentir-se còmoda. El vincle amb els companys és també molt important: "Hem d’estar atents, mirar-nos i coordinar-nos. Tot això és una feina d’aproximació i hem fet molt bones relacions entre nosaltres", assegura.

Una altra noia, de 17 anys, destaca l’efecte emocional de l’activitat: "És un moment de desconnexió. Picar els tambors desfoga moltíssim. I fem molta pinya, estem molt bé com a grup. Ens uneix molt". Mentre toca el seu instrument preferit, afegeix: "M’agrada molt tocar les paelles. Sonen més agut i fan bonic el conjunt. Em sento important amb la meva aportació". La música la fa sentir bé: "Quan toquem, m’oblido de tot".

Al ritme de 'pica carxofa, Ramon'

Darrere del grup hi ha Marta Pagerols, professora de batucada, que acompanya els joves des d’una mirada inclusiva. "Tots porten la seva motxilla i la batucada els ajuda a formar part d’un grup". Pagerols comenta que una part clau és aprendre a escoltar: "Hem hagut de fer molta feina de contacte visual i d’escolta perquè ritmes diferents facin una peça. Quan ho aconsegueixen és molt gratificant". Per facilitar l’aprenentatge, els ritmes s’associen a paraules i frases. Fan servir textos com dame una patata, mañana me voy, què hi ha avui per esmorzar o pica carxofa, Ramon. Són frases que ells mateixos proposen i que els ajuden a retenir el ritme.

Més enllà del taller setmanal, el grup també ha tingut oportunitat de mostrar el seu treball fora del centre, amb la participació en els actes del Dia de la Salut Mental a Berga, al mercat de Nadal de Cal Rosal o a la cavalcada de Reis d’Olvan. "Sortir a tocar fora els motiva molt i reforça el vincle amb la comarca", comenta Marta Pagerols. També tenen previstes sessions conjuntes amb les fundacions berguedanes Horitzó i La Llar.

Joves amb problemes d'addiccions i salut mental

La batucada és només una peça del projecte global de Valldaura, que acompanya nois i noies tutelats per l’administració pública amb necessitats complexes. Tal com assenyala la coordinadora socioeducativa, Mònica Pagerols, "els joves que tenim al centre terapèutic i educatiu arriben principalment per dues grans problemàtiques: addiccions, ja sigui a drogues, pantalles, joc o pornografia, i salut mental. Quan arriben aquí primer se situen de per què estan aquí i comencen a treballar amb els psicòlegs la part de l’addicció i la situació personal que viuen, que moltes vegades els ha portat a consumir per evadir-se de situacions familiars complicades i dures". Actualment, a Valldaura hi viuen una cinquantena de noies i noies de 14 a 18 anys.

El centre treballa sobre tres potes interconnectades: la clínica, amb psicòlogues, psiquiatre, metge de família i infermer; l’acadèmica, amb professors que fan proves de nivell i treballen l’ESO amb conveni amb el Departament d’Educació; i la socioeducativa, que inclou el dia a dia, els hàbits d’higiene, l’estructuració horària i moltes activitats per ocupar el cap, treure adrenalina i descobrir aficions com l’esport o la música (no tenen accés a mòbil, televisió ni ordinador). Moltes activitats també es fan fora del centre: "La inserció a la societat és molt positiva. Anem al gimnàs del CEEC Berga, fem pàdel a Cal Bassacs, rocòdrom Peu de Via, hípica a Vilaformiu". Els joves de l'escola terapèutica Valldaura tenen el suport constant d’un equip de gairebé quaranta professionals que els acompanya.

Subscriu-te per seguir llegint