Memoria democràtica a Berga: els refugis antiaeris surten de l'anonimat

La plaça del Forn de Berga ha acollit aquest dissabte l’estrena de la senyalització dels Espais de Memòria: refugis de la Guerra Civil i defensa passiva, una iniciativa que ha format part del projecte Xarxa d’Espais de Memòria, promogut per la Generalitat de Catalunya a través del Memorial Democràtic. L’accció ha servit per presentar la nova senyalètica instal·lada en tres punts clau de la ciutat vinculats a la memòria de la Guerra Civil. La presentació ha comptat amb la participació d’Ivan Sànchez, alcalde de Berga; Rosa Rodríguez, regidora de Memòria Històrica; i Rosa Serra, Àmbit de Recerques del Berguedà.

Serra ha explicat que la ciutat de Berga va patir bombardejos d'avions italians provinents de les Illes Balears, de la Legió Condor i posteriorment també de l'aviació franquista. Serra ha detallat algunes de les feines de recerca que ha fet l'entitat, les quals han permès saber que, per exemple, Berga va haver d'afrontar l'arribada d'un contingent de 4.000 persones més vingudes de fora que fugia. Aquest contingent és el que va estrenar a la pràctica el cementiri nou. En aquest escenari, "construir refugis no va ser la primera urgència, i ho va començar a ser quan van caure els bombardejos, com el de Cal Rosal". En aquests episodis hi va jugar un paper clau l'arquitecte Emili Porta. Serra ha explicat que els alcaldes de Berga van haver d'encarar uns grans reptes de gestió, fins al punt que primer van demanar ajuda per treballar als refugis i, després fins i tot, van haver d'obligar els nois i homes de l'època a implicar-se en la construcció d'aquets amagatalls antiaeris.

L’acte, amb l'assistència d'una trentena de veïns, ha tingut lloc al mateix indret on s’ha ubicat un dels elements més destacats del projecte: un tòtem informatiu a la plaça del Forn que ha explicat el projecte de refugis. Aquest plafó ha contextualitzat l’estratègia de Defensa Passiva que es va impulsar durant el conflicte bèl·lic per protegir la població civil dels bombardejos. Serra ha agraït l'ajuda de l'Arxiu Comarcal del Berguedà així com a historiadors anònims que encara participen en les investigacions.

Per la seva banda, l'alcalde de Berga, que ha qualificat Serra de "pou de saviesa", ha remarcat que "avui és un dia que els berguedans recordarem sempre" i ha posat l'accent en l'esforç del govern i els seus referents en història local com ara Miquel Moya i Dolors Santandreu per portar a terme el projecte de recuperació de la memòria històrica. L'alcalde ha anunciat que amb l'alcalde de Guernica ja ha acordat que es replantarà a Berga el net del Roure mític d'aquesta població per reimpulsar l'agermanament dels dos municipis.

La presentació també ha posat en relleu la instal·lació d’un segon plafó al Teatre Municipal, que ha ofert informació sobre el refugi del Casino i altres sistemes de protecció que es van utilitzar a la ciutat, com ara les trinxeres. Aquest espai ha permès explicar com Berga va adaptar el seu entorn urbà per fer front a les amenaces aèries durant la guerra.

El recorregut memorialístic s’ha completat amb un tercer plafó a la plaça de la Ribera, on s’ha descrit el refugi de l’Ajuntament i s’han detallat les estratègies de guerra emprades per dur a terme els bombardejos. Aquesta senyalització ha aportat una mirada més global sobre el context bèl·lic i el funcionament de la defensa i l’ofensiva durant la Guerra Civil.

Amb aquesta actuació, Berga ha reforçat la seva incorporació a la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya i ha fet un pas més en la difusió i preservació del patrimoni històric vinculat al conflicte. La iniciativa ha permès apropar a la ciutadania, d’una manera accessible i pedagògica, la realitat dels refugis i de la vida quotidiana en temps de guerra, posant en valor un passat que forma part de la memòria col·lectiva del municipi i del país.

L'acte s'ha tancat amb una visita al refugi que hi ha sota el Teatre Municipal.Equipats amb cascs, els assistents han pogut recórrer els escassos metres de la galeria, on es poden copsar encara els cops fets a la paret per obrir el forat.