El PSC vol tancar muralles... els divendres

Un sopar de bolets o la presentació de la Volta (ciclista) són motius de pes per moure el ple de Berga del seu dia: el primer dijous de cada mes. Queralt intentarà ser de nou l’etapa reina (si els ciclistes no tornen a amotinar-se).

Pels pedals, la sessió va caure en divendres. Per casualitat o per la meva mala bava en valorar polítics, van fer-lo tan curt com van poder. Els regidors volien acabar aviat i encarar el cap de setmana o, segons el socialista Abel García, “només hi ha punts per arreglar coses mal fetes, no hi ha res rellevant a tractar”. El polític que entrenava el president Illa en les seves curses matineres abans de posar-se malalt ho va dir amb posat cansat.

Mentre els regidors anaven passant decrets i mocions, la de sempre mirava de lluir-se. Posava el dit a l’ull dels del govern mentre escoltaven amb llangor. Era la regidora Judit Vinyes dient: «L’ajuntament és una gestoria de decrets i sancions amb afany recaptatori». Ivan Sànchez, alcalde i historiador, pendent d’ella com els seus companys, va afirmar el seu pas a la història com a batlle de la CUP: «L’únic per ser coercitiu, sancionador i de mà dura. Soc un que sanciona!».

Passaven més i més temes menors mentre la ciutat i la C-16 mostraven totes les vies en vermell tan temudes pels navegadors. Els passants cap a esquiar o a mostrar vestuari de colors bloquejaven carrers, camins i dreceres en directe.

Potser esperonats per la coincidència, potser per oportunisme polític, els del PSC van fer un prec gros. Una solució actualitzada dels temps de Guillem de Berguedà, el sàtir trobador. Consisteix a tancar les entrades principals a la ciutat. D’aquesta forma, els conductors amb lobotomies digitals no entrarien per intentar estalviar-se dos minuts de cua.

L’alcalde es va posicionar favorable i reversible: «mai ho he vist clar, això de tancar les entrades». Només els berguedans saben la tortura del pas de tota aquesta gent motoritzada sense criteri de mobilitat. Sànchez ens va sorprendre a tots perquè la seva proposta és «tancar les sortides» per fer un efecte de ratera dissuasiva. Només en una cosa estaven tots d’acord: «Qualsevol mesura d’aquest tipus generarà un desgavell enorme les primeres setmanes». Té pinta que no faran res, com de costum.

La MVP d’aquest mes és «una di noi». Ens deixa professionalment la periodista d’aquest diari Anna Costa. Intuïtiva, llesta i implicada en les notícies més mancants: les locals. Se’n va a l’altre cantó de la riba, a la comunicació institucional. La trobarem a faltar, com a mínim, en els catorze plens pendents fins al final d’aquest mandat. Que les institucions no li facin perdre l’instint d’informadora.

Per a LVP designem el regidor d’Hisenda Moisès Massanas en els seus partits de tenis amb Judit Vinyes, la pròxima cap de llista per Aliança Catalana. Amb la seva raqueta verbal torna totes les pilotes enverinades que ella li llença. Només arriba a tornar-les amb l’efecte canviat: «No hem estat afortunats i no ho hem fet bé amb les subvencions» o «per això governem nosaltres, en lloc de tu, que ho faries molt pitjor». Amb un cop tou de «molt pitjor» no es guanya un partit en el qual s’han de restar boles agressives com un «va, home va!» de Vinyes de BeGI (per poc temps més).