La Baells, 50 anys després: així va néixer l'embassament que va transformar el Berguedà

Tot just arrencar el segle XX, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental comença a treballar en diferents estudis per fer realitat un embassament al riu Llobregat. I, ja des d'una etapa inicial, va posar-se sobre la taula el nom de la Baells, municipi situat al cor del Berguedà.

Els plans es van anar ajornant en diferents ocasions, per raons diverses. Inicialment, es va voler protegir el traçat de la línia de ferrocarril cap a Guardiola de Berguedà. Més tard, es va voler repensar la regulació de la conca, així que es va tornar a aparcar la idea. I la Guerra Civil també va allargar els terminis. No va ser fins a la ja plena dictadura franquista, sobre la dècada dels 50, que es van redactar els primers avantprojectes d'obra civil.

Aleshores ja feia més de 10 anys que la Baells s'havia annexionat a Cercs, conformant un municipi com el que ara el constitueix: un conglomerat de pobles i nuclis propers, però cadascun amb la seva idiosincràsia. També n'era part el veí Sant Salvador de la Vedella, que va patir el mateix destí. 

Els plecs es van actualitzar en anys posteriors fins a assolir els quins serien els treballs definitius, executats entre 1970 i 1976. Va ser avui fa exactament 50 anys que els aleshores recentment coronats com a Reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia de Grècia, van inaugurar oficialment la presa i el conjunt d'instal·lacions d'aquest equipament d'abastament hídric. La seva funcionalitat principal era garantir l'aprovisionament d'aigua a una creixent àrea metropolitana de Barcelona. A més, també van acabar entrant en joc la producció d'energia, a través d'una central hidroelèctrica que aprofita la sortida del pantà.

La comporta es va tancar aquell mateix dia, 17 de febrer de 1976, en el qual el cap d'Estat també va fer passada pel nou poble de Sant Jordi, al qual s'acabarien traslladant els veïns de l'espai que acabaria negat. Molt a prop, relataven els mitjans que en aquella època van cobrir l'esdeveniment, van saludar alguns dels familiars dels miners morts en el tràgic accident a la Mina de la Consolació, el 3 de novembre de 1975. També van fer parada a Berga, en una visita que va deixar instantànies tan insòlites com una exhibició de la Patum, en ple mes de febrer, feta expressament per a l'ocasió.

El nivell de l'aigua va anar pujant de mica en mica. L'embassament va fer el ple l'any 1978, cobrint els vestigis de la via del carrilet, diferents ponts i passeres per travessar el riu, la carretera vella i desenes d'edificis d'habitatges i ús social d'un emplaçament que, impulsat per la potent mineria de l'entorn, va arribar a acollir un miler llarg d'habitants.