Casserres col·loca la llamborda Stolpersteine en record a Josep Duró Sabata

La plaça Major de l'Ametlla de Casserres ha acollit l'acte de col·locació de la llamborda Stolpersteine dedicada a Josep Duró i Sabata, qui vivia a la colònia quan va mobilitzar-se durant la Guerra Civil. L'esdeveniment, celebrat aquest dimecres al migdia, ha estat organitzat per Òmnium Berguedà i l'Ajuntament de Casserres, amb la col·laboració de l'alumnat de quart d'ESO de l'Institut de Puig-reig i l'assistència de familiars, a més de representants del Memorial Democràtic i el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

La instal·lació de la llamborda ha estat a càrrec d'un besnet de l'homenatjat i s'ha completat amb l'ofrena floral per part de les seves tres netes. Una d'elles, Aina Duró, ha compartit la seva experiència respecte de la tasca pel descobriment de la vida del seu avi, passant d'una desconeixença absoluta durant la infantesa fins a localitzar i visitar, no fa gaire, el lloc on resta enterrat. Segons comparteixen des del consistori casserrenc, ha estat el moment més emotiu de la jornada.

La història de Josep Duró ha estat relatada pels joves estudiants, que han llegit la seva biografia i han recitat poemes que versen sobre l'Holocaust. Abans de la seva intervenció, havia fet una presentació Montserrat Soler, per part d’Òmnium. Finalment, també han fet parlaments Marta Guinó, com a representant de l'Institut de Puig-reig; Jordi Font, director del Memorial Democràtic; i Eduard Subirana, alcalde de Casserres. Entre els presents, des de la corporació local també fan esment de l'assistència de Gemma Cruz, directora dels Serveis Territorials de Justícia i Qualitat Democràtica, i de Josep Font, d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic.

La família va descobrir on era enterrat fa cinc anys

Josep Duró va néixer l'any 1901, no queda clar si a Sallent o a Serrateix. Era fill de Dolors Sabata, natural de Viver i Serrateix. Des de jove es va implicar en el teixit associatiu, formant part de la junta fundadora del Centre Excursionista de Sallent. Es va casar a Casserres el 1935 amb la gironellenca Hermínia Garcia Gallofré, amb qui va tenir un fill, Fermí, nascut el 1937. La parella treballava i residia a la Colònia Monegal. 

Durant la Guerra Civil, fou mobilitzat per l'exèrcit republicà. El 7 de febrer de 1939 entra a França i, a través de les cartes enviades a la família, van poder anar seguint la seva evolució. Va subsistir en diferents poblacions, alguns mesos amb certa tranquil·litat i altres amb moltes penúries. Va ser detingut per la policia alemanya el 27 de maig de 1944 a Freissenet (Arieja), i acaba en la seu de la Gestapo de Foix on és torturat i retingut en un camp de trànsit.

El 2 de juliol del mateix any el fan pujar a l'anomenat Tren de la Mort, direcció al camp de Dachau. Tot i que consta que va passar per Struthof-Natzweiller i Neckarelz, hi tornarà el mes de setembre. El 29 d'abril de 1945, el camp de Dachau va ser alliberat per l'exèrcit dels Estats Units, i el seu nom apareix en una llista de deportats espanyols alliberats. En tot cas, en va sortir en molt mal estat de salut, i va acabar morint a l'hospital de Laënnec de París, el 30 de juliol. Per ordre del jutjat de primera instància de Manresa, el 7 de juny de 1946 es va inscriure al Registre Civil de Sallent la seva desaparició "en acció de guerra" el 24 de gener de 1939.

Tota aquesta informació ha pogut ser recopilada per l'empenta d'Aina Duró. A partir del material guardat per la seva àvia, l'historiador Josep Pons va poder reconstruir el pas del seu avi per França. Cal tenir present que no va ser fins a l'any 2021 que es van assabentar on descansa: va ser enterrat al cementiri comunal de Bagneux, el 8 d'agost de 1945. La seva història també està recollida al llibre Sota les botes de Hitler. Berguedans als camps de concentració nazis, de Daniel Montañà i Josep Rafart.