Un edifici per acollir treballadors: aquest és l'origen del Xalet del Catllaràs

A ulls de qui visiti en l'actualitat el Xalet del Catllaràs, podria semblar un edifici situat al mig del no-res. Però l'emplaçament d'aquest equipament, ara sí certificat com a obra d'Antoni Gaudí, té tot el sentit del món. Construït a inicis del segle XX, la seva finalitat era acollir els enginyers i tècnics que treballaven a les mines de carbó de la zona. Unes mines que proveïen de combustible la Fàbrica de Ciment Asland, ubicada al Clot del Moro (dins el terme municipal de Castellar de n'Hug) i que es van posar en marxa l'any 1904.

L'encàrrec va ser d'Eusebi Güell, propietari de la fàbrica a més d'amic i mecenes de Gaudí. Les exigències de la zona, a uns 1.300 metres d'altitud, van requerir una construcció inspirada en els refugis d'alta muntanya. Els seus fonaments, però, es van adaptar a l'estil propi de l'arquitecte català, malgrat les modificacions posteriors. Els tres pisos es dividien en diferents estances connectades per una característica escala de cargol a l'exterior. 

El Xalet va servir amb aquesta funció durant anys, però finalment, va ser cedit per l'empresa propietària a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet el 1932, un cop va quedar en desús. L'abandonament va comportar que a la dècada dels 40 presentés un estat de conservació nefast, si bé es va poder reformar per utilitzar-se com a casa de colònies a partir de 1971. En tot cas, el canvi de normatives i la degradació de l'equipament van provocar que tornés a quedar sense funció durant la dècada dels 80.

Ja en aquesta primera reforma es van fer canvis significatius a l'edificació, com substituir l'escala per una de metàl·lica. Amb el pas dels anys, es va creure adient recuperar aquesta peça del patrimoni arquitectònic i, després de diferents intents, es va poder fer realitat una iniciativa per a la restauració del Xalet l'any 2018. Dividida en dues fases, la primera part dels treballs van consistir a restituir novament l'escala, tal com era originalment. Més tard, es va actuar en la resta de l'equipament, tot i que no s'hi va engegar cap servei o funcionalitat concret. S'hi va destinar més de mig milió d'euros finançats a través dels Fons de Desenvolupament Regional (Feder) i les aportacions de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.