Aleix Villegas, responsable de la Baells: «M'estimaria més estar al peu de la presa que no pas al mig de les Rambles»

Aleix Villegas és el responsable de l'embassament de la Baells. Juntament amb dos tècnics, revisen diàriament l'estat de les instal·lacions. Aquest manteniment mil·limètric el fan sentir totalment convençut de la seguretat de la presa, tot i entendre el respecte de qui viu a la vora del Llobregat, més enllà del pantà. Sigui com sigui, creu que l'evolució dels 50 anys de trajectòria de l'embassament han convertit l'espai en un referent al territori, amb una població que ha après a valorar-lo i fer-lo seu.

Quina és la seva funció com a responsable?

M’encarrego de coordinar les tasques que s’han de fer cada dia a la presa per tal de garantir-ne l’òptim funcionament. A més, com que l’equip no és molt gran, perquè som tres persones, també dono suport als tècnics perquè surti la feina.

En què consisteixen aquestes tasques diàries?

Les nostres feines es poden resumir en dos grans blocs. Un és el del manteniment, que inclou accions com verificar que les comportes funcionin, que els motors funcionin, que els filtres no estiguin bruts, que l’oli estigui bé, engegar grups d’electrògens o, fins i tot, comprovar els talussos de l’embassament. I l’altre gran bloc és el que s’assembla a la feina d’un metge, que et mira per fora i per dins. Nosaltres també fem aquestes comprovacions, primer revisant les coses que es poden veure a simple vista, com fissures, humitats o si algun bloc s’ha mogut una mica, i després observant tots els aparells de dins la presa. Estem al cas de la solidesa del conjunt de la presa, de la bona interacció dels blocs de la paret, de la bona canalització de l’aigua i molts altres aspectes. Per tot això, tenim entre 600 i 700 punts de connexió que ens permeten saber, amb precisió, com es troba de salut per dins.

I quin diria que és l’estat de salut de la Baells?

La presa no està bé de salut, està excel·lent. Hem de pensar que, a mesura que van passant els anys, la manera d’intervenir en el manteniment d’una presa evoluciona també. Si fa 50 anys veiessin totes les eines que tenim ara, no s’ho creurien. Insisteixo, l’estat de la Baells és excepcional i jo, que he estat en diverses preses, et diria que és de les que està millor. De fet, fa un parell de setmanes va venir una parella de Cal Rosal que, com tota la gent d’aigües avall, li té més respecte i se’l miraven perquè és ple. Els vaig dir que jo m’estimaria més estar al peu de la presa, ben bé sota de la paret, que no pas estar al mig de les Rambles de Barcelona. Estic plenament segur que això aguanta i que funciona bé, així que la gent pot estar molt tranquil·la, perquè avui dia no hi ha perill. 

Perceben aquest neguit de certs col·lectius?

Quan vam muntar les sirenes per alertar les incidències ho vam veure. Aquesta gent, per exemple i com he dit, de Cal Rosal, es miren l’embassament amb una mica de, potser no por, però sí prudència. Tenen una massa d’aigua important just a sobre, així que és natural.

I, en termes generals, quina és la relació dels berguedans amb el pantà?

Crec que la gent ja percep l’embassament com una extensió de casa seva. A l’estiu, molta gent ve a banyar-se o a navegar en barca. I fins i tot, la gent de Sant Salvador, que són els que se’n van haver d’anar de casa seva, penso que també se’l senten seu. Jo no hi era quan van construir la presa, però parlant amb qui ho va viure, trobo que hi han anat veient la part positiva i és la quina agafen de tota l’experiència. En general, a Cercs, penso que ja entenen l’embassament com una opció més, perquè al final, el pantà hi és, així que val més agafar-s’ho per la part positiva i aprofitar-lo tant com poden. Podries pensar que tenir això al teu territori pot provocar que la gent s’hi posi d’esquena, però amb el pas dels anys, han après a posar-s’hi de cara. En tot cas, aquesta és també una de les funcions que té la Baells.

Quines són aquestes funcions?

La principal és emmagatzemar aigua. Aquesta és la funció amb la qual es va construir aquesta presa. Una altra és ajudar amb les avingudes, és a dir, que si ens ve una pluja forta, que puguem parar el cop i aigües avall no pateixin tant aquesta entrada d’aigua. Per això, ara que és ple, hem de ser molt més prudents i estar molt més a l’aguait amb els nivells, per tal que puguem assumir una possible entrada d’aigua sobtada i important. Una tercera funció és vetllar perquè el riu tingui un cabal ecològic i, en el cas de la Baells, aprofitar-ho per generar una energia més neta perquè hi ha una central hidroelèctrica. I finalment, hi ha aquesta funció social, com explicava. És veritat que la presa és molt maca, que tothom s’hi ha habituat i que la gent està contenta quan el pantà és ple, però la realitat és que hi va haver un impacte. Hem de pensar que aquí sota hi havia una població que es va haver de traslladar i la comarca va perdre el Carrilet, així que, per poc que es pugui, es mira de retornar. Per aquest motiu, quan ens proposen d’acollir alguna activitat que no afecti la seguretat de la presa, que és primordial, sempre es donen els permisos. És a dir, ja que tens una massa d’aigua, mires de poder-la explotar amb serveis lúdics per la població, i així mirar de fer una mica les paus. 

Com s’enfoca el futur de la Baells?

Per la part tècnica, penso que hem de seguir la línia que tenim ara, de fer un manteniment atent, exigent i millorar-lo sempre que puguem. I de la part de la ciutadania, cal que fem pedagogia i deixar molt clar que, perquè ara tinguem molta aigua, no vol dir que no tornem a tenir una sequera. Tots són cicles i hem de ser conscients que no podem començar a malbaratar aigua. No podem oblidar l’experiència dels darrers anys