OPINIÓ
La contracrònica del ple de Berga: El Carnaval encara dura
La gran sorpresa de la nit va ser la presència de Joan Vila, tinent d'alcalde de Manresa, mirades i una salutació formal en ple debat
El ple ordinari de març a Berga / Ajuntament de Berga
L'ordre del dia del ple de Berga s'anunciava gris com el clima. Amb una còpia de la convocatòria a sota del braç vaig passar la llinda noble. Un document força buit i sense cap profunditat política. Els destacats a consignar van ser només dos i fora del guió. El primer, la calefacció a tota marxa. Passar de la fresca de la plaça a la bovor oficial era un desafiament als pacients assistents. S'allargà quasi fins a mitjanit, el límit legal. L'altre fet destacable el deixo pel final.
El mentrestant va ser l'esperat amb els clàssics de la burocràcia: la mandonguilla de contractes caducats, tràmits inacabables, aprovacions econòmiques (amb l'abstenció de Junts) i les intervencions professorals d'Abel García (PSC) amb to de secretari general (d'Esports). Moisès Masanas, regidor d'hisenda i president del Consell Comarcal, anava a la defensiva: "lamento no tenir la seva formació jurídica" li va etzibar a García, de formació historiador.
Queralt Sales (Junts) va llegir amb veu contundent ("no cal cridar" li digué el batlle) un monòleg sobre el desgavell organitzat a Berga per una cosa tan important com el Carnestoltes. Van saltar guspires com en un salt de plens. Va demanar a la regidora de festes Ermínia Altarriba una mitja dimissió: "deixi de ser la responsable d'organitzar la festa". Fins a sis edils van voler posar cullerada a la qüestió més destacada del vespre. "Ordre si us plau" demanava el batlle convertit en una versió nostrada del "speaker" de la Cambra dels Comuns britànics.
La gran sorpresa de la nit va ser la presència de Joan Vila, tinent d'alcalde de Manresa. El ple es va sobresaltar, mirades (còmplices o no) entre ell i Lluís Minoves (de moment no adscrit), amb Judit Vinyes (sense "match") aviat ungida com a líder d'AC, o la salutació formal a mitja sessió de Ramon Caballé de Junts. Tot anticipava unes xerrades en acabar que donaran per parlar-ne i potser per escriure'n. El polític manresà em va preguntar sorprès: "no hi ha límit de temps per intervenir?". És el meu prec final a l'Ivan Sànchez: Il·lustríssim, ni que sigui un sol cop, escolti a un del Bages.
- Evacuat en helicòpter un ciclista en estat greu després de xocar amb un quad a Lluçà
- L’últim truc de les estafes telefòniques: «M’ha faltat al respecte, el departament de penalitzacions el multarà amb 185 euros»
- Andrea Gusart, «La Pericona»: «Encara em queden amics, però ara ja estan tots fotuts»
- Mor un dels escaladors ferits en caure'ls pedres al damunt a Montserrat
- Polèmica per les opinions de l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, sobre el Bàsquet Manresa i el seu pavelló
- Ni Sofia ni Júlia: tres noms de nena singulars que destaquen a Catalunya segons l’Idescat
- Carlos Ruf, expivot del Bàsquet Manresa: 'La depressió t’empeny a l’abisme i jo l’únic que volia era tancar el llum
- La Marta i el Lluís, 33 anys intercanviant casa per vacances: «És com si un amic et deixés casa seva»
