«La CUP ha de poder fer política industrial, no només oposició pura amb un discurs impecable»

Es lleva abans de les 6 del matí per treballar amb les seves vaques i dedica la resta del dia a exercir tres funcions públiques que el converteixen en un dels homes clau del Berguedà, entre altres coses perquè té a les mans el polígon que es considera la pedra toc del desenvolupament de la comarca. Futbolista vocacional, desmenteix l’estereotip clàssic de polític de la CUP.

Ara mateix és alcalde d’Olvan, vicepresident del Consell Comarcal i president de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, a més de granger. No se li pot negar que treballa però, no seria millor repartir una mica els càrrecs?

Els càrrecs al Consell i a l’Agència es deriven del de l’Ajuntament, i dels tres representants que la CUP té al Consell va semblar que jo era el més adient per presidir l’Agència, en part perquè Olvan, amb el polígon, ara té una dimensió de municipi estratègic per a la comarca. Però si la meva presidència és molt visible i té pes és perquè ha quedat vacant la figura del gerent. Jo crec que això ha de ser provisional. La direcció efectiva no hauria de dependre de les eleccions.

Té a les seves mans un polígon que és la gran esperança de tot el Berguedà. Portar-lo al punt on és ara ha costat molt. Per què?

Hi havia un gran embolic burocràtic i legal que s’havia de desfer, i no hi havia manera. Ha estat un viacrucis. La veritat és que veure que no es resolia i que es posava en perill una inversió tan important com la de Paulig va resultar molt frustrant. Ara les perspectives són millors. Tenim cinc parcel·les disponibles i, si volgués venir una empresa gran, hi cabria. Una inversió de l’Incasòl prevista per a aquest any hauria de fer que arribéssim a 14, i amb el canvi de planejament es podrà agregar espais i atendre demandes realment grans.

Vostè és un cupaire al rovell de l’ou del món empresarial de la comarca, tant per la naturalesa de l’Agència com per se l’alcalde del polígon. Li genera alguna contradicció?

Jo crec que la CUP s’ha de saber mostrar com una organització de govern, amb tot el que implica. De vegades pot suposar alguna contradicció, com ho pot suposar per a d’altres partits, però la gestió local ens ensenya que els maximalismes te’ls has de guardar, encara que no deixis d’aspirar a transformar. És veritat que, en algun entorn, he tingut la sensació de no acabar d’encaixar, però a la comarca em passa molt poc.

I a dins de la CUP no hi grinyola res?

La gent d’esquerres tots tenim la nostra pròpia ponència i ens costa posar-nos d’acord però, en general, coincidim que hem d’abandonar el turisme com a principal sector econòmic, i que això exigeix una reindustrialització de la comarca i de la societat. Entre altres coses, perquè la indústria ofereix les millors condicions i millors oportunitats per a tota mena de treballadors. Ens convé que es vegi que la CUP pot fer política industrial, i no només una oposició pura amb un discurs impecable.

Quin paper hi ha de jugar l’Agència en aquest futur industrial ?

El seu paper és de promoció, per tant, d’una banda, ha de contribuir a generar un relat i una visió sobre la comarca que n’afavoreixi la industrialització, i d’una altra, ha d’oferir serveis de tota mena que facilitin la captació d’inversions i el desenvolupament de les iniciatives locals.

L’Agència existeix per raons històriques i fa funcions que serien pròpies del Consell del Berguedà. No es podria simplificar?

L’Agència és el fruit de la fusió de diferents consorcis. Abans la dispersió era encara més gran. Té l’avantatge que hi ha una representació directa dels municipis. Si hi volen tenir un paper actiu, em sembla un bon model; si no, s’anirà caminant cap a una integració dins del Consell. Hi ha una reflexió oberta sobre això, i aquest any s’hauria d’arribar a una conclusió.

Què li falta al Berguedà per agafar l’empenta que necessita?

Jo diria que està ben encaminat. Penso que el sòl industrial que tenim serà molt atractiu perquè li podrem donar una molt bona dotació energètica, un tema molt important en aquests moments. Quan hi hagi projectes interessants nosaltres estarem a la graella de sortida, perquè a Catalunya aquest tipus d’oferta és difícil de trobar.

Compta amb la iniciativa comarcal o amb la de fora?

La gran majoria de les consultes que tenim són de projectes berguedans, i això és molt positiu. Paulig n’és un molt bon exemple. Però compto que la falta de sòl a l’àrea metropolitana també ens ajudarà.

Ara sóc un empresari de Baviera. Vengui’m el Berguedà.

A un alemany li diria que som una societat amb rigor europeu, amb gent molt arrelada al territori i compromesa amb l’empresa. M’ho diuen els empresaris: els empleats són poc conflictius i si tenen un lloc de treball al Berguedà el valoren i no el busquen a fora. Els berguedans tenim una imatge de bona gent. Això és important. I també som una comarca connectada a les principals vies de comunicació d’Europa, a prop de França i de tota la península. Oferim bon sòl industrial, amb energia neta abundant, amb costos controlats i molt bona qualitat de vida. No està gens malament!

Berga hi juga el paper que hi ha de jugar?

Més del que sembla. Per exemple: Berga forma part del contracte de la recollida porta a porta. Si no hi fos, seria molt difícil trobar una empresa que volgués el contracte. I també passa amb altres serveis. De fet, Berga fa més de capital que Manresa o Vic, perquè a l’entorn de Berga hi ha pobles més petits que no en tenen de propis i han d’anar a la capital gairebé per tot.

Què en va aprendre de la gestió de La General?

Que les coses s’han de rumiar dos cops. Ho vam disfrutar, però també ho vam patir. És un negoci molt complicat. La meva generació encara es socialitzava el divendres i el dissabte a la nit; això ha canviat completament. Pensàvem que podríem ser una Stroika i vàrem acabar fent ‘reggaeton’ per salvar els mobles. La falta de públic no ens permetia fer una altra cosa.

A qui s’aproxima a la política amb unes expectatives de transformació molt altes el contacte amb la gestió real li pot generar frustració?

Sí, però també hem de ser capaços de prendre la temperatura de la població i veure si hi ha les condicions per a una revolució. Quan ens presentem ja sabem que no és així. Per tant, la frustració no ve tant de no veure satisfetes grans aspiracions com de comprovar la lentitud de la burocràcia, que no et permet avançar. Això ho podria dir qualsevol alcalde de qualsevol poble de qualsevol partit.

Vostè ha jugat molt a futbol. La gent, en la vida personal i professional, s’expressa d’una manera semblant a com ho fa al camp?

Sí, diria que sí. Jo era un migcampista amb arribada que agafava molt camp. Hi havia companys més especialistes; jo feia una mica de tot. En la meva vida personal també sóc així: especialista en res, polivalent, intentant connectar la defensa amb l’atac, cohesionar l’equip.. Sí, s’assembla. Al final, el futbol és tan divertit perquè hi ha papers per a tothom, com en la societat.

Parlant d’arribada: on li agradaria arribar, políticament?

De moment la idea és tornar a presentar-me; tant si torno a ser alcalde com si no, serà la darrera vegada. Fer carrera política fora de la comarca sent de la CUP no és fàcil, i ser diputat... Ho veig una activitat molt teòrica, i el fet que no siguem un país independent fa que el Parlament no tingui un impacte molt gran sobre els ciutadans. No m’hi veig. Si no és que un dia la CUP accepta entrar en un govern. Si fos un govern independentista amb voluntat de ruptura em semblaria bé.

El 2017 hi havia voluntat de ruptura.

Sí, jo crec que llavors ens havíem d’haver mullat. Hauríem d’haver pressionat per ser-hi, haver gestionat i haver-nos implicat des de dins.

Precisament, té un premi per un treball de màster sobre el suport a la independència de Catalunya. Com el veu?

Malament. Estem en hores baixes. A Catalunya sempre ens ha costat molt ser un subjecte nacional racional i ferm. El suport als partits és molt volàtil. Al País Basc és un suport molt estructurat i, fins i tot, es tradueix en la vida social. Això els fa forts. Nosaltres, en canvi, ens debilitem molt fàcilment, i segurament encara ens debilitarem més. Hauríem d’aprendre que la independència no va de jugades mestres sinó de constància i de ser-hi d’una manera menys crítica. Hem fulminat els líders perquè no van fer el que havien de fer, però són els que s’han menjat la presó i l’exili. Ho hem valorat molt poc.

Com ho fa per, a més a més, ser granger?

A la granja hi treballo de 6 a 9 del matí. I quan s’allarga el dia, també als vespres. Això em permet dedicar la major part de la jornada a les altres activitats. La meva dona i els meus pares m’hi ajuden. M’agrada perquè em permet estar en contacte amb la natura i trepitjar realitats que no veus des de la política. És on tornaré quan ja no tingui càrrecs.