Berga homenatja la congregació de les Germanes Vedruna

La Sala de Plens de l'Ajuntament de Berga va acollir divendres un acte de reconeixement a les germanes Vedruna de Berga. L'esdeveniment ha consistit en la conferència titulada Les Vedrunes a Berga (1837-2025). Història d'una voluntat de servei a càrrec de l'historiador i arxiver berguedà Xavier Pedrals. Entre els assistents s'hi trobaven l'alcalde de la ciutat, Ivan Sànchez; la directora del Museu Comarcal de Berga, Alba Perarnau; la directora del centre educatiu Vedruna Berga, Mireia Canudas, així com altres docents; i les germanes carmelites que fins a l'octubre passat residien a Berga acompanyades per la directora de la fundació Vedruna Catalunya, Montserrat Espinal.

Pedrals, que també fou un dels mestres primerencs a l'Escola Vedruna de Berga, va fer un repàs històric de la institució carmelita des de la seva arribada a la ciutat fins als nostres dies. Santa Joaquima de Vedruna, fundadora d'aquesta congregació, arribà a la capital del Berguedà a petició del bisbe de Solsona en el marc de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), que enfrontava els partidaris de Carles Maria Isidre i els d'Isabel II pel tron espanyol.

Joaquima de Vedruna es lliurà plenament als malalts, ferits i morts que queien a causa del conflicte bèl·lic, en escoles i a peu de carrer. Fins i tot s'hi traslladà, temporalment, la Casa Mare de la comunitat. Tant la fundadora com altres monges que l'acompanyaven van haver de fugir diverses vegades de la repressió dels dos bàndols perquè elles assistien materialment i espiritual a les víctimes d'ambdós colors. Però, d'aleshores ençà, les germanes carmelites engegaren una escola d'ensenyament femení a la plaça del Doctor Saló.

Al segle XX, van seguir en la seva labor d'assistència social fins que fundaren el 1958 la nova escola, espai que actualment ocupa l'ensenyament infantil i de primària de Vedruna Berga. Pedrals recorda que les monges van cedir aquest espai per a la celebració d'actes clandestins com l'Assemblea de Catalunya en la reivindicació nacional a les acaballes de la dictadura franquista o per acollir persones oprimides i sense recursos, entre d'altres. Poc temps després va passar de ser un col·legi d'internes d'adscripció femenina a una escola mixta. Avui dia, la institució de Vedruna compta amb dos centres a Berga: un d'educació primària i l'altre de secundària.

Un llegat que perdura

Espinal i Canudas van agrair la pervivència d'aquest llegat religiós, cultural i educatiu a Berga, del qual enguany se celebra el bicentenari, gràcies també a la tasca diària i constant de mestres, professors i educadors professionals. Per la seva banda, Sànchez va recordar que, tot i que la comunitat, per diferents raons, ja no resideix a Berga, continua formant part de l'imaginari col·lectiu de moltes generacions de berguedans que han estat educats en la recerca de valors com la interioritat personal, la solidaritat amb aquells més necessitats, el compromís amb un món més just, el sentit de pertinença a una gran família educativa, així com l'arrelament a la ciutat. 

A més dels compareixents, l'homenatge a les germanes carmelites de la Caritat va reunir al voltant de 70 assistents, entre alumnes, professors i persones vinculades a Vedruna a Berga.