Daniel Pérez, director general de L'Energètica: «Ens agradaria que es veiés la central reversible com una oportunitat per dinamitzar el Berguedà»

Daniel Pérez és el director general de L'Energètica i coordinador de la Comissió Interdepartamental de Transició Ecològica de la Generalitat. L'empresa pública té l'encàrrec del Govern d'estudiar la millor fórmula per invertir en el projecte de construcció i explotació d'una central hidroelèctrica reversible a la Baells.

La iniciativa ha despertat detractors i simpatitzants a la comarca, amb un primer pols sobre el consens que es juga dissabte, en forma de consulta popular. Aquesta és la continuació de l'entrevista a Daniel Pérez, en clau local.

Quines característiques té la Baells respecte d'altres embassaments que el fan adient per aquest projecte?

És un lloc idoni per a aquest tipus de projecte, que requereix aigua i un desnivell pronunciat en poca distància. La Prospectiva Energètica de Catalunya preveu que cal multiplicar per quatre la potència de les reversibles d'ara al 2030 per garantir la seguretat del subministrament, i apunta que els millors llocs on ubicar-les és allà on ja hi ha un embassament fet, perquè l'impacte de la infraestructura és molt menor. De fet, els promotors van analitzar una dotzena d'ubicacions en tota la península i van escollir la Baells com el més adequat.

De moment és el primer de les conques internes. Serà l'únic?

Hi ha un estudi del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya que analitza possibles emplaçaments de reversibles i en planteja altres a més d'aquest, però que no estan tan madurs.

El Govern ha encarregat a L'Energètica que estudiï com invertir en el projecte de la central reversible de la Baells. D'entrada, l'aportació seria equivalent al 10% del total. Es podran defensar efectivament els interessos públics amb només aquesta part de la titularitat?

Totalment. Per segellar la nostra participació en el projecte se signaria un pacte de socis amb els altres promotors que garantiria que el retorn als municipis es mantingui durant tota la vida útil de la central i que un representant de les institucions berguedanes assisteixi al consell d'administració de la societat, juntament amb la nostra representació. Aquest document és vinculant legalment. De tota manera, aquest 10% és un punt de partida. No descartem que pugui ser superior, i ens consta que els promotors estarien disposats que tinguessin un percentatge superior, però això serà en funció del pressupost disponible.

I per què no del 100%? 

Fer una infraestructura d'aquesta envergadura costa més de 400 milions d'euros. Però més enllà del finançament, és positiu per al projecte comptar amb l'experiència i la solvència d'una empresa com la pública d’Àustria, Verbund, que ja gestiona set centrals reversibles i més d'un centenar d'hidroelèctriques arreu d'Europa.

Una inversió estrangera com aquesta no perjudica la nostra sobirania energètica? 

El que va en contra de la nostra sobirania energètica és continuar depenent del petroli i el gas que venen de l'Orient Mitjà o de Rússia. El que es decideix a la Baells és si la clau de l'aixeta de l'energia la té l’ACA, i depèn de Catalunya, o la tenen les dictadures de l'Orient Mitjà, de Putin o de Trump.

Com encaren les consultes de dissabte?

Des del ple respecte a l'opinió que puguin expressar els veïns i com un punt des del qual es pot continuar dialogant. Cal ser honestos amb la gent: ni l'autorització del projecte està en mans dels ajuntaments ni els veïns estan votant si hi participa o no L'Energètica. Es tracta d'una instal·lació d'interès estratègic per al sistema energètic a escala catalana, espanyola i europea. D'aquí que l'estat acabi de declarar les centrals reversibles infraestructures d'utilitat pública amb el Reial decret-llei, de mesures per fer front a la crisi energètica per la guerra a l'Orient Mitjà, que s'acaba de convalidar al Congrés dels Diputats.

Quin seria el resultat desitjat per L'Energètica?

Ens agradaria que es veiés aquest projecte i els beneficis proposats pels promotors com una oportunitat per dinamitzar la comarca. Així ho han assumit municipis com Cercs i Olvan i les entitats econòmiques berguedanes, que hi han vist una palanca per resoldre problemes endèmics com la demolició de l'antiga tèrmica i l'ampliació de la potència que necessita el polígon de Rocarodona perquè creixi la indústria. Aquest projecte pot ser bo per al Berguedà i bo per al país, perquè ens permetrà allargar la transició energètica del dia a la nit, emmagatzemant l'energia excedentària dels parcs solars, i tenir més seguretat a la xarxa i electricitat més barata. I lògicament és bo per al planeta, perquè contribueix a la lluita contra el canvi climàtic, que això sí que destruirà massivament els nostres paisatges i la biodiversitat si no fem res.

I com determinaran el consens del territori més enllà dels dos processos consultius?

Fa dos anys que s'està treballant aquest consens amb contactes amb les institucions i la societat civil de la comarca. Cal escoltar la veu dels ciutadans i també la veu de les institucions i de les entitats representatives del Berguedà. Crec que ningú no pot dir que els actuals promotors no han tingut una actitud transparent i dialogant. Ja porten convocats vuit actes públics i desenes de reunions per explicar el projecte i escoltar propostes.

Creu que el Govern ha interferit en la consulta amb el posicionament públic de la consellera, tal com denuncien els grups opositors?

Els dos Ajuntaments que les han convocat van ajornar-les del gener al març precisament perquè la Generalitat es posicionés abans de la votació. Es volia que els veïns anessin a votar tenint tota la informació, sabent si hi haurà o no L'Energètica darrere del projecte. I és exactament el que ha fet el Govern. Les interferències són unes altres…

Quines?

Home, s'han fet circular una pila de fake news malintencionades sobre aquest projecte per espantar la població, sense cap mena de rigor ni fonament. Per exemple, és rotundament fals que l'activitat de la central perjudiqui l'aigua de boca. La llei és molt clara a l'hora de donar total prioritat a l'ús domèstic, i això ho controla la Generalitat. A més, tècnicament la central no funcionarà si el pantà està per sota del 23% de capacitat, serà físicament impossible. O els suposats riscos geològics i els fangs tòxics que s'airegen i que no tenen cap base científica. Cal tenir en compte que, abans de poder moure una pedra, un projecte d'aquesta magnitud ha de superar cinc anys de tramitació en què se'n posa a prova la solidesa. Són cinc anys d'examen en què se'l miren en lupa una infinitat d'organismes tècnics, entre ells, l'ACA, Medi Ambient i l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

En el cas de Cercs, que és el tercer municipi de l'equació, supediten l'aprovació al desmantellament de l'antiga central tèrmica. Han avançat respecte d'aquesta qüestió?

Com ha dit la consellera Paneque, el compromís de la Generalitat amb el desmantellament de la tèrmica és ferm i s'estan estudiant totes les vies per aconseguir-ho, també amb el Govern espanyol. És un deute pendent de les administracions i un acte de justícia, independentment de com avanci la reversible. Cal propiciar una entesa entre les administracions per fer-ho realitat al més aviat possible.

Subscriu-te per seguir llegint