Una manifestació històrica per l’eix del Llobregat

La polèmica al Berguedà sobre quin traçat havia de tenir el futur eix del Llobregat ampliat a quatre carrils podia semblar una discussió entre polítics, sense gaire connexió amb el sentir de la població en general. Podia semblar-ho, però el dia 30 de març del 2001 va quedar ben clar que no: més de mil persones es van manifestar pels carrers de Berga en favor de l’opció que es coneixia com el desdoblament, en un clima de gran divisió dins la comarca.

Les opcions que hi havia a sobre la taula eren tres, però es resumien principalment en dues:una que aprofitava bona part del traçat de la C-1411 i una altra que seguia un camí molt nou que l’apropava a Casserres. Els alcaldes de la comarca estaven dividits a parts iguals (veieu Regió7 del passat dia 17), però amb un element rellevant: els ajuntaments dels municipis més grans, Berga, Puig-reig i Gironella, eren partidaris del desdoblament.

Els arguments a favor de mantenir el màxim del traçat existent eren que l’impacte ambiental era molt menor, aprofitava les variants existents, es mantenia més a prop dels principals municipis i de les colònies, i no afegia una barrera nova a la que crea de forma natural el Llobregat. En favor de l’anomenada autovia s’exposava que era més recta, més còmoda, obria noves oportunitats a territoris mal comunicats, calia obrir menys túnels i era més econòmica.

El dia 29, veïns de Casserres, els més interessats en l’opció d’autovia, s’havien manifestat a favor d’aquesta alternativa durant el pas de la Setmana Catalana pel municipi; l’endemà, els carrers de Berga es van omplir en una de les manifestacions més grans vistes a la comarca en molt temps. Havia estat convocada per una plataforma creada expressament i per Unió de Pagesos. L’encapçalaven els alcaldes de Puig-reig, Avià, Olvan, Guardiola de Berguedà, i regidors del PSC i ERC de l’Ajuntament de Berga. Es va cridar «si ens destrocen les contrades alçarem les barricades», d’una cançó dels Brams, i també «Serafí, no ens fas por», en relació amb l’alcalde de Casserres, Serafí Costa, molt combatiu en favor del traçat més occidental. Poc abans que la gentada comencés a caminar, una avioneta va sobrevolar Berga i el seu entorn amb una pancarta on es podia llegir «Autovia per Casserres. Futur del Berguedà». Allò encara va motivar més els congregats.

La manifestació va coincidir amb una visita a Berga del llavors conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, que es va reunir amb representants de les dues opcions, als quals va prometre una reflexió serena i una decisió en poques setmanes.

El termini per presentar al·legacions estava a punt de tancar-se. La conclusió, però, no va ser blanc o negre. Va seguir principalment el curs de la carretera existent, amb modificacions.