La mina de Bagà d'un mineral que bloqueja la radiació nuclear tindrà usos pedagògics

Bagà recuperarà l’antiga Mina de Barita de la Bòfia. A finals del mes de març es van iniciar les obres de recuperació i restauració ambiental i paisatgística de l'entorn de la mina. L'Ajuntament considera que es tracta d'una «intervenció estratègica».

L'actuació que es planteja l'Ajuntament és per eliminar els riscos per a les persones i recuperar l'entorn natural d'una activitat extractiva, situada a 2.000 metres, que va marcar l'economia local durant gran part del segle XX. A més, s'adequarà perquè esdevingui un recurs pedagògic ja que forma part d'un itinerari geològic amb senyalització informativa.

El projecte, segons expliquen fonts municipals, té un pressupost total de 252.080,61 euros (IVA inclòs). Preveu el tancament de les quatre entrades de galeria existents i del pou vertical de 16 metres de profunditat, indret on històricament s'havien produït accidents. Les obres inclouen l'estabilització de talussos mitjançant perns d'ancoratge i xarxes d'alta resistència, així com la neteja de residus miners i la restauració del runam situat a l'oest de l'explotació. Així mateix, es conservaran elements amb valor patrimonial, com la gran tremuja de càrrega, per potenciar l'indret com a recurs pedagògic dins dels itineraris geològics del parc. La mina es va abandonar el 1978 i mai s'hi ha actuat fins ara.

Històricament, la mina de la Bòfia té els seus orígens a inicis del segle XX, quan cap al 1906 es va iniciar l'explotació per a l'extracció de coure sota el nom de Mina Concha. Posteriorment, entre 1916 i 1918, es van dur a terme treballs de reconeixement que van confirmar la presència de filons de baritina, mineral que es va explotar principalment entre 1946 i 1955 i, més endavant, entre 1964 i 1978. L'activitat minera va evolucionar d'una explotació inicial a cel obert a una d'interior mitjançant galeries, amb sistemes de transport que van anar des de trineus fins a telefèrics i camions. Des del seu abandonament el 1978, la mina no ha estat objecte de cap restauració i conserva restes de les infraestructures originals. 

Atenció al medi natural

L'obra destaca pel seu compromís ecològic, ja que l'entorn acull una microreserva de papallones per protegir la moreneta ibèrica (Aricia morronensis), una espècie vulnerable que depèn de la planta Erodium glandulosum, molt present a la zona. La intervenció s'executarà amb especial cura per no malmetre la vegetació natural i integrar l'àrea restaurada amb el paisatge pirinenc.

La intervenció actual en aquest espai de titularitat municipal, es realitza en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation EU, sota la direcció de Forestal Catalana. 

La barita o baritina és un mineral format per sulfat de bari, SO4Ba, i té una densitat considerable, 4,48. Tot i que pur és incolor, gairebé sempre es troba de color blanc o gris a causa de les impureses. 

La mina està situada al sud del massís de la Tosa. En aquesta mina s’explotava un dipòsit de baritina que havia ocupat les cavitats paleocàrstiques. Aquests nivells calcaris van emergir de l’antic mar en diverses ocasions. S'hi van produir diversos processos de carstificació i posterior dolomitització. El carst estava saturat en aigua rica en sulfats que, en trobar-se amb fluids carregats de bari, van produir la precipitació de la barita.

L'accés a la mina es realitza des de prop del xalet de Coll de Pal, seguint una pista en direcció oest que va cap a la collada de la Bòfia i el mirador. És a dir, es troba dins l'espai del Parc Natural del Cadí-Moixeró.