La contracrònica del ple de Berga: Les moratòries us saluden

A Berga, la segura cap de llista d'Aliança Catalana (aviat ho anunciaran oficialment, però tot està donat i beneït) va baixar el pistó en les seves intervencions al ple. Ben moderada respecte del seu habitual marcatge al govern bipartit. Les habituals cleques argumentals de Judit Vinyes (formalment encara regidora de BeGI) van deixar pas a altres protagonistes. Sobretot a tres. Lluís Minoves, fins fa uns mesos company seu, regidor no adscrit i aviat al capdavant d'una llista electoral nova: "Arrelats". Ramon Caballé, el cap de Junts (segon grup al plenari). I la sorprenent aparició final de Ramon Safont, segon a la llista de BeGI el 2023.

Tot està entrelligat, però intentaré desembolicar aquesta troca política per trams. La sessió fou dominada per l'oposició, ara formada per quatre grups després de l'escissió de BeGI. La CUP i ERC van anar desgranant els més de vint punts de l'ordre del dia amb to administratiu i pendents del rellotge. Tot i això, van passar de les quatre hores, una bestiesa.

Som en precampanya per les municipals a tot arreu, i Berga no és excepció. La sala de plens berguedana s'ha convertit en el joc de les cadires. Igual que a altres indrets com a Manresa, no hi haurà seients de vellut per a tots. El símptoma en aquesta dinàmica són les mocions. Tots els partits pretendents en presenten per fer-se visibles, sondejar els altres i generar interès en els ciutadans aviat votants. El PSC va optar per una de molt suada sobre accessibilitat a la piscina municipal, a BeGI sobre el reforç d'urgències a l'hospital, derivant en un "Hospital de Sant Bernabé" segons Vinyes o un "Hospital de Berga" segons la regidora i doctora Andrea Corominas (CUP). Foteses ideològiques sobre nomenclàtors.

La tercera moció va ser la més treballada per tots. Presentada per Ramon Caballé, el cap de l'oposició i de nou cap de llista per Junts l'any que ve, si Jordi Turull no li dona un espant d'última hora. Una moratòria per l'obertura de certs comerços. Caballé ha estat objecte de la meva crítica política per la seva (a vegades) tebior argumental i a més a més, ahir va perdre la votació. Tots els altres li van votar en contra, fins i tot Bergacomercial, però a vegades hi poden haver dolces derrotes. La proposta volia frenar els establiments dits "ètnics" o "de forasters", més enllà de la correcció política. Es referia a barberies, locutoris, manicures i botigues regentades quasi sempre per estrangers i amb horaris insans.

El més convergent dels regidors de Junts berguedans va fer el seu millor discurs en aquest mandat. Parlant de "defensar el comerç tradicional" o "d'un debat incòmode" es fa escoltar entre la parròquia de tarannà conservador. A Lloret de Mar o a Puigcerdà hi ha en vigor limitacions similars a la seva moció. Els altres grups la van rebutjar matisadament, llevat d'un. Van apel·lar a les vaguetats i a la manca de concreció o de context. Els arguments van ser els jurídics o nostàlgics. Com a molt, algú li va retreure "posar negocis sota sospita". Quasi tots van evitar els retrets durs amb l'objectiu de rebaixar el protagonisme buscat per Caballé.

Però el regidor no adscrit Lluís Minoves, normalment temperat en les seves intervencions, va fer una crítica dura a les mocions en general i la va qualificar de "mal plantejada" i va derivar cap a "les terrasses esperpèntiques de bars". Era la centrada d'una pilota que algú remataria al final.

A la secció de preguntes del públic va aparèixer per primera vegada Ramon Safont, ara com a president del partit Arrelats, acabat de constituir. Cop de cap a la pilota a qui considera els seus rivals electorals. Va acusar Caballé de fer propostes d'extrema dreta i la regidora Queralt Sales (també de Junts) de "xavista" per acabar traient allò del "PSC-PSOE" i el 155 cap al socialista Marc Ortega. Algú remuntarà, però no sé qui. El Barça?