Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Atenció a les persones

Treballar per recuperar

La Fundació Horitzó fa bandera del model d'inclusió laboral i convida el teixit econòmic berguedà a ser part d'aquest procés d'integració comunitària

Un instant de la taula rodona entre Isabel Garcia, Pol Ginestà i Sebastià Prat

Un instant de la taula rodona entre Isabel Garcia, Pol Ginestà i Sebastià Prat / Lídia López

Lídia López

Lídia López

Berga

Segons recull l'Organització Mundial de la Salut Mental (OMS), una de cada quatre persones experimentarà, en algun moment de la seva vida, un trastorn de salut mental. Malgrat que la societat hagi anat normalitzant progressivament aquestes casuístiques, encara hi ha àmbits de la vida on costa integrar-les. És el cas del laboral, que tot i ser una de les branques més importants del dia a dia de les persones, encara té reptes pendents per afavorir la integració de moltes tipologies de persones, com poden ser les quines pateixen de salut mental. Per posar-ho de manifest i convidar el teixit econòmic a fer el pas a la igualtat universal, la Fundació Horitzó comparteix els seus casos d'èxit per fer de mirall al Berguedà i al conjunt de Catalunya.

L'Òscar i el Josep són dos treballadors a Horitzó que posen cara a aquesta campanya de divulgació de l'entitat al voltant de la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental. El primer produeix i reparteix a Delícies del Berguedà, i el segon està en oficina i a l'àrea d'estampació. Ja fa més un any i mig que hi són plenament, després de primeres aproximacions en l'espai de l'oferta prelaboral, i destaquen que està resultant una experiència molt profitosa i gratificant. «Em sento molt bé. A Horitzó segueixen un model que et fan sentir una persona i no un número, i ens donen marge a rendir segons les nostres capacitats», destaca el Josep. En una línia similar, l'Òscar valora l'acompanyament a disposició i la possibilitat de normalitzar la realitat de qualsevol persona: «El que ens ha passat a nosaltres li pot passar a qualsevol persona, així que és important que ens permetin tirar endavant». Tots dos coincideixen a destacar el camí recorregut: «Quan has tocat fons, costa pensar que en sortiràs, i anar a treballar és una gran mostra d'aquesta normalitat», comparteixen.

Segons la directora de la Fundació Horitzó, Eva Sánchez, aquesta línia d'acció es resumeix en una «mirada recuperadora» de l'àmbit laboral que l'entitat implementa en primera persona a través del Centre Especial de Treball i que també trasllada al conjunt del teixit productiu. «Volem encoratjar totes les empreses perquè incloguin persones diferents als seus equips, perquè només això farà que siguin més rics i diversos», ha recalcat. De fet, des d'Horitzó creuen fermament en el caràcter temporal del suport al CET, ja que «l’objectiu primordial és que, amb el temps, puguin passar a l’empresa ordinària». «La feina, a part de dignificar les persones, et permet decidir la teva pròpia vida», sentencia la directora.

El compromís de l'administració pública

Per tal de donar a conèixer la profunditat de la relació entre la cura de la salut mental i la progressió personal en l'àmbit laboral, la Fundació Horitzó va desenvolupar una jornada centrada precisament a compartir experiències, presentar els reptes pendents i normalitzar la inclusió a l'empresa de totes les persones. A més de testimonis de l'àmbit privat, l'acte va comptar amb la participació del sector públic, amb l'assistència de diferents representants de l'administració.

En l'àmbit local, el màxim exponent va ser el president de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, Sebastià Prat. Aquest òrgan ha impulsat aquest mandat el conjunt de l'economia social i solidària de la comarca, redactant el full de ruta que ha d’orientar la iniciativa al territori fins al 2030 i fent-se seus els objectius dels diferents socis. Però l'empenta va més enllà del Berguedà i prové també des del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat. «La salut mental no únicament s'ha de tractar des del punt de vista mèdic, sinó que un dels principals elements que hem d'atendre és també el món del treball», remarcava el director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, David Bonvehí, incidint que «tot allò que fa relació amb l'economia social i la comunitat poden ajudar molt, tant a la prevenció de la salut mental com de cara a la recuperació de les persones que hi pateixen».

La ponència de David Bonvehí en l'acte impulsat per Horitzó

La ponència de David Bonvehí en l'acte impulsat per Horitzó / Dir. Gen. d'Economia Social i Solidària i el Cooperativisme

És per aquest motiu que, a través de les seves paraules en la presentació, com amb la participació de la subdirectora general de Treball en la Diversitat i les Economies Comunitàries, Isabel Garcia, van posar en relleu els diferents programes a l'abast de la ciutadania del Berguedà per afavorir l'acompanyament continuat de les persones amb trastorns o afectacions de la salut mental. Un dels grans referents al territori és Ocell de Foc, adreçat a joves i amb una visió comunitària i participativa, tot i que des de l'àrea també es destaquen els itineraris del SIOAS. Així mateix, des del Departament remarquen l'aprovació, pròximament, de la Llei d'Economia Social de Catalunya, clau per reforçar el sector.

Tracking Pixel Contents