El desacord al Consell d'Alcaldies del Berguedà frena el posicionament sobre la central reversible de la Baells

El Consell d'Alcaldies del Berguedà ha frenat la moció que el govern havia preparat i que havia de situar políticament el Consell Comarcal respecte del projecte de la central hidroelèctrica reversible. Amb sis vots en contra, quatre a favor i deu abstencions, amb vots diferents entre batlles del mateix color polític, els alcaldes i alcaldesses han optat per tibar del fre de mà després d'un llarg debat on s'ha conclòs que el redactat sobre el posicionament era contradictori i que valia la pena filar més prim sobre les demandes que han d'atendre els impulsors així com definir els objectius de transició energètica que es vol marcar el territori.

"Vam decidir que era important tenir aquest debat i posar-lo sobre la taula", ha assenyalat el president del Consell Comarcal, Moisès Masanas, qui ja advertia que seria difícil trobar una unanimitat respecte de la qüestió, optant per un text "que no li agrada molt a ningú, però que més o menys tothom se sent còmode". Així, l'escrit que finalment ha estat descartat pels batlles i batllesses, reconeixia la necessitat de "fixar una posició pròpia" que permeti situar el Berguedà "com a actor actiu en el debat estratègic sobre el seu futur energètic, econòmic i territorial". La moció recollia entre els elements cabdals la necessitat de disponibilitat energètica pel desplegament del Polígon d'Olvan, però també apel·lava a un "model energètic propi, equilibrat i sostenible, que compatibilitzi la producció d’energia renovable amb la preservació del territori i la generació d'oportunitats econòmiques locals".

Per tot, els acords arrencaven amb "el respecte a la voluntat expressada pels municipis de Cercs, Vilada i la Nou de Berguedà", i passant pel desenvolupament d'aquest model propi de transició energètica, exposava el "suport al desenvolupament del projecte de la central hidroelèctrica reversible de la Baells" sempre que es garantissin un seguit de requisits. Alguns alcaldes s'han afanyat a fer veure una contradicció entre els dos arguments. Els requisits per a l'acceptació incloïen l'entesa efectiva amb els consistoris directament afectats, un seguiment mediambiental exhaustiu, la participació pública de L'Energètica i més capital públic, l'enderroc de l'antiga central tèrmica, la construcció de la subestació elèctrica d'Olvan, l'establiment de mecanismes de compensació als municipis i la comarca, i la renaturalització de les zones afectades per les obres un cop culminades. També demanava el còmput de la producció de la central dins els objectius del Plater i que es vetllés per la participació activa del Consell Comarcal del Berguedà en el projecte.

Enteses, recels i pragmatisme, sense cap acord

Sigui com sigui, aquesta moció no arribarà al plenari de l'administració comarcal, perquè no ha comptat amb el suport dels alcaldes i alcaldesses. El primer a expressar-se ha estat un dels directament implicats, l'alcalde de Vilada. Quim Espelt ha assenyalat que "manifestar el suport, tal com s'ha plantejat, és un error" i que el que necessita l'organisme és "plasmar el model de comarca que defensem" a través d'unes pautes que estableixin "què volem des de la comarca". "Si ens ho hem d'empassar, que tingui un impacte positiu", ha exposat. Per part de Cercs, Urbici Malagarriga ha incidit en l'afectació del municipi amb uns "cadàvers" del sistema energètic i com el suport de la corporació és estrictament lligat al desmantellament de l'antiga central tèrmica: "Si em treuen la tèrmica, per mi és un gran avenç pel poble de Cercs". De fet, Malagarriga ha insistit que "hem vist l'oportunitat de treure una infraestructura que fa nosa". Aquest esperit ha coincidit amb el de Sebastià Prat, batlle d'Olvan, que si bé s'ha desmarcat del contingut de la moció, ha plantejat definir un document d'objectius comarcal. 

Així, de seguida han aparegut les veus partidàries a repensar els passos a seguir. "És una moció precipitada", ha compartit l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, convidant els presents a establir aquesta estratègia comuna al voltant de la transició energètica. Tampoc ha tingut clar el redactat de la moció l'alcalde de Bagà, Lluís Casas, qui tot i trobar correcte el contingut, ha assenyalat que el punt sobre el respecte a la posició dels pobles contradiu el del suport institucional al projecte. Unes exposicions molt semblants a les quines han fet des de Puig-reig, Eva Serra, animant a "ser clars i no caure en contradiccions", i des de la Pobla de Lillet, Enric Pla, per consensuar més el contingut de l'acord.

Ara bé, també hi ha hagut qui ha defensat la necessitat de no encallar la qüestió, com David Font, batlle de Gironella, qui ha apostat per "en un exercici de pragmatisme, hem d'elevar les exigències i les compensacions". També ha optat per aquesta via Patrocini Canal, alcaldessa d'Avià, qui s'ha mostrat partidària de "ser pràctics i no desaprofitar les oportunitats". I també han aixecat el dit des de la Quar, amb una Marta Puigantell que ha compartit que tot just han establert contacte amb els impulsors del projecte malgrat l'embassament també arribi al seu terme municipal.

Moltes abstencions que impulsen el "no"

L'extens debat, precedit per un primer punt també àmpliament tractat al voltant del Plater, ha portat dubtes en la mateixa finalitat de la votació proposada per la presidència. Finalment, s'ha establert que els presents decidissin si la moció es traslladaria per la seva posterior rúbrica al ple del Consell Comarcal. Amb una tradicional votació a mà alçada, els representants de Berga, Casserres, Castellar de n'Hug, la Pobla de Lillet, Gósol i Vilada han optat perquè la moció no prosperi, acompanyats de facto per les abstencions de Cercs, Gisclareny, Guardiola de Berguedà, l'Espunyola, la Quar, Olvan, Saldes, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix. Finalment, hi han votat a favor Avià, Bagà, Gironella i Sant Jaume de Frontanyà.

Subscriu-te per seguir llegint