Els promotors de la central reversible de la Baells estudien evitar el pas per Vilada
Han disenyat una alternativa per accedir a la central a través de Cercs

Mapa amb l'alternativa per accedir a la central reversible des de Cercs / arxiu / R7
MARIA FRANCÉS
Els promotors de la central hidroelèctrica reversible de la Baells, Verbund i E-Storagy, estan estudiant la possibilitat de tirar endavant el projecte evitant el pas pel terme municipal de Vilada, una de les dues poblacions que van plantejar consultes populars al respecte amb un resultat contrari a la instal·lació de l’equipament.
Considerant aquest rebuig, reiterat ahir per l’alcalde, Quim Espelt, durant la reunió celebrada al Consell Comarcal del Berguedà per adoptar una posició conjunta, els impulsors de la central estan valorant una via d’accés alternativa al pla de Clarà. Així constaria al document que estan elaborant els tècnics per detallar com s’executarà l’obra.
La proposta inicial preveia la circulació de camions per la carretera C-26 al terme de Vilada, i també per una via local que condueix al pla de Clarà, on s’ha de construir la bassa superior de la central. Però els últims esdeveniments han portat als promotors a analitzar altres opcions. Per exemple, construir un accés temporal per Cercs.
Amb aquesta solució s’aprofitaria els camins que seran utilitzats per estendre la canonada subterrània que connectarà la bassa superior amb el pantà. Les empreses han de calcular el sobrecost que comportaria aquest canvi, un increment que eventualment es podria cobrir amb l’estalvi dels tributs i les compensacions voluntàries al municipi.
Els promotors havien ofert a Vilada cuidar-se de la rehabilitació de la fonda Bellavista amb l’objectiu de crear-hi habitatges socials cedits a l’Ajuntament una vegada haguessin acabat les obres. Igualment s’haurien compromès a bonificar el 40% de la factura de la llum als veïns, dotar el poble d’un heliport per a emergències, millorar carrers al nucli urbà, contractar un treballador familiar i atorgar beques anuals per a estudiants universitaris.
Sigui com sigui, la decisió final dependrà del diàleg que mantenen les companyies amb aquest Consistori i els altres dos de la Baells, Cercs i la Nou de Berguedà, des de l’estiu de 2024. L’exigència de la Generalitat de Catalunya és que es «renaturalitzi» la zona que es vegi afectada per l’obertura d’accessos o bé que es modifiqui adequadament els camins, segons la preferència de cada ajuntament.
Subscriu-te per seguir llegint
- Montserrat Martí, soprano i filla de Montserrat Caballé: 'L’afecte entre Freddie Mercury i la meva mare va ser autèntic
- Grison (41 anys) i la seva rutina dolç-salat: 'Vaig perdre al voltant de deu quilos
- Un bomber va ajudar a portar-la al món i 22 anys després va recórrer 1.000 quilòmetres per veure-la graduar-se: «Tenim un vincle molt especial»
- «Tothom diu que defensa la cultura catalana, però costa trobar qui contracti un esbart»
- Fernando Tejero revela com Dani Martín el va treure d’una pensió per convidar-lo a viure amb els seus pares: “Em vaig sentir com un fill més, són la meva segona família”
- La Guàrdia Urbana de Manresa precinta una atracció instal·lada als Trullols
- Mor als 91 anys Conxita Fortuny, mare de la cooperant manresana assassinada a Ruanda, Flors Sirera
- El restaurant Golut de Manresa posa data al seu tancament: el 27 de juny