El món també es mira la Patum de Berga

El segle XXI s'està convertint en el de la projecció internacional de la Patum. El Corpus de Berga va engegar el camí per ser reconegut per la Unesco el 2001: una idea del conseller de Cultura, l'entoma per part de l'Ajuntament de Berga, i l'encàrrec a l'historiador local de referència per fer el dossier. Albert Rumbo va elaborar el document que va aterrar sobre la taula d'una nova àrea de les Nacions Unides dedicada al Patrimoni Cultural Immaterial, que en va reconèixer la singularitat proclamant-la com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat l'any 2005.

Aquell nomenament va permetre a la Patum guanyar un nou estatus dins l'imaginari cultural, passant a ser un element d'abast mundial. També ha portat l'atenció de persones, entitats i administracions, nacionals i estatals, atretes pels elements únics que la caracteritzen.

D'aquest quart de segle també se'n conservaran dates i esdeveniments que passen a formar part de la història patumaire, com els actes extraordinaris amb motiu del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt el 2016, o les dues edicions no celebrades els anys 2020 i 2021 amb motiu de la pandèmia del coronavirus.  

Un esforç econòmic que creix cada any

Dins la idiosincràsia de La Patum s'hi troba una organització a través de les comparses. Ara bé, la logística i els costos s'administren des de l'Ajuntament de Berga, que any rere any assenyala l'increment del pressupost. Les exigències a l'alça en matèria de seguretat, la professionalització dels serveis i el cost creixent de la vida han elevat els números. El consistori ha aconseguit sumar diferents col·laboradors per repartir l'esforç, entre patrocinis privats i les aportacions de les administracions supramunicipals.

Ara bé, encara no s'ha lligat el suport per part del Ministeri de Cultura, que tot i tenir ponts estesos per part de la corporació, no s'ha acabat implicant econòmicament. En definitiva, un cop de mà que també podria permetre desencallar iniciatives pendents, com és el cas de la Casa de la Patum.

Subscriu-te per seguir llegint