Els ajuntaments berguedans treballaran per aterrar els objectius del Plater amb "responsabilitat i equilibri"

Els ajuntaments berguedans i el Consell Comarcal volen treballar conjuntament l'aterratge dels objectius que planteja el Plater, el pla territorial sectorial que ordena la implantació de les energies renovables i els seus equipaments associats a Catalunya. Després d'un període perquè la ciutadania pogués fer les seves aportacions, és el torn dels consistoris d'elaborar les pertinents al·legacions, un cop cada administració ha rebut el detall sobre el marc de desplegament d'aparells fotovoltaics i eòlics, a més d'estacions d'emmagatzematge. Així, les corporacions de la comarca han acordat establir les línies mestres amb les seves voluntats, a partir d'una materialització responsable i equitativa.

"Hem de ser proactius i dir què volem", apuntava en la darrera trobada amb les alcaldies el president del Consell Comarcal del Berguedà, Moisès Masanas, partidari d'elaborar un document que permeti el conjunt del territori "estar protegit". De fet, des de la corporació detallaven que, conscients que aquesta obligació d'avançar cap a la neutralitat climàtica era imminent, ja van encarregar un estudi fa dos anys per "tenir una fotografia del potencial de generació del Berguedà" i que situava al mapa els espais antropitzats per tal de poder-los aprofitar. Des d'aleshores, a més, s'ha sumat a l'equació de la transició energètica i les instal·lacions per fer-ho possible la central hidroelèctrica reversible de la Baells.

Així, a l’espera de poder treballar profundament la qüestió i establir aquests criteris i demandes comunes, els electes ja van definir una primera bateria de peticions a desenvolupar. D'una banda, es lluitaria perquè la producció a partir de la reversible computi en la suma. Segons les apreciacions del tècnic comarcal, present a la trobada, aquesta és una opció "difícil", tenint en compte que aquesta tipologia d'instal·lació ja s'ha inclòs dins el Plater com a eines d'emmagatzematge. D'altra banda, un altre dels plantejaments és l'aprofitament d'aquests espais antropitzats, com les antigues mines a cel obert, on la renaturalització ja no és possible, per evitar sacrificar altres espais verges. En darrera instància, també es vol vetllar en contra de la concentració, evitant que certes ubicacions s'explotin intensament per qüestions de proximitat amb les línies d'evacuació o de rendiment.

Unitat territorial

La primera i ràpida visió dels electes presents va ser de cara a evidenciar que bona part dels municipis han quedat marcats com a espais potencials, de forma majoritària. Segons els càlculs del tècnic comarcal, si el pla es desplega totalment "generarem quatre vegades més del que consumim". Això ha fet coincidir les alcaldies de cara a la necessitat de mantenir un posicionament unànime i una actitud "de generositat". És a dir, que cap municipi vagi a la seva i estableixi acords que puguin perjudicar el terme veí.

Aquesta petició per la prudència també l'han fet per part d'Unió de Pagesos, que van intervenir a la reunió per exposar el seu posicionament totalment contrari a la norma, de la qual en demanaran la nul·litat per contravenir altres directrius sobre canvi climàtic, de procediment administratiu i de gestió agrària. Els representants van evidenciar la posició desfavorable que tindrà el sector a l'hora d'arrendar les terres respecte d'empreses interessades a impulsar projectes energètics, alertant que pot suposar "l'expulsió de la pagesia", i apuntant solucions similars com la de no concentrar els projectes i aprofitar espais ja afectats per la intervenció humana.

Des del Consell Comarcal han ofert els seus serveis tècnics als consistoris per elaborar les al·legacions, en cas de necessitat. En aquest sentit, Masanas va reivindicar que "com a comarca, hem fet un esforç molt gran", posant d'exemple tota l'explotació minera i la inundació per donar cabuda a l'embassament de la Baells. "El Berguedà no ha defugit ni defuig de la seva responsabilitat", assenyalava, mostrant-se partidari d'un "futur energètic sostenible, però també equitatiu, de qualitat, amb respecte pel territori i de governança local".

Subscriu-te per seguir llegint