Firhàbitat 2026
Oriol Rosselló, arquitecte: «Una masia ha de mantenir l'essència»
L'arquitectura tradicional ha protagonitzat les ponències de la matinal de la segona jornada de Firhàbitat aquest 2026

Oriol Rosselló ha estat un dels ponents en el debat sobre arquitectura tradicional / Dani Casas

L'arquitectura tradicional ha protagonitzat les ponències de la matinal de la segona jornada de Firhàbitat 2026. Les masies han estat les principals protagonistes d'aquest espai, amb les aportacions de professionals com Oriol Rosselló, qui és un ferm defensor que les masies «han de mantenir la seva essència» malgrat que puguin rehabilitar-se abraçant la contemporaneïtat.
Segons Rosselló, les masies s'han reconvertit generació rere generació per adaptar-se a les noves necessitats. Ara bé, considera que la irrupció dels materials industrialitzats han comportat «desastres d'intervencions» que han acabat per provocar que «ens fa por l'acció de l'home sobre la masia». Per ell, la fórmula és clara: «S'ha de llegir com està feta la masia, amb quins recursos, tècniques i materials», per tal d'aconseguir resultats satisfactoris. I això, en efecte, implica «treure els elements industrials i tornar a treballar amb els materials que està feta la masia».
Més enllà de l'aspecte tècnic de la rehabilitació de les masies, l'arquitecte també posa sobre la taula la qüestió dels usos. Rosselló detalla que bona part de l'impuls d'obres de reforma en masies que ha liderat ha estat per part de clients amb un alt poder adquisitiu que «en fan un ús de segona residència». Ara bé, assenyala que «la variable del teletreball ha sigut un gran què» perquè ha permès als hereus «optar per mantenir-la i fer-hi vida». Això implica, diu, el trasllat de «gent jove amb criatures» a l'entorn rural.
En tot cas, l'arquitecte planteja els esculls administratius vinculats a la divisió de propietat horitzontal, els quals, a parer seu, frenen alguns projectes. «Sembla que hi hagi reticències de cara que més d'una família visqui en una masia, quan sempre s'ha fet», afirmava Rosselló, detallant que «no és cert que abans només hi visqués un nucli familiar: sovint hi havia la propietària i altres que hi treballaven».
Superar aquest condicionant, apuntava l'arquitecte, pot ajudar a impulsar més rehabilitacions de masies. «Hem de recuperar un coeficient d'ús raonable de les masies o el paisatge rural esdevindrà una vitrina, com ja passa a la ciutat de Barcelona», sentenciava.
Subscriu-te per seguir llegint
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe
- Troben el cos de l'home de 78 anys desaparegut aquest dilluns a Pinós
- La Generalitat nega el descompte del túnel del Cadí a un veí de Guils perquè teletreballa
- Mor als 67 anys el restaurador de Sant Fruitós de Bages Salvador Cots Salat
- Busquen un veí de Pinós de 78 anys que ahir a la nit no va tornar a casa
- El president del comitè de l’empresa que recull la brossa a Manresa: «El sistema amb contenidors tancats no funciona bé»
- Descobreix un mirador de somni en un dels pobles més bonics de Catalunya i del món: ideal per visitar en família
- La Marxa per l'educació des de Manresa amb les bicis i cotxes a 20 per hora se suma a la manifestació unitària a Barcelona