Participació ciutadana
Gósol sotmet a consulta popular un projecte per construir una planta embotelladora
La instal·lació aprofitaria l'aigua de la massa subterrània coneguda com a Manantial Cadí, sobre el qual el consistori està a punt d'esgotar la darrera pròrroga per a la seva explotació

Imatge d'arxiu d'una vista general del municipi de Gósol / ACN

L'Ajuntament de Gósol ha convocat aquest diumenge, 3 de maig, una consulta popular per decidir si tira endavant una licitació per a la construcció i gestió d'una planta embotelladora d'aigua al municipi. El projecte es fonamenta en el dret d'explotació que el consistori té concedit des del 2021 sobre un punt de captació d'aigua mineral natural en massa subterrània anomenat Manantial Cadí, i que s'esgotarà si l'administració no fa cap pas en ferm.
Segons detalla l'alcalde de Gósol, Rafel López, la corporació local va treballar durant 20 anys per aconseguir els drets d'explotació d'aquest punt de captació d'aigua ubicat al terme municipal. L'aprovació es va fer efectiva l'any 2021, quan les administracions superiors van autoritzar el consistori a aprofitar un total de 3,8 litres per segon d'aquesta font natural. La primera ideació va plantejar l'aixecament d'un resort amb spa, i també la ubicació d'una planta embotelladora, que va ser descartada pel veïnat en una primera consulta l'any 2022. Ara, la proposta es delimita a la planta embotelladora.
Tal com detalla el batlle, aquesta instal·lació ocuparia "uns 2.000 metres quadrats" situats "a la zona del Puig", en un "clot" que faria que quedés amagada i, per tant, no generés impacte visual al poble. A la vegada, s'evitaria el pas de camions pel nucli, tot i que sí que circularien per la carretera habitual d'accés al municipi, amb un trànsit estimat "d'uns 8 o 10 camions al dia". Així, es parla d'una planta "entre petita i mitjana", segons els estudis i comparacions fets respecte d'altres instal·lacions amb les mateixes funcions d'arreu de Catalunya. A partir d'aquest treball informatiu sobre el sector, López també exposa que necessitaria "25 treballadors com a mínim", cosa que repercutiria directament en les oportunitats laborals al municipi.
Tenir el control del recurs
L’ajuntament té clar que no pot fer realitat de forma directa aquesta iniciativa. D'aquesta manera, si el veïnat dona el vistiplau a la proposta, redactaria uns plecs de bases per tirar endavant una licitació de la planta en format de concessió municipal. Aquestes regles del joc també es definirien tenint en compte les aportacions dels gosolans, a partir d'una futura reunió de poble. En tot cas, des de la corporació ja tenen algunes línies definides.
En primer lloc, es tindrà present la qüestió de l'habitatge. En concret, el batlle diu que s'inclouria en les clàusules la construcció d'immobles pels treballadors, dels quals dos se cedirien a la corporació perquè els pugui destinar al lloguer assequible. López ha posat de manifest que, actualment, "hi ha un desequilibri important entre segona residència i la d'ús habitual", en la qual "pràcticament estem a 20% d'habitatge habitual i un 80% de segona residència".
La manca d'habitatge s'inclou dins d'aquest "repte demogràfic" assenyalat per l'alcalde, que també s'ha referit a una tendència al despoblament, agreujada per la manca de llocs de feina i que obliga molts residents a fer quilòmetres cada dia per anar a treballar. A la vegada, menciona l'envelliment poblacional. "No sabem si la planta embotelladora és la solució o part de la solució, però està clar que hem d'intervenir perquè la dinàmica és de pèrdua d'habitants", afirma el batlle, qui alerta que "el poble amb identitat, escola, famílies i vida durant tot l'any corre un altíssim risc de desaparèixer".
Altres aspectes que l'ajuntament lligaria és el cobrament d'un cànon a la concessionària. També es vetllaria pel compliment dels límits d'extracció establerts, apuntant en aquest sentit que estan en contacte amb una associació ambientalista que els assessora i apunta que l'aprofitament des del sector públic és més segur que els casos en els quals l'explotació és directament per iniciativa privada. "Dins totes les nostres possibilitats, procuraríem que en les clàusules d'aquesta concessió quedés tot el més garantista possible", ha incidit López.
Els possibles escenaris
En aquest sentit, l'alcalde deixa clar que, en cas que finalment no prosperi el projecte i el dret d'explotació torni a quedar lliure, existeix la possibilitat que qualsevol empresa privada tramiti els permisos i executi fil per randa el projecte, sense que l'administració assoleixi contraprestacions ni pugui auditar-ne el servei. També hi podrien optar els altres municipis que tenen accés a la massa d'aigua, que són Guixers, Josa i Tuixent, i la Coma i la Pedra, o que l'impuls privat situï una eventual planta en una d'aquestes poblacions.
Amb tot, López afirma que no hi ha cap assegurança ferma sobre el futur d'aquest recurs natural, malgrat que actualment el percentatge de renovació sigui bo i l'aprofitament fos d'una part molt petita d'aquesta producció. "Som conscients que és molt incert el futur en l'àmbit climàtic, i potser el que hem viscut els últims 100 anys no té per què ser el que viurem durant els pròxims 100", ha recalcat. En tot cas, ha precisat que l'aigua de boca i per al rec que s'utilitza a Gósol prové d'una altra captació i no d'aquest punt que es vol aprofitar.
De cara la consulta, des de l'ajuntament apunten que esperen assolir un mínim del 30% de la participació per considerar que "la població s'ha definit". En canvi, les bases no han establert percentatges per estimar l'acceptació més enllà que el SÍ guanyi al NO, tot i que acabaran d'analitzar el resultat un cop s'hagi celebrat la votació. Segons els càlculs actuals de la corporació local, en cas que el projecte avancés favorablement en les diferents etapes, la planta embotelladora podria ser una realitat en l'horitzó de l'any 2030.
Subscriu-te per seguir llegint
- Quatre agents ferits i quatre detinguts després d'una persecució a Manresa
- Sor Lucía Caram: “Vaig preguntar si Lleó XIV podia beneir les nostres ambulàncies per a Ucraïna i em van respondre que sí en menys de 24 hores”
- El Carles de les llums tanca després de mig segle fent el barri de la carretera de Santpedor, de Manresa, més lluminós
- Carme Noguera, la dona més gran de l'Estat, a Manresa: 'El que més m'agradava era anar amb les meves companyes a fer una cerveseta i fumar-nos unes cigarretes
- Va trucar el Boadella a casa i va dir que tenia una obra que volia fer a Manresa perquè a Barcelona la prohibirien
- La valenciana a bord del vaixell de l’hantavirus trenca el seu silenci: 'Jo em trobo bé, ens estem cuidant els uns als altres
- Un arbre de grans dimensions cau sobre un cotxe al carrer Carrasco i Formiguera de Manresa
- Un surienc converteix un carrer del Poble Vell en un petit museu de relíquies a l’aire lliure