El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la unes obres en sòl no urbanitzable a Vallcebre i avala la denúncia veïnal
La sala desestima el recurs de l'Ajuntament per les obres de reconstrucció de la masia de Cal Pecunya que van sobrepassar en quasi vint metres quadrats per planta el que permetia la fitxa del catàleg urbanístic municipal

El poble de Vallcebre, en una imatge d'arxiu / ARXIU
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la nul·litat de les llicències d'obres concedides per l'Ajuntament de Vallcebre per a la reconstrucció de la masia de Cal Pecunya, situada a aquest municipi del Berguedà. La sentència, dictada el passat 25 de febrer per la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, desestima el recurs d'apel·lació que havia interposat el consistori contra una resolució prèvia del Jutjat Contenciós Administratiu número 12 de Barcelona i que ja havia donat la raó a l'Associació de Veïns i Veïnes de Vallcebre, l'entitat que va denunciar les irregularitats.
En aquest cas concret, el conflicte gira al voltant d'una masia en ruïnes que va ser objecte de tres llicències d'obres —dues per a la reconstrucció de l'edifici principal i una per a la construcció d'edificacions auxiliars— que, segons ha determinat ara definitivament el TSJC, no s'ajustaven a les previsions del Pla Especial del Catàleg de Masies i Cases Rurals de Vallcebre, aprovat l'any 2015.
L'origen del conflicte: una denúncia veïnal el 2021
El cas es remunta a l’any 2021, quan l’Associació de Veïns i Veïnes de Vallcebre va denunciar unes obres a la finca de Cal Pecunya, inclosa en el catàleg municipal de masies i cases rurals com a edificació en ruïnes. L’entitat sostenia que les obres no respectaven les determinacions del planejament urbanístic vigent, especialment el Pla especial del catàleg de masies.
Malgrat aquesta denúncia, l’Ajuntament va arxivar les actuacions després d’un informe tècnic que considerava que les obres s’ajustaven a les llicències concedides. Aquesta decisió va ser recorreguda pels veïns, que van insistir en la possible il·legalitat tant de les obres com de les mateixes llicències.
Amb les vies administratives esgotades, l'associació va acudir a la jurisdicció contenciosa administrativa. El Jutjat número 12 de Barcelona va estimar parcialment el recurs el 23 d'abril de 2024, com va explicar en el seu moment Regió7, va anul·lar els dos decrets d'alcaldia i va declarar la nul·litat de les tres llicències d'obres, ordenant al consistori que incoés els procediments de protecció de la legalitat urbanística i suspengués les obres en curs. L'Ajuntament va recórrer aquesta sentència davant el TSJC, que ara ha confirmat íntegrament la decisió de primera instància.
Pel que fa a la reconstrucció de la masia, la sentència és clara: la normativa obliga a respectar estrictament el volum i les característiques de l’edificació original. En aquest cas, la fitxa del catàleg fixava un màxim de dues plantes de 64 m² cadascuna (128 m² en total), però la llicència permetia una superfície molt superior, d’uns 82 m² per planta. En aprovar això, l'Ajuntament va superar en prop de 20 metres quadrats el límit de la fitxa, uns 40 metres quadrats en total.
La sentència també confirma la nul·litat de les llicències per a la construcció d'un porxo de 20 metres quadrats a la part sud de l'edifici i d'una construcció annexa de 40 metres quadrats destinada inicialment a garatge i posteriorment reconvertida en annex d'oci. Aquestes estructures, adossades a la construcció principal en planta baixa, tampoc no trobaven empara en l'ordenament urbanístic vigent en el moment en què es van concedir les llicències, els anys 2019 i 2020.
Conseqüències
La sentència és clara: desestima el recurs de l'Ajuntament de Vallcebre i el condemna a pagar les costes del procés, fixades en un màxim de 2.000 euros. El consistori queda obligat a incoar els procediments de protecció de la legalitat urbanística, la qual cosa inclou la suspensió de les obres en curs i, si s'escau, l'inici dels expedients sancionadors corresponents.
La resolució no és ferma: contra la mateixa es pot interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, en el termini previst per la llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Subscriu-te per seguir llegint
- Quatre agents ferits i quatre detinguts després d'una persecució a Manresa
- Sor Lucía Caram: “Vaig preguntar si Lleó XIV podia beneir les nostres ambulàncies per a Ucraïna i em van respondre que sí en menys de 24 hores”
- El Carles de les llums tanca després de mig segle fent el barri de la carretera de Santpedor, de Manresa, més lluminós
- Carme Noguera, la dona més gran de l'Estat, a Manresa: 'El que més m'agradava era anar amb les meves companyes a fer una cerveseta i fumar-nos unes cigarretes
- Va trucar el Boadella a casa i va dir que tenia una obra que volia fer a Manresa perquè a Barcelona la prohibirien
- La valenciana a bord del vaixell de l’hantavirus trenca el seu silenci: 'Jo em trobo bé, ens estem cuidant els uns als altres
- Un arbre de grans dimensions cau sobre un cotxe al carrer Carrasco i Formiguera de Manresa
- Un surienc converteix un carrer del Poble Vell en un petit museu de relíquies a l’aire lliure