Mònica Carol, epidemiòloga: «El risc de contagi per hantavirus a Catalunya és baix, no circula pel carrer»

Amb el record encara recent del coronavirus han saltat totes les alarmes, però lluny de buscar paral·lelismes, «l’hantavirus no té una transmissió ràpida ni continuada com la covid». Ho explica la responsable de vigilància epidemiològica de la Catalunya Central, Mònica Carol, que vol enviar un missatge tranquil·litzador: «El risc de contagi a Catalunya és baix, i la possibilitat de transmissió està sota control. Hem d’evitar l’alarma social injustificada».

Carol recorda que a tot Catalunya «hi ha un únic precedent confirmat en anys», el 2024 al Berguedà, «que va evolucionar favorablement, i així i tot, és un cas sospitós perquè analíticament costa de posar en evidència. Va ser un cas aïllat i vinculat a un entorn rural molt concret», afegeix. I és que, l’hantavirus passa d’animal a persona, i només hi ha un variant, la dels Andes, que es pot transmetre entre humans. És la que hauria contagiat els passatgers del creuer que va sortir de l’Argentina i que ha causat tres morts (fins aquest dimecres), si bé la hipòtesi, diu Carol, és que la infecció s’originés a terra, abans de pujar al vaixell, i a partir d’aquí hi podria haver hagut alguna transmissió a bord. Tanmateix, aquest contagi «ha de ser amb un contacte molt estret i perllongat» i, per tant, el risc per a Europa «és molt baix».

«És una malaltia molt poc freqüent», insisteix l’epidemiòloga, entre altres coses perquè «no és un virus que circuli pel carrer, sinó que el risc es dona en casetes o aixoplucs tancats com magatzems o granges, fent tasques de neteja o en què es remou la terra», tenint en compte que «el contagi més habitual és amb pols contaminada d’orina o excrements secs de rosegadors infectats». Sanitàriament, explica que també hi ha una reacció molt ràpida, i quan apareix una alerta, «es fa una notificació immediata del cas, i la feina se centra en una tasca de vigilància epidemiològica, en una avaluació continuada del risc, i en una comunicació clara i basada en l’evidència».

Pel que fa als passatgers del vaixell, Carol recorda que els catalans que hi viatgen no presenten símptomes. Se’ls aplicarà una quarantena d’entre una i sis setmanes des de l’últim contacte, que és el període d’incubació del virus, «perquè és la millor manera de tenir-la controlada i de reduir les possibilitats de transmissió, en un hospital centralitzat, segur i amb circuits tancats".

Subscriu-te per seguir llegint