La contracrònica del ple de Berga: La no-mort d'una fira

El segon alcalde de Berga, Aleix Serra (CUP), m'ha aixafat el titular previst. L'he hagut d'alterar amb el prefix de negació. Rotund i contundent, va dir: «No podem sortir d’aquí amb el titular que es deixarà de fer la Fira de Maig». D'aquesta manera va aigualir la moció de Junts amb la pretensió de carregar-se una cita comercial i històrica (que remunta al segle XVI).

A falta de més material de calat, era el tema de la nit, mentre alguns regidors habituals (d'entre els altres silents) ens van regalar algun moment estel·lar. Som, ara sí, dins d'una llarga època preelectoral i els pretendents a continuar o «assaltar» el poder es fan visibles pels ciutadans-votants. Es nota en l'ambient i els propis implicats surten a la recerca dels destacats als mitjans.

Aquesta fira era l'objectiu a abatre per part del líder de Junts. És cert que és un certamen en declivi des de fa anys: hi plou sovint, els hàbits comercials han canviat i la manca de perícia dels organitzadors la converteixen en un plat indigest. Li han passat per davant la Fira de Santa Tecla o la Bergabolet en clau local, i va per darrere de la Fira de Sant Josep de Gironella o la d'Artés. Per a Ramon Caballé, el model a seguir és el de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell. Ahir em va descobrir que hi ha una secció de mitjons i calçotets.

Es pretenia que el ple decidís deixar-la de celebrar, però els grups del govern li van oferir el seu suport si treia els dos punts més radicals, entre ells la cancel·lació definitiva. Practica aquella oposició, segons ell constructiva i, al meu criteri, tova. Va acceptar-ho tot a canvi del vot unànime. Ara passarà pel filtre habitual: treballaran per fer-la reviure o ressuscitar-la a partir de dos informes tècnics. L'abans mencionada contundència del tinent d'alcalde Serra ho va portar per aquesta via. El temps dirà si era morta o reviurà. El juntaire li va reconèixer que «era un bon orador» i ell li va agrair amb un somriure poc habitual en ell.

Enllestit el tema central cap a la burocràcia tècnica, ens quedava sucar pa en els detalls i els literals dels regidors. I certament n'hi va haver. El batlle, sempre disposat a oferir-ne, va fer el primer amb pausa dramàtica: «La Patum és un monstre... en positiu». Queda menys d'un mes per Corpus i ja és el comodí de l'equip de govern per comprar temps. El va fer servir el regidor de Medi Ambient, Guillem Canal (CUP), per respondre a la diatriba de qui serà la cap de llista d'Aliança Catalana, Judit Vinyes. El regidor al càrrec de la neteja de la ciutat va dir (o se li va escapar) que «les illetes de brossa són tres punts fets una merda» seguit del mantra berguedà: «Després de Corpus...».

Acabo amb un ball, el de les cadires de vellut. Com en tots els plenaris, ha començat aquesta dansa prevista. Entre la pluja, de moment lleugera, de noms dels qui seran primers a les llistes, s'intueixen els que no seguiran. Entre els disset regidors de Berga comencen a ser molt evidents els seus silencis i les mirades baixes. Són els candidats a deixar pas. Els anirem llistant. El primer de tots, el batlle Sànchez. Ha deixat clar que no seguirà. La CUP s'haurà de moure (algun dia) o valorar fer com a Lleida. Em consta que hi ha alguna temptació de tal cosa a Cal Panxo.