Desestimada la reclamació dels veïns dels Pedregals contra l'Ajuntament de Berga per la demora de les obres d'urbanització

Han passat divuit anys des que va començar la urbanització dels Pedregals. Divuit anys de reunions, papers, quotes urbanístiques, obres aturades, silencis administratius i promeses incomplertes.

Divuit anys són molt temps. Tant, que alguns dels veïns que van començar aquest camí ja no hi són. Alguns pares i mares van assistir a les primeres reunions pensant que veurien acabat aquell projecte en pocs anys. Avui, som els fills qui continuen anant a reunions, llegint notificacions i intentant entendre un conflicte urbanístic que sembla no acabar mai. Aquest és probablement el resum més trist dels Pedregals, una urbanització que ha travessat una generació sencera.

Durant aquests anys hi ha hagut governs diferents a l'Ajuntament de Berga: PSC, CiU, ERC i ara la CUP. I creiem que és honest reconèixer que l'actual govern ha intentat desencallar una situació molt complexa que ve de lluny. Probablement, aquest model urbanístic mai hauria estat el seu projecte polític. Tot i així, han fet més passos per intentar reactivar-lo que molts dels governs anteriors.

Però també és cert que els governs que van impulsar aquest desenvolupament urbanístic no només el van aprovar, sinó que van decidir assumir-ne el lideratge mitjançant el sistema de cooperació, és a dir, amb una responsabilitat directa de l'Ajuntament en la gestió i execució de la urbanització.

I és aquí on continua la pregunta de fons: Com pot ser que després de gairebé dues dècades, els costos, els retards i les conseqüències continuïn recaient, sobretot, sobre els veïns i veïnes que no vam poder decidir res?

Fa pocs dies hem rebut una sentència judicial que desestima la reclamació presentada per un grup de veïns afectats. El que demanàvem no era cap privilegi ni cap benefici extraordinari. Demanàvem i demanem que es reconegui el perjudici econòmic provocat per divuit anys de demora en unes obres que havien d'estar acabades fa molt temps i que ja havíem pagat gairebé en la seva totalitat i que s'han fet malbé per la inactivitat municipal, que ara pretén tornar-les a fer a càrrec nostre amb un increment substancial del preu.

La sentència considera que no hi ha responsabilitat directa de l'Ajuntament perquè el retard respon a múltiples factors: problemes amb constructores, recursos judicials, impagaments, Covid, dificultats tècniques o la mateixa crisi econòmica. Respectem la decisió judicial, però no la compartim.

Perquè quan una urbanització resta encallada durant gairebé dues dècades, quan els costos es disparen, quan les famílies viuen durant anys en la incertesa i quan els veïns continuen assumint quotes i sobrecostos, costa entendre que finalment no hi hagi cap responsabilitat institucional clara. Per això, apel·larem la sentència en defensa dels nostres legítims drets, davant del Tribunal Superior de Justícia. Ho farem per dignitat. Per coherència. I també perquè creiem sincerament que situacions com aquesta no es poden normalitzar.

Els Pedregals no és només un conflicte urbanístic. És també una reflexió sobre com les decisions administratives afecten la vida real de les persones. Sobre què passa quan els terminis s'allarguen indefinidament. Sobre qui assumeix els errors, els sobrecostos i el desgast emocional acumulat durant anys.

La pèrdua més gran no és econòmica; és la confiança. La confiança en què les institucions protegiran els ciutadans. La confiança en què les actuacions públiques errònies o negligents que perjudiquen les persones han de tenir conseqüències. La confiança en què el temps de les persones també té valor.

Seguirem lluitant. No només pels veïns dels Pedregals, sinó perquè aquesta història no es repeteixi en cap altre municipi.

Veïns i veïnes dels Pedregals