Josep Vidal, metge i catedràtic: "Des de l'atenció primària es pot fer tota la carrera acadèmica fins arribar a ser catedràtic"

El metge i professor berguedà Josep Vidal Alaball és el segon catedràtic de Medicina Familiar i Comunitària de Catalunya i el primer de la universitat UVIC-UCC, on treballa com a docent. Ho veu com un exemple per a altres professionals de la medicina. Es va llicenciar com a metge a Devon (Anglaterra) el 1997, és especialista en salut comunitària des del 2002 i investigador clínic i professor a la universitat de Cardiff (Gal·les). El 2007 va decidir tornar a Catalunya per viure a Berga i es va incorporar a l'ICS. Aquella va ser una decisió per canviar de vida, per deixar Anglaterra i tornar a les seves arrels. Es va vincular a l'ICS i des d'aleshores ha estat metge a diferents poblacions del Bages i el Berguedà, a Bagà, Vallcebre, Artés, Navarcles, Balsareny i, ara, a Navàs.

Decidir tornar d'Anglaterra a Catalunya amb la voluntat d'exercir de metge li va semblar que era tancar la porta de la universitat. Però el que inicialment va ser un adeu per sempre va canviar quan la UVIC-UCC va decidir impartir els estudis de Medicina. Una segona oportunitat. L'esperit investigador que portava d'Anglaterra es va reobrir. El 2017 va iniciar els primers contactes amb la UVIC-UCC, però amb els estudis de Fisioteràpia. Es va doctorar, que no ho havia fet a Anglaterra i el 2020 va entrar a la facultat de Medicina, que s'havia creat tres anys abans. "Als metges de família sempre ens costa tot una mica més tot i també va ser el cas de la incorporació a la UVic-UCC com a professor", però ara té una plaça consolidada i és catedràtic des de dimecres. El 2022 va ser coordinador de l'assignatura de Medicina familiar i comunitària.

Ha estat sempre vinculat a la medicina d'ambulatoris i CAP més aviat petits o rurals.

No he volgut estar mai en un CAP d'una ciutat gran. Sempre m'he considerat més un metge rural.

Com és ser metge rural?

És una figura que hem de protegir i potenciar perquè costat trobar perfils de metges rurals. Si vas a un poble estàs sol, no tens la pressió de Manresa o a Berga, però estàs sol i, per tant, han de ser metges i metgesses amb una formació especial i que tinguin ganes d'anar als pobles. És important que des de la universitat es doni formació a aquests professionals perquè, entre cometes, no tinguin por a anar a treballar a aquests llocs.

Vostè és professor universitari. Els metges surten preparats per anar a aquest entorn rural?

La universitat té la funció de formar metges generalistes, que en diuen. Han de tenir una formació general i després ja fan l'especialització al MIR. Nosaltres, però, des de la unitat de Medicina Familiar sí que intentem donar aquesta visió de l'atenció primària. L'única manera que algú que no és d'aquests pobles hi vulgui anar com a metge és que hi hagin estat, que hagin fet pràctiques... També és important que hi hagi una assignatura de medicina familiar, perquè, si no, els estudiants no ho veuen com una especialitat rellevant. Si veuen que hi ha una assignatura i que fins i tot pots arribar a ser catedràtic li dona més relleu i la situa amb el mateix pes que les altres especialitats. I també és destacable que tinguin l'oportunitat des de l'ICS d'anar a fer pràctiques en aquests llocs.

Els metges de família d'ara estan més preparats que no ho estaven els d'abans, que no tenien l'especialitat?

Crec que l'especialització és clau. Aquí tenim una unitat docent que té aquesta missió de formar molt els metges. Si més no estaran més formats en temes més tecnològics. Ara, tots els residents de família surten amb una formació en ecografies, per exemple. I això és molt important, sobretot si estàs en un lloc petit, perquè poder fer l'ecografia a la consulta es pot evitar, com a pacient, haver d'anar a l'hospital. A més, l'atenció primària cada vegada és més complex, persones més grans, més malalties. Calen unes habilitats diferents i cada dia calen metges amb unes habilitats més àmplies. La població està canviant i la formació també ha de ser diferent.

El món en general, però en la medicina especialment, es tendeix a la superespecialització i vostès han de formar metges amb una visió molt àmplia, molt general.

Sí, però està demostrat que aquesta medicina ens convé. És, també, una medicina més barata, perquè tenir un professional que pugui atendre el 90% dels problemes de salut li va molt bé al sistema. Interessa que aquest metge sigui la primera porta. Si tens mal al genoll potser no has d'anar a l'hospital. L'atenció primària és la que tens més a prop d'on vius. El que seria ideal és que al cirurgià li arribés el malalt ja a punt d'operar. I si no cal intervenir, potser no cal que et vegi un superespecialista si es pot resoldre amb la medicina familiar.

La carrera acadèmica que ha fet ha estat bastant ràpida. Vinculat a la universitat en aquesta segona etapa catalana des del 2017 i a Medicina des del 2020.

Jo tenia l'experiència prèvia a Cardiff. D'allà tenia algunes publicacions científiques. Arran de fer la tesi el 2014 n'hi ha hagut moltes més. Ara en tinc unes 140. I dirigeix diverses tesis doctorals. Sempre m'ha agradat. A Cardiff em van gravar amb foc: Publica o mort (somriu). I és ben bé així. Si les coses que fem no les publiquem no es coneixen. Per exemple, nosaltres vam començar telemedicina a la Catalunya central i potser altres ja ho feien, però ho vam explicar i ho van avaluar. Sempre he cregut que és molt important publicar les coses que es fan, que també és una manera que altres se'n puguin beneficiar, fer-ho més universal.

Darrerament, està investigant l'aplicació de la intel·ligència artificial a la medicina més ambulatòria.

Sí, sempre m'he especialitzat en temes de tecnologia. Vaig començar en temes de telemedicina. A la Catalunya central s'estan fent coses en telemedicina des del 2007. I ara, des de fa 7 o 8, com que està venint la IA volem mirar quin sentit té integrar-la a la medicina primària. Si va bé o no va bé. Hem anat provant dispositius. I la part bona és que aquí tenim la població i podem fer proves de la vida real. Sempre dic que no fem recerca de laboratori. No tenim cap laboratori. Fem recerca aplicada a la nostra població, si no, no té sentit.

Avancem en aportar tecnologia al món rural?

Les noves tecnologies penso que allà on més falta fa és on el metge està més aïllat. Si estàs a Saldes, el que va falta, per exemple, és que el metge es pugui connectar on sigui per resoldre un dubte, o tenir eines d'IA que t'ajudin, o eines que per exemple escoltin el pacient i puguin transcriure allò que diu que li passa perquè el metge pugui estar més per atendre la persona. Estem fent un projecte dels consultoris rurals del futur. És un tema de posar tecnologia a aquests llocs. Que es puguin fer vídeos, que es puguin transmetre a un especialista. Per exemple que mirem l'interior de l'orella, ho puguem gravar i passar-ho a l'especialista. O que puguem passar l'auscultació del cor o dels pulmons. Que si el metge de Saldes té un dubte ho pugui enviar la imatge, que no viatgi el pacient, sinó la imatge.

El metge rural del segle XXI té canals oberts per arribar de pressa a l'especialista?

Sí, sí. La sort que tenim és que a la Catalunya central tot és més proper. Hi ha un ecosistema i tots ens coneixement. Això ens passa en l'àmbit professional i alguns, després, també ens trobem a la universitat.

Canviarà poc la feina docent pel fet de ser catedràtic?

No hi ha canvis. La feina fas la mateixa. Canvia el prestigi, no tant per a mi, que també, però per a la medicina de família. Seré el segon de Catalunya amb la càtedra de medicina familiar. El primer és el doctor Rafael Ramos, de Girona, que ho va ser el 2023. A la Universitat de Vic, en ser una facultat jove, tot i que ja hi ha algunes càtedres, ara se n'estan creant més. També ha estat més fàcil ser catedràtic perquè no n'hi havia. Està bé com a exemple. Sempre dic que si jo ho he fet, ho pot fer qualsevol metge o metgessa de família. Des de l'atenció primària es pot fer tota la carrera acadèmica fins a arribar a ser catedràtic. Es tracta d'obrir camí i que si algú jove ho veu pugui seguir-lo.

Subscriu-te per seguir llegint