El "bloqueig burocràtic" de Madrid encalla la central de la Baells i el desmantellament de la tèrmica

Els grans projectes vinculats a l’energia, l’aigua i les infraestructures ambientals acumulen mesos d’espera al Ministeri per a la Transició Ecològica. Segons fonts consultades per El Periódico, diari del mateix grup editorial de Regió7, ho atribueixen a un «bloqueig burocràtic» que retarda inversions que, des del punt de vista del Govern català, són clau per a l’actual legislatura a Catalunya.

Dos dels assumptes més mediàtics que fa temps que estan encallats sobre la taula del Govern espanyol són la futura planta reversible de la Baells, el desmantellament de la tèrmica de cercs, la construcció de dessalinitzadores i el Plemcat, la plataforma eòlica marina experimental que planteja instal·lar els primers aerogeneradors al golf de Roses (Alt Empordà). Però aquests només són dos exemples. Hi ha altres plans que requereixen el vistiplau del ministeri dirigit per la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, així com altres sol·licituds formulades per la Generalitat que continuen pendents de resposta. Com s’explica aquest bloqueig? Fonts coneixedores de la situació expliquen que no és una qüestió que afecti exclusivament Catalunya.

Retard generalitzat

De fet, el Ministeri per a la Transició Ecològica acumula altres retards importants. Una mostra d’això és la presentació definitiva, encara pendent, de la nova planificació elèctrica per al 2030 que el Govern central va sotmetre a consulta pública en forma d’esborrany la tardor passada. Una altra qüestió sense resoldre és l’informe sexennal sobre l’estat de conservació del llop, que encara s’està elaborant. Brussel·les, de fet, va advertir Espanya a principis d’any per no haver presentat encara aquest informe obligatori.

En aquest context, la Generalitat està pendent que cinc assumptes es desbloquegin com més aviat millor per poder avançar en els compromisos de la legislatura.

Central reversible de la Baells

Un dels assumptes pendents té a veure amb la central hidroelèctrica reversible prevista a l’entorn de l’embassament de la Baells, al Berguedà. El projecte està condicionat a la nova planificació elèctrica de l’Estat, encara pendent d’aprovació definitiva.

La Generalitat vol saber si el document incorporarà la connexió necessària per fer viable aquesta infraestructura, que aportaria més capacitat d’emmagatzematge energètic.

Paral·lelament, el Govern manté obertes altres negociacions amb el ministeri per reclamar més capacitat i nous punts de connexió a la xarxa elèctrica a Barcelona i altres zones de Catalunya, una demanda que considera imprescindible per donar sortida a nous projectes industrials, energètics, d’habitatge i d’electrificació.

Desmantellar la tèrmica de Cercs

El cas de la Baells està relacionat amb l’antiga central tèrmica de Cercs, que l’Ajuntament exigeix desmantellar pel seu deteriorament i la presència de materials contaminants.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica, Sílvia Paneque, va traslladar per carta a Aagesen la necessitat d’abordar la situació. No obstant això, de moment no hi ha una resposta oficial ni un calendari efectiu per a l’enderrocament d’una part de la central i la renaturalització de l’espai.

Diners per a les dessalinitzadores

Un dels expedients que més preocupa el Govern és el de les noves dessalinitzadores previstes a Catalunya: Tordera II, a Blanes, i Foix, a Cubelles. El 2023, l’aleshores ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, i el conseller d’Acció Climàtica del moment, David Mascort, van anunciar que el ministeri assumiria el finançament d’aquestes plantes a través de fons europeus.

Des d’aleshores, s’han fet alguns passos administratius i ara ja se sap que el ministeri avançarà els diners de la inversió inicial, però el conveni entre ATL i Acuamed i la licitació definitiva que ha de permetre començar-ne la construcció continuen pendents.

El calendari també s’ha anat modificant: primer es va situar l’horitzó el 2028, després al 2029 i ara la Generalitat ja treballa amb la previsió que la Tordera II no estigui operativa fins al 2030, com a molt aviat. Per a la planta de la desembocadura del Foix, encara no hi ha un calendari clar.

Fonts coneixedores de la negociació expliquen que la Generalitat, malgrat haver rebut recentment una carta del secretari de Medi Ambient explicant l’estat de la situació, manté contactes pràcticament setmanals amb el ministeri per conèixer en quin punt es troba l’expedient del conveni i la licitació. Però encara no hi ha una resposta oficial.

Parc eòlic marí

L’autorització ambiental del Plemcat és un altre dels tràmits que s’ha anat allargant. Fa tres mesos, fonts del ministeri asseguraven que la resolució del parc eòlic marí experimental del golf de Roses arribaria «molt aviat». Però el vistiplau ambiental estatal continua sense arribar.

La Generalitat va remetre fa més de dos anys la documentació necessària per justificar l’impacte dels tres aerogeneradors previstos. Després de mesos de silenci administratiu, el ministeri va demanar nova informació, entre la qual un estudi específic sobre el vol de les baldrigues, aus pelàgiques protegides.

Fonts coneixedores del projecte sostenen que el retard ha tornat a desplaçar el calendari d’una infraestructura que el Govern considera estratègica perquè és l’avantsala d’un parc comercial a la zona.

Pel que fa a la possibilitat d’instal·lar un parc eòlic marí comercial a l’Alt Empordà, cal assenyalar que la decisió dependrà també de la subhasta que ha d’organitzar el ministeri. Aquest concurs, del qual tot just s’han fet els primers passos, servirà per adjudicar les zones habilitades per a l’eòlica marina a Espanya i determinar quines empreses podran desenvolupar els futurs parcs.

Pla per al Delta

El darrer assumpte pendent és el del delta de l’Ebre. La Generalitat va assumir moltes de les demandes acordades en les reunions de l’anomenada Mesa de Consens i va enviar al ministeri la informació sobre l’oposició del territori deltaic a les propostes de l’Estat.

La idea consisteix a recuperar el «pla holandès» per frenar la regressió costanera, reforçar l’estratègia de recuperació de sediments i reactivar la comissió tripartida entre el Govern central, la Generalitat i la Mesa de Consens. Fins ara, però, no s’ha produït cap avenç destacable.

Subscriu-te per seguir llegint