Els pobles afectats per la riuada del dijous de Corpus es preparen per demanar la declaració d'emergència

Els pobles afectats per la riuada del dijous passat han començat el procés per a veure qui els pot ajudar a refer els desperfectes causats per l'aigua. Dilluns es van reunir amb el Consell Comarcal del Berguedà i demà és previst que es mantingui una reunió telemàtica amb la Diputació de Barcelona.

Mentre molts patien pels primers salts de Patum, la forta pluja va fer baixar com mai les rieres del Berguedà, especialment la riera de Merlès. L'aigua, al seu pas, se'n va endur ponts, senyalitzacions i arbres, complicant de manera important les comunicacions a les poblacions afectades, com Santa Maria de Merlès, Sagàs, o Puig-Reig, on desemboca. La majoria són poblacions petites, que no tenen infraestructura tècnica ni administrativa per fer front a les reparacions, i per això han buscat unir-se per a trobar-hi solució.

Els pobles afectats van des de Les Lloses, al Ripollès, a la majoria pels quals passa la riera, com Castell de l'Areny, Sant Jaume de Frontanyà, Vilada, Borredà, la Quar, Santa Maria de Merlès, Sagàs, La Nou (encara que va ser per una altra vessant) Puig-Reig i Lluça, al Lluçanès. I també Sallent, l'únic al Bages, que hauria patit els efectes de l'aiguat acumulat. Segons Moisès Masanas, president del Consell Comarcal del Berguedà, "estem fent valoracions. Per netejar la llera, Merlès i Puig-Reig tenen afectacions importants. En general, se'n va endur ponts, palanques i passeres, i arbres i horts a tot arreu". Masanas diu que des del Consell Comarcal "coordinarem tota la feina per ajudar els ajuntaments. Estem en contacte amb la Delegació del Govern a la Catalunya Central, amb l'ACA, que ha de fer una valoració de la llera i amb la Diputació de Barcelona, per fer accions amb recursos d'emergència". La majoria d'ajuntaments estudien "declarar l'emergència a aquests espais per a poder facilitar la part administrativa", però declarar la zona catastròfica s'escapa dels seus àmbits.

Moisès Masanas diu que "ningú recorda un aiguat així, ni els més vells de la zona. De fet, a falta de les dades de l'ACA, pensem que va superar els 500 anys d'avinguda. Pensa que ponts centenaris, com el de Sant Martí a Merlès, que havien aguantat segles, aquest cop han tingut afectació". L'Agència Catalana de l'Aigua no té estació d’aforament a la riera de Merlès, motiu pel qual a hores d'ara es desconeix quin va ser el cabal i el pic màxim. Sí que s’estan fent els càlculs per poder precisar el cabal màxim que va portar la riera, però, segons els tècnics, és un càlcul que necessitarà uns dies.

Per sort, diu el president del Consell Comarcal, hi havia "poc trànsit a aquella hora, però alguns trams de Prats a Borredà, al cobert de Puigcercós, la carretera va quedar anegada. Si hagués agafat algun vehicle, hauríem tingut greus problemes".

La Quar

A Sagàs, als Molins, tenen marcat fins on van arribar els aiguats de 2008 i de 2011. El d'aquest dijous va arribar un metre més amunt, "i amb molta més força. Va baixar tot en una hora, ens van ploure 130 litres per metre quadrat, però ja ens venia tot de riera amunt", Paraules de l'alcaldessa, Marta Puigantell, que diu que "les fotos que puguem veure no fan justícia. La llera està tota arrasada". A més a més, dos ponts van patir les conseqüències, i com diu Puigantell "al de les Eures li falta un tros. Està 7 metres per sobre del nivell habitual de l'aigua, i aquest dia va passar per sobre". A 3 cases dels Molins també se'ls van inundar els baixos.

Sagàs

Sagàs només té uns dos quilòmetres de riera de Merlès en el seu terme. Però la llera d'aquests dos quilòmetres ha quedat arrasada. Pràcticament, no va patir mal cap infraestructura ni cap casa, però tot i així, la seva alcaldessa, Sílvia Triola, "també reconeixia que l'aiguat de dijous va ser el més fort que havien vist mai".

Santa Maria de Merlès

En aquesta població, l'aigua que baixava per la riera se'n va endur un pont i en va afectar un altre. Un dels ponts va pràcticament desaparèixer, i l'altre, el més antic, el pont medieval de Sant Martí, ha vist com se li trencava una part de la punta. A més a més, la caiguda de diversos arbres va dificultar durant hores l'accés a algunes masies. L'alcaldessa, Sara Costa, deia que "jo soc jove, però el meu pare, per exemple, diu que no recorda una riuada així". Ara caldrà "fer valoració de danys a infraestructures i engegar els tràmits per veure quina administració ens pot ajudar a arreglar-ho". Com a mínim, la part bona és que "ningú no va prendre mal". Aquest dimarts tot just s'estava començant a fer aquesta avaluació, i "fins i tot han vingut tècnics de Cultura per veure si ens poden ajudar". A hores d'ara la mobilitat de cases i masies està assegurada, però "no podem esperar a demanar permisos per fer reparacions, perquè aviat tocarà moure maquinària agrícola grossa, i aquesta sí que necessita que els ponts estiguin bé".

Efectes de la riuada a la riera de Merlès

Veure Galeria

Puig-Reig

La riera de Merlès desemboca a Puig-Reig. Aquí l'aigua també va fer mal: se'n va endur la barana del pont del Molí del Vilaró, una part del paviment del pont dels Canals i la passarel·la que travessava la riera a la seva desembocadura al Llobregat, al camí de les Colònies entre Cal Riera i l'Ametlla. Des de l'Ajuntament no tenen encara quantificat els danys, però "només la barana del pont ja sabem que val 22.000 euros, imagina't la resta", deia Eva Serra, alcaldessa. Camins fets malbé, senyalitzacions, i molts arbres i horts també van rebre. "Ara hem de veure qui ens pot ajudar, perquè sols no podrem solucionar-ho. Veure quina és la millor fórmula".

Sallent

Sallent és l'única població del Bages que va resultar seriosament afectada per l'aiguat. Més enllà del rescat de gent que va haver de ser treta del cotxe endut per la crescuda del riu, la població també va veure afectades diferents zones. Segons l'alcalde, Oriol Ribalta, "ara cal asseure's i estudiar què va fallar, si va ser una causa natural, o algun error al pantà". Ho diu en referència al fet que aquella nit, el pantà de la Baells va desguassar, va obrir comportes. Encara que podri ser que l'aiguat vingui de l'acumulació d'aigua de la riera de Merlès, que no va controlada ni laminada, i d'altres vessants, "no volem descartar res". Són conscients que el material que hi havia emmagatzemat a l'antic escorxador, per exemple, "es dona per perdut perquè és zona inundable, però el mur mateix que va caure ja és un dany prou important". També es va perdre roba i material de l'ADF o de la Fumera. I a més a més, "tots els horts de Sant Antoni, de Cabrianes... es va perdre molt".

Agència Catalana de l'Aigua

Consultada per aquest diari sobre els efectes de l'aigua i sobre la seva possible relació amb una obertura de comportes al pantà de la Baells el dijous de Corpus, l'ACA diu que arran de les pluges del passat dijous, "la crescuda màxima del cabal del riu Llobregat en la seva conca mitja no va ser provocada pels alliberaments d'aigua des de la presa de la Baells".

Segons les seves dades, el pic màxim de cabal assolit a l'estació d'aforament de Balsareny va ser de 475 m³/s i es va produir a les 2:15 del dia 5. El desembassament màxim de la Baells (97 m³s) es va iniciar a partir de les 0:30 del mateix dia 5. Cal tenir en compte, però, que l'aigua triga entre 5 i 6 hores en circular des de l'embassament fins a Balsareny. La crescuda màxima que es va assolir en el tram mitjà del riu es va generar a partir de les aportacions de trams fluvials situats aigua avall de l'embassament, especialment per la riera de Merlès.

Sense l’actuació de reducció de cabals generada per l’embassament de la Baells, el cabal circulant registrat a Balsareny (475 m³/s) hauria estat més del doble del que va passar (800 m³/s).

Pel que fa als avisos, en tot moment es va informar a través del CECAT dels increments de cabal en el riu i de les maniobres dutes a terme. Precisament el CECAT va informar de l'inici de les maniobres a la Baells al voltant de les 21 hores, segons acaba dient el comunicat de l'ACA.