El Berguedà reconeixerà la trajectòria de l'arxivera Montserrat Galera

Montserrat Galera i Monegal (Sevilla, 1936) és arxivera i bibliotecària. El seu vincle amb el Berguedà sorgeix per ser membre de la família Monegal, nissaga clau en la industrialització tèxtil de Catalunya i fundadora de la Colònia Monegal, coneguda avui dia com l’Ametlla de Casserres. La seva llarga trajectòria, tant en l’arxivística com en la cartografia i la recerca històrica —per exemple, el treball al tomb del seu llegat familiar— han permès conservar part de la memòria que explica la nostra realitat d’avui dia. Per apreciar la seva tasca i aportacions, l’Àmbit de Recerques del Berguedà i l’Associació d’Amics de les Colònies Industrials de l’Alt Llobregat organitzen un acte de reconeixement, el 16 de juny a les 12.00 hores, a l’Església de l’Ametlla de Casserres.

Segons la presidenta de l’Àmbit, Rosa Serra, la jornada permetrà a la mateixa Galera reconnectar amb la comarca, en un lligam que va mantenir amb molta intensitat amb el seu marit, Enric Lluch (Barcelona 1928 – Berga 2012). El matrimoni va tenir domicili a Vilada primer, la Nou després, i Berga finalment, on passaven els estius i altres períodes. També hi van compartir vida amb els seus quatre fills: Mariona, Elisabet, Anna i Enric.

De fet, tal com apunten des de l’Àmbit, l’acte també té per objectiu servir de «tribut històric», tant als descendents de la família Monegal, pels seus vincles amb la colònia de l’Ametlla de Casserres, com al conjunt de la família Lluch – Galera. És per aquest motiu que la trobada comptarà amb la participació dels descendents i altres parents de Montserrat Galera i Monegal, de la branca familiar Monegal, i de diferents representants de l’Àmbit.

Un suport constant

Rosa Serra ha posat en relleu les aportacions, al llarg de la seva vida, del matrimoni Lluch - Galera en diferents necessitats i iniciatives de l’Àmbit de Recerques del Berguedà. Tal com ha detallat, a través dels seus coneixements i contactes, Montserrat Galera i Enric Lluch van contribuir a l’impuls de l’entitat i la continuïtat d’un dels seus projectes més consolidats: la Revista l’Erol. També van tenir un paper destacat en la publicació de diferents llibres i van oferir suport en altres aspectes burocràtics i administratius com en la sol·licitud de subvencions, apunta la presidenta.

Així mateix, van contribuir en iniciatives com el Pla director de les Colònies del Llobregat, així com altres projectes en l’àmbit de l’urbanisme, la cartografia, la planificació o l’arxivística.