Sergi Cuenca deixa la batuta patumaire

Aquest Corpus n'ha fet 28 que el músic, compositor i director musical de Puig-reig, Sergi Cuenca, està implicat en la Patum. Ho ha fet dirigint la Cobla Ciutat de Berga, en una etapa que també ha vist néixer un llibre i un disc, fruit de "l'endreça i nous arranjaments d'unes partitures que s'havien escrit a partir del dictat". A partir d'ara, assegura que passarà a viure la festa "d'una altra manera".

"És un bon moment per fer un pas al costat i que entri gent jove", compartia el músic, explicant que "la meva vida professional em fa viatjar amunt i avall, i el compromís que implica el cap de setmana de la Patum és esgotador". El tràfec, s'explica de pressa: el darrer dilluns després de Corpus, anava a dormir a les 5 del matí, i a les 10 tenia assaig al Liceu. I aquest pensament l'ha arrossegat durant els últims anys, amb la contradicció de no sentir-se "ni cansat amb la Patum, ni amb la Cobla Ciutat de Berga", formació amb la quina ja té al cap noves iniciatives per treballar.

Fet i fet, aquest Corpus ha estat "molt especial" perquè "els músics tenien preparades sorpreses que jo no sabia". Però també ha estat "molt natural", pel fet que "la meva intenció era marxar sense fer soroll, perquè, al cap i a la fi, la Patum està per sobre de qualsevol persona". Tots aquests sentiments quedaran encapsulats juntament amb el caliu i l'entesa del grup, ja que Cuenca recalca que "l'ambient a l'empostissat és fantàstic, sigui l'any que sigui, però és veritat que per mi ha estat excepcional, precisament perquè marxava".

Ha estat precisament des d'aquest empostissat que Cuenca ha pogut ser testimoni dels canvis de la festa. Com a tret més distintiu, el director considera que "hi ha hagut una evolució important, en tots els sentits", però molt accentuada pel que fa a "una millor organització i democratització de les comparses". També es refereix als avenços pel que fa a la seguretat. A més, creu que "el fet de ser patrimoni de la humanitat ha posat la festa en un lloc, segurament més endreçat, com ha passat amb la música", tot i apuntar que "també s'ha massificat més, evidentment". En definitiva, la conclusió és que "s'està fent molt bona feina, però penso que als músics se'ls ha de posar en el lloc que els toca". I és que el debat sobre la situació dels músics respecte de la festa continua vigent.

El director és contundent en referència a si els músics tenen prou reconeixement, indicant que: "En absolut". "És una batalla perduda. Jo no m'hi faig cap mena de mala sang, però els músics mai han estat valorats a la Patum", detalla. En tot cas, Cuenca es refereix al context estructural i conceptual de la festa, ja que, personalment, assevera que sempre ha tingut una molt bona experiència: "Tinc molt bona relació amb les comparses, sempre m'he portat bé amb tothom i mai ningú m'ha tractat malament, al contrari. També amb l'Ajuntament i tots els polítics que hi ha hagut. Però, possiblement, seria un aspecte a millorar". I una de les casuístiques més visibles sobre aquesta realitat és que cap músic ha estat reconegut mai amb el títol de Patumaire o de Patumaire d'Honor, perquè "pel fet de cobrar, és com que no tenim dret a res".

Sigui com sigui, el director aclama que el Berguedà viu una època d'esplendor musical, fruit d'una "feina molt i molt bona" per part de les escoles municipals, tant de Berga com de Puig-reig. "El Berguedà és una comarca de músics, i n'ha sortit gent molt potent", recalca, recordant que "tenim berguedans tocant a orquestres de primer nivell nacional i internacional". També ha tingut bones paraules per la Cobla Pirineu, que juntament amb la Cobla Ciutat de Berga són responsables que "la manera que ara sona la Patum, no té res a veure amb com ho feia fa 30 o 40 anys".

És amb aquesta satisfacció que Cuenca deixa la batuta patumaire, celebrant que més enllà de les persones "la Patum continuarà".

Subscriu-te per seguir llegint