El dia que la riera de Merlès es va desbordar hi baixava tanta aigua com a l'Ebre

La riera de Merlès va arribar a un cabal punta de 400 m³/s la nit del dijous de Corpus. Són dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, que encara està treballant amb les causes i les conseqüències d’un aiguat que va arrasar ponts, horts i arbres al llarg del recorregut de la riera, i més enllà de la seva desembocadura. L’Agència Catalana de l’Aigua no disposa de captació de dades a la riera, però els veïns de la zona ja indicaven hores després de l’aiguat que "ni els més vells no recorden una riuada així, de cop". Era el cas de Santa Maria de Merlès, on ho comentava l’anterior alcalde, Josep Costa, o de Sagàs, on l'aigua va superar en un metre les marques d'avingudes anteriors.

Per la quantitat, i pels efectes, es pot parlar de riuada històrica, malgrat que és molt difícil trobar dades que ho quantifiquin. Però sí efectes: al pont de Sant Martí, un pont medieval del segle XIV o XV amb les baranes modificades el 1851, tal com ho indica una inscripció, mai l’aigua havia passat pel damunt, i aquest cop va arrancar la barana gairebé a tocar del vèrtex central.

La riera de Merlès ja havia patit episodis de riuades, com va passar al principi de la dècada dels 50, o l’any 2008. Fa prop de tres quarts de segle es parlava que la riera havia crescut unes 240 vegades el seu cabal habitual, cosa que situa els valors per sota dels de fa quinze dies. I el 2008, la crescuda va venir a causa d’una precipitació de 200 litres per metre quadrat a Sant Jaume de Frontanyà. Més que en aquesta ocasió, però aleshores no va ser en tan poca estona. La nit del 4 al 5 de juny de 2026, l’aiguat va tenir molta més força destructiva, perquè va baixar tot en una hora.

De fet, només mirant les dades ja ens situa l’abast de la quantitat d’aigua que va baixar en moments puntuals d’aquella nit. 400 metres cúbics per segon, "són 400.000 litres per segon, i això és tot un Ebre!", deia Moisès Masanas, president del Consell Comarcal del Berguedà. Efectivament, la comparació entre la riera de Merlès, el Llobregat i l’Ebre permet dimensionar amb claredat la magnitud d’un episodi com el registrat a principis de juny. En condicions habituals, la riera de Merlès és un curs d’aigua molt modest, amb un cabal mitjà al voltant de 0,9 m³/s. A l’extrem oposat del sistema fluvial català, l’Ebre circula amb valors habituals propers als 400–450 m³/s, és a dir, quatre-centes vegades per sobre.

La tempesta

Durant la tarda i el vespre del dijous de Corpus, el front de tempestes va descarregar amb una violència excepcional en molt poc temps, especialment a l'Alt Berguedà i comarques veïnes. Aquell dia, el 4 de juny de 2026, es va estrenar l’avís d'intensitat horària (L/m² en 30 minuts), i ho va fer amb una dada molt potent: al santuari de Queralt es va registrar 41,6 l/m² en només 30 minuts. En dades absolutes destaca Sant Jaume de Frontanyà, on dels 190 l/m² totals recollits, la immensa majoria va caure en menys d'una hora de rellotge a mitja tarda, superant àmpliament la capacitat d'absorció del terreny de la capçalera de la riera de Merlès.

El temporal va creuar de nord a sud, afectant fortament la Catalunya Central i el Prepirineu. Aquesta gran quantitat d’aigua va anar a parar a les lleres de les rieres de la zona, especialment la de Merlès, però també altres que, de retruc, van fer augmentar molt el cabal del riu Llobregat.

Els danys

La majoria de poblacions afectades encara es troben avaluant el pressupost de reparació d'uns danys que, en alguns casos, s'han de solucionar per la via d'emergència. En el cas de Santa Maria de Merlès, per exemple, hi ha 16 actuacions en total que, es tem la seva alcaldessa, Sara Costa, "no ens ho pagaran pas tot. Haurem de veure d'on traiem els diners".

Algunes d'aquestes afectacions són compartides amb altres municipis, com és el cas dels ponts del Molí Vilaró o el Pont Molina, que s'ha de reconstruir completament, que s'haurà de fer a mitges amb Puig-Reig. La seva alcaldessa, Eva Serra, xifrava en "300.000 euros els danys causats per l'aiguat, sense comptar els treballs de neteja de la llera. Això només és reparar dos ponts i reconstruir-ne un altre i una passera".

La riera de Merlès desemboca al Llobregat a Cal Riera, a Puig-Reig. Aquests 400.000 litres van entrar de sobte al cabal d'un riu que porta uns 10–12 m³/s de mitjana, i que aquell dia ja anava crescut. En una hora, el cabal del riu va créixer dels 53 metres cúbics per segon que duia en aquest punt del seu traçat a 1/4 de 2 de la matinada fins als 475 d'1/4 de 3, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua. Segons l’alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, la nit del 4 al 5 de juny, a les 1.41 hores, l’avís de l’estació d’aforament de Balsareny va marcar 475 m³ per segon, "un cabal que va arribar en 8 o 10 minuts a Sallent, sense que tenir temps de reacció". En aquest sentit, també va trobar a faltar "un avís per ES-Alert, que hagués evitat uns quants ensurts. Caldrien mecanismes més ràpids d’avís de riuades". Per això, Sallent demanarà que s’instal·li una estació detectora d’aforament entre el pantà de la Baells i Balsareny, per poder estar avisats amb més antelació en cas d’una nova riuada.

En tot cas, des del primer moment, Sallent ha volgut analitzar a fons les causes d’aquesta riuada. Ribalta reconeix que "el Llobregat ens va tirar a sobre de cop els 400 metres cúbics per segon de la riera de Merlès, però aquí ens en van arribar 80 més. Aquests sí que podrien ser del desembassament de la Baells. N’hem de parlar amb ells". El pròxim dia 30 està prevista una reunió amb Josep Lluís Armenter Ferrando, director de l’ACA, que aquell dia ha previst reunir-se amb altres ajuntaments del Llobregat.

Subscriu-te per seguir llegint