Què passa dins del Túnel del Cadí quan tu només penses a arribar al teu destí?

Hi ha moments de l’any en què la mobilitat deixa de ser una rutina i es converteix gairebé en un fenomen col·lectiu. La celebració de la revetlla de Sant Joan que tradicionalment marca l’inici de l’estiu i també de les vacances escolars és un d’aquests moments. Durant poques hores, milers de vehicles abandonen simultàniament l’àrea metropolitana de Barcelona en direcció a segones residències, molts en direcció al mar i molts d’altres a la muntanya convertint la carretera en una infraestructura sotmesa a una tensió excepcional.

El conductor només percep una part d’aquesta realitat. Però, mentre la majoria de persones només pensen a arribar al seu destí, hi ha tota una xarxa de sistemes i professionals que treballen perquè aquest volum extraordinari de mobilitat es mantingui dins d’uns marges de seguretat i normalitat.

La major part d’aquest operatiu passa desapercebut per l’usuari, el que esdevé, segurament, la millor prova del bon funcionament d’aquestes vies. El cas del Túnel del Cadí, infraestructura gestionada per Autopistas a través de la seva filial, Túnels de Barcelona i Cadí, n’és un bon exemple per conèixer qui i com vetllen per la seguretat i l’eficiència de les vies en moments de grans desplaçaments com el que es viurà demà per Sant Joan.

La mobilitat moderna és, sobretot, anticipació

Quan es parla de trànsit, sovint es pensa en la capacitat de reaccionar davant una incidència. Però bona part de la feina consisteix, precisament, a evitar que aquesta incidència arribi a produir-se.

Als centres de control, operatius les vint-i-quatre hores del dia els 365 dies de l’any, la carretera es monitoritza permanentment a través de càmeres, sensors, sistemes de detecció i eines d’anàlisi en temps real. Qualsevol alteració en la circulació —des d’un vehicle aturat fins a una retenció inesperada— es detecta pràcticament de manera immediata.

Així ho explica l’Eduard Bertran, qui treballa al Centre de Control de Túnels de Barcelona i Cadí: “La nostra missió és garantir la seguretat dels usuaris en tot moment. Ens encarreguem de la gestió del trànsit i de donar resposta immediata a qualsevol incidència, accident o emergència que es pugui produir a la carretera”. “Sempre actuem amb la màxima rapidesa i mobilitzant els recursos necessaris en funció de cada situació”, destaca.

La clau no és només veure què està passant, sinó interpretar què pot passar en els pròxims minuts. Aquesta capacitat d’anticipació és especialment crítica durant operacions de gran mobilitat, quan qualsevol incidència menor pot acabar provocant afectacions importants en cadena.

Per això, en determinats moments, els equips regulen accessos, adapten el flux de vehicles o activen mesures preventives que sovint el conductor no arriba a percebre, però que responen a criteris estrictament vinculats a la seguretat. Tal com ens explica l’Eduard Bertran, “les regulacions són difícils d’entendre pels usuaris perquè no tenen la visió completa de la situació del trànsit i els costa acceptar que són mesures per garantir la seguretat front un possible incident o accident al túnel evitant la concentració massiva de vehicles a l’interior”.

“En infraestructures especialment sensibles, com els túnels, aquesta supervisió és encara més exigent i s’actua sobre sistemes de ventilació, detectors d’incendis, sensors ambientals, megafonia o protocols específics per a vehicles especials que formen part d’una operativa altament tecnificada que funciona de manera contínua i coordinada amb els serveis d’emergència”, comenta en Xavier Iglesias, de l'equip de manteniment de Túnels de Barcelona i Cadí.

"La seguretat dins del túnel es basa en una combinació de tecnologia avançada, infraestructures específiques d’evacuació des de la detecció a la gestió front qualsevol incidència i una coordinació permanent amb els bombers, SEM i Mossos d’Esquadra. Davant qualsevol incidència, els sistemes estan dissenyats per protegir els usuaris, facilitar una evacuació segura i garantir una resposta ràpida i eficaç", ens explica l’Eduard Bertran de Túnels de Barcelona i Cadí.

L’atenció remota

“Som al costat del client encara que no ens vegi físicament, per atendre i resoldre possibles incidències quan passen pel peatge del túnel”, explica l’Úrsula Torres, qui treballa al servei de Peatge de Túnels de Barcelona i Cadí, on l’atenció es fa en remot de forma immediata. “Moltes de les situacions que poden alterar un trajecte duren, en realitat, només uns segons. Un pagament que no es valida correctament, un dispositiu VIA T o AWAI que no es detecta, una barrera que no s’obre al primer intent o qualsevol consulta de mobilitat”. “Es tracta de petites interrupcions que, en un context de gran volum de trànsit, poden acabar generant afectacions importants si no es resolen amb rapidesa”, diu l’Úrsula.

“Des dels centres d’atenció remota, operadors especialitzats supervisem en directe el funcionament dels peatges i intervenim en temps real quan apareix qualsevol incidència”, explica la cap de Comunicació i Atenció al Client de Túnels de Barcelona i Cadí, Núria Martínez. “Tenim un sistema de càmeres que ens permeten visualitzar totes les vies, validar operacions o assistir el conductor davant qualsevol incidència amb el pagament, sense necessitat d’una presència física permanent”. “Disposem de tota la informació i visibilitat necessàries per oferir el mateix servei que si estiguéssim a la cabina del peatge”, remarca la Núria Martínez.

Els professionals que treballen quan el trànsit es complica

Hi ha una part de la mobilitat que no es pot gestionar des d’una pantalla. Quan es produeix una incidència a la carretera, són els equips de Vialitat i Manteniment els que entren directament en acció.

Treballen sovint en situacions complexes: trànsit dens, condicions meteorològiques adverses, horaris nocturns o emergències que requereixen una intervenció immediata. La seva feina consisteix a restablir la normalitat tan ràpid com sigui possible, minimitzant riscos i evitant que una incidència puntual acabi afectant milers de conductors.

Durant l’hivern, aquesta operativa es multiplica. Episodis de neu o gel obliguen a activar protocols específics de vialitat hivernal, amb equips de dessalatge preventiu, reforç de personal i coordinació constant amb serveis d’emergència i seguretat.

"La vialitat hivernal exigeix anticipació, recursos i capacitat de resposta. Per això disposem d’equips llevaneus, sistemes de dessalatge preventiu i un seguiment constant de les alertes meteorològiques per actuar abans que les condicions afectin la circulació", comenta Xavier Iglesias, qui treballa al departament de manteniment i explotació de Túnels de Barcelona i Cadí. "Però tan important com els recursos és la coordinació de la sala de control, els equips de vialitat, responsables d’emergència de Túnels, forces de seguretat i cossos d’emergència, que treballem de manera conjunta per garantir la seguretat dels usuaris en qualsevol episodi de neu o gel. Com han dit els meus companys, si el conductor no nota la intervenció, significa que el sistema ha funcionat correctament. Es una feina preventiva i profundament discreta", argumenta en Xavier Iglesias.

Aturar-se a descansar forma part del viatge

En operacions especials com Sant Joan, la mobilitat no depèn només de la carretera. També precisa del comportament dels conductors. La fatiga, les distraccions o l’excés de confiança continuen sent alguns dels principals factors de risc en trajectes llargs o en moments d’alta densitat viària. Per això, cada vegada es posa més l’accent en la necessitat d’incorporar el descans com una part natural del desplaçament.

Les àrees de servei han evolucionat per adaptar-se a noves necessitats de mobilitat, incloent-hi la recàrrega de vehicles elèctrics o els serveis connectats. En un context on la tecnologia sembla accelerar-ho tot, la idea continua sent sorprenentment senzilla: conduir millor continua passant, també, per saber quan convé aturar-se i descansar.

La gran part dels conductors difícilment pensaran en res d’això mentre circulin demà camí de celebrar la revetlla o bé quan estiguin de tornada el dia de Sant Joan. I, en certa manera, aquest és precisament l’objectiu: que el trajecte transcorri amb prou normalitat perquè tota la complexitat que hi ha darrera de la mobilitat quedi en un segon pla.

El fet és que darrera aquesta quotidianitat hi ha una infraestructura humana i tecnològica extraordinàriament sofisticada: centres de control que supervisen la circulació en temps real, equips preparats per intervenir davant qualsevol incidència, sistemes capaços d’anticipar situacions de risc, i professionals que coordinen decisions constants perquè milers de vehicles continuïn avançant amb seguretat.

“Cada dia treballem perquè la seguretat, la confiança i la tranquil·litat dels usuaris siguin una realitat. Sabem que sempre hi ha marge de millora, però l’ambició d’assolir l’excel·lència i la voluntat de continuar avançant són les màximes que guien la nostra feina cada dia", conclou la Núria Martínez Cap de Comunicació i Atenció al Client de Túnels de Barcelona i Cadí