Berga reivindica la igualtat i els drets LGTBIQ+ enfront dels discursos d'odi

El claustre del Convent de Sant Francesc de Berga ha acollit aquest dimarts al matí l’acte institucional de la Delegació del Govern a la Catalunya Central dins el marc de la commemoració del 28-J, el Dia Internacional per l’Alliberament LGBTIQ+. Conduït per l’activista social Brigitta Lamoure, l’esdeveniment ha servit per reivindicar la igualtat entre persones i la defensa dels drets humans en contra dels discursos d’odi que proliferen en espais com les xarxes socials. Així han coincidit els ponents, tant els dels representants de les administracions com els testimonis de primera mà, que han compartit amb els presents el seu bagatge, reflexions i lluita personal.

L’escenari confortable entre arbres i la llum diürna han aportat calidesa en un esdeveniment que, tot i compartir una voluntat bondadosa per una societat més justa, també ha posat en evidència la cruesa històrica que han patit un seguit de persones pel simple fet d’exterioritzat qui eren. Tot i que la majoria tingui clar que "la diversitat és un bé", com ha exposat la mestra de cerimònia a l’inici de la jornada, els portaveus institucionals han aprofitat per recalcar-la. Des de l’Ajuntament de Berga, la regidora de Feminisme i LGTBI, Rosa Rodríguez, ha mostrat el compromís del consistori de cara a treballar per "una societat més justa i en contra de totes les violències".

La delegada del Govern a la Catalunya Central, Elia Tortolero, ha defensat que, per pocs que siguin, els missatges d’odi s’han de confrontar. En aquest sentit, ha compartit la seva "il·lusió" davant la resposta "de molta gent, també joves, en contra dels discursos d’odi que vam veure aquí a Berga durant la Patum", en la línia d’un "país on tothom ha de tenir cabuda i se l’ha de sentir seu". I també per part del Govern, el director general de Polítiques Públiques LGBTI+, Alberto Lacasta, ha recordat que "res del que celebrem ha arribat per casualitat" i que "cap dret ha de ser reversible", tot i l’amenaça d’aquestes dissertacions en contra de la llibertat.

És per això que les administracions s’han mostrat unànimes de cara a plantar cara a les actituds intolerants, especialment en contra del col·lectiu LGTBIQ+ amb motiu de l’acte. "Continua sent molt important reivindicar aquesta jornada", ha afirmat Tortolero en declaracions posteriors, assenyalant que aquests escenaris permeten deixar palès que "tothom pot estimar a qui vulgui i pot ser qui vulgui ser, amb llibertat i dignitat".

Un text legal més al dia

Un dels punts centrals de l’acte ha estat la lectura del manifest elaborat pel Govern amb motiu del 28-J. Aquest missatge es fixa de seguida en el simbolisme de la celebració d’enguany tot just després de l’actualització de la Llei 11/2014. La nova Llei dels drets de les persones LGBTI i l’erradicació de l’LGBTI-fòbia, remarca el text, reforça els drets de col·lectius que no quedaven prou representats com les persones trans i les intersexuals, situant "Catalunya a l’avantguarda europea en la defensa dels drets LGBTI+".

No obstant això, el manifest també recull que les dades sobre agressions, insults, violència i discriminació són alarmants, sent una realitat que "persisteix als carrers, les escoles, a l’esport, a la feina i també a les xarxes socials". Així, s’apel·la a la responsabilitat col·lectiva la urgència de fer-hi front, de tal manera que qualsevol persona pugui "desenvolupar lliurement el seu projecte de vida, independentment de la seva orientació sexual, identitat, expressió de gènere o característiques sexuals".

Amb tot, es recull la commemoració de l’Orgull com una forma per recollir la memòria i la resistència, així com per mirar al futur. En una realitat diversa, que tingui cura de la vulnerabilitat i que defensi activament els drets humans. En una trajectòria històrica que, lluny d’amagar-se, s’ha de fer evident per entendre on som. "Els drets LGBTI+ no són drets d’una minoria: són drets humans, drets democràtics i drets de ciutadania", clou el text.

Les dificultats de la transició

L’acte en el marc el 28-J celebrat a Berga ha tingut dues protagonistes principals. A través dels seus relats, l’un en forma de presentació de llibre i l’altre a través d’un monòleg artístic, s'ha pogut deixar constància de dues realitats paral·leles, amb uns 50 anys de diferència, però que coincideixen en expressar les dificultats de qualsevol persona a l’hora de fer la transició.

Tania Navarro és una activista trans, però per sobre de tot és una dona que va viure en primera persona la violència, la incomprensió i l’abandonament per motiu del seu gènere i sexualitat. Ja des de petita es va veure sola, abocada a una mala vida que la van fer acumular 11 entrades a la presó i una trentena a centres reformatoris. Va viure, especialment en els primers períodes d’empresonament, un maltractament per part dels agents penitenciaris que van fer la vista grossa davant de les violacions i van també van cometre abusos. Aquesta experiència queda recollida en el llibre La infancia de una transexual en la dictadura, mentre que en un segon reflexiona sobre l’experiència del trànsit A través de los ojos de mi madre. Fet i fet, després de detallar diferents episodis de la seva vida, ha aprofitat la presentació a la capital del Berguedà per reclamar que «no es discrimini a la gent» i fent una crida a les famílies perquè «donin la confiança perquè tothom del seu nucli es pugui obrir i compartir qui són», en lloc d’empènyer-los al rebuig.

Un altre dels participants en aquest espai va ser el fotògraf italià Luca Gaetano especialitzat en recollir en imatges els relats de persones que «queden fora de l’oficialitat» i que ha col·laborat amb Navarro en un projecte de passat i present sobre la seva història. Algunes de les fotografies es van col·locar a les parets del convent durant la presentació.

Finalment, l’actor i activista trans Eloi Martín ha representat el seu monòleg artístic Middleground, terme que fa referència a un espai entre coses oposades en el qual va reconèixer sentir-se còmode. Una zona lluny d’etiquetes o formats tancats, resultat d’una vivència de lluites internes i dubtes constants. De rebutjar cànons, idees preconcebudes, prejudicis i uns models hegemònics que castiguen a qualsevol persona.

Subscriu-te per seguir llegint