Berga demanarà a la Generalitat que revisi els criteris del Pla de Barris per a pobles petits

L'Ajuntament de Berga considera que la ciutat ha de poder entrar dins els paràmetres de suport per transformar els nuclis antics destinats als municipis més petits. Així es desprèn del resultat de la votació de la moció presentada per Junts per Berga, en la qual es planteja aquesta revisió dels criteris de tall per motiu de nombre d'habitants o una excepció berguedana perquè el límit de 15.000 habitants sigui més flexible en benefici de la capital del Berguedà. Tots els grups hi van votar a favor a excepció d'ERC i el PSC, partits autors -en l'àmbit nacional- del programa.

El portaveu de Junts i cap de l'oposició, Ramon Caballé, va ser l'encarregat de defensar el text. Caballé va referir-se a la "doble exclusió injusta" de la ciutat, pel resultat de la primera convocatòria general del Pla de Barris i Viles de Catalunya, i aquesta nova dotació a les poblacions amb menys nombre de residents. El portaveu va recalcar que "Berga fa de tractor d'una comarca que té 31 municipis, amb realitats diferents" i que aquesta situació de "prestador de serveis" la converteixen en plena mereixedora de l'ajut. S'hauria d’haver tingut sensibilitat per part del Govern de la Generalitat", deia. Així mateix, va posar de manifest que "les característiques actuals del Barri Vell requereixen una intervenció integral, i això suposa molts recursos públics", reclamant aquest "gest cap a Berga".

En el debat sobre els posicionaments, el regidor no adscrit, Lluís Minoves, va descriure la proposta com a "coherent i correcta", tot i animar els grups amb representació nacional a traslladar la demanda al Parlament. També va instar-los a aprofitar aquest espai per "collar" de cara a aconseguir més recursos, com aquest i altres, en benefici de la ciutat, declarant que "s'han de sumar sinergies positives". La portaveu de BeGI, Judit Vinyes, també es va referir al "greuge respecte de les altres ciutats" en el qual se situa Berga, la qual creu que des de Barcelona s'ha situat "en terra de ningú". Per això, va donar suport al text amb l'objectiu de contribuir a forçar el canvi. I també van situar-se al costat de la moció des del grup de la CUP, que segons el seu portaveu i alcalde accidental, Aleix Serra, malgrat no compartit fil per randar el contingut de la proposta, comparteixen el fons sobre aquest perjudici. "Egoistament, si volen excloure que ho facin per sota dels 20.000 habitants", valorava Serra, qui també va assenyalar que el conjunt de la corporació està treballant intensament per rematar la proposta de cara la segona convocatòria del pla per tal que resulti entre les seleccionades.

D'altra banda, hi va haver dos grups que no van secundar la moció. L'un va ser ERC, que segons el seu portaveu, Moisès Masanas, tot i que en veure el redactat "també vam pensar que havíem quedat en terra de ningú", un cop rebudes les explicacions han pogut entendre el barem. Així, dins aquest ventall legislatiu, Masanas va destacar les possibilitats que brinda la futura Llei de Muntanya, en la qual sí que s'hi inclourà Berga, com la millor eina per vehicular certes demandes. A la vegada, es va mostrar confiat sobre les opcions de la nova proposta berguedana pel Pla de Barris per sortir beneficiada. Més distància van marcar des del PSC, amb un Marc Ortega que va reconèixer que tot i coincidir en "la necessitat de continuar treballant per la regeneració del Barri Vell, [...] no compartim la idea que Berga hagi patit una doble discriminació". El portaveu va precisar que les partides neixen de lògiques diferents i també va apostar per abandonar el to derrotista de cara la nova convocatòria general del pla. De fet, va apuntar que "ho hauríem de fer molt i molt malament perquè Berga no tingui Pla de Barris".

En resposta, Caballé va agrair els diferents arguments i va sentenciar que la voluntat és "aconseguir aquesta discriminació positiva", i recordant un cop més la situació contrastada respecte de les ciutats de l'entorn. Aquest "mapa" citat pel de Junts inclou Solsona, Vic, Manresa, la Seu d'Urgell i Olot entre les beneficiàries de la primera convocatòria del Pla de barris; i a Ripoll, Puigcerdà, Prats de Lluçanès i Moià en la llista de capitals que poden optar al pla específic per a municipis petits. "Si això no és una exclusió, que baixi la Mare de Déu de Queralt i ho vegi", va cloure. La moció es va aprovar amb els vots favorables de Junts (4), CUP (5), BeGI (1) i el regidor no adscrit (1), a més de l'abstenció d'ERC (2) i el vot contrari del PSC (2). 

Subscriu-te per seguir llegint