Avià celebra la Festa del Segar i el Batre pensant en com atacar la manca de relleu generacional

El segon diumenge de juliol és una d'aquelles dates marcades en vermell al calendari d'Avià. El municipi viu la Festa del Segar i el Batre, una celebració que serveix per rendir homenatge a la pagesia fent una mostra dels treballs tradicionals al camp. L'organització ha tingut enguany dos maldecaps principals: la meteorologia i la manca de relleu generacional.

Així ho corrobora l'alcaldessa, Patrocini Canal, qui reconeix que van patir perquè "aquesta climatologia tan intensa ens feia perillar la celebració". El consistori i l'Ateneu d'Avià van decidir adaptar la celebració de tal manera que fos més segura respecte del risc d'incendi. En concret, Canal afirma que s'ha optat per coure el tastet "a la cuina de l'ajuntament" i que també s'han mobilitzat un tractor i una cisterna d'aigua de l'ADF per estar preparats en cas d'emergència. "Vam pensar que, si ho fèiem tot amb molta cura, podíem fer-ho igualment. I crec que ha sigut un encert perquè s'ha pogut mantenir la festa, sense posar en risc res", remarcava la batllessa.

Ara bé, des del consistori reconeixen que aquesta situació de calor ha fet que els visitants s'ho pensin de cara a participar en la festa. "Constatem que fa tanta calor no hi ha els visitants que hi havia altres anys", ha dit, afegint que "disfrutarem els que som aquí de la festa, que és molt maca, però falta relleu". Aquest és l'altra gran preocupació dels responsables, que mentre que troben que "cada any trobem a faltar segadors que han traspassat", per l'altra banda "no hi ha relleu". "Tenim sort que s'incorpora algun jovent que té relació familiar amb el sector, però és molt poc", lamenta, incidint que si bé cada any s'intenta atraure els joves amb vincle familiar a la cita, no és fàcil aconseguir-ho.

Ho ratifica l'Albert Díez, un avianès de 17 anys, que participa en la festa acompanyant al seu avi, qui fa anys que hi està implicat. "Soc part d'una família que hi ha sigut durant anys, i l'ajudo aquí l'era, amb la pala", detalla. Però confirma que en són pocs de la seva edat assistint: "Estan més per anar a la piscina que no pas a venir aquí". Més optimista és Mercè Moral, mestressa a la barra qui, tot i valorar que "cada any hi ha menys segadors, perquè el jovent no puja", confia que "puguem mantenir la festa". "Ja els anem dient que vinguin a ajudar-nos, i penso que ho aniran fent, perquè els joves col·laboren molt amb el teixit del poble", declara.

Una mostra del treball al camp

La 37a edició del certamen va engegar dissabte al vespre, amb el Sopar del Segador, en una vetllada acompanyada musicalment per la Coral de Santa Maria d'Avià. Ara bé, l'acte central es desenvolupa durant el matí de diumenge, al pla de Santa Maria, on a més d'una petita fira d'artesania, la trobada de puntaires i el concurs de rams de flors del bosc, se celebren les activitats al tomb de l'antiga tasca dels pagesos a les eres.

Després d'un bon esmorzar per carregar piles —a partir d'amanida, tastet, pèsol negre, rosta i una bona llesca de pa—, els segadors es dirigeixen a l'era, falç en mà, per començar a segar. El cereal s'agrupa en garbes, que es transporten amb l'ajuda dels carros i els cavalls fins a l'espai on, novament amb la participació dels equins, es bat. Un altre grup de treball separa la palla amb les forques, donant-li l'alçada característica al paller. El gra queda en un darrer munt que, amb l'ús d'una màquina clàssica (és a dir, que es fa girar a mà), se separa el de la pellofa, obtenint el resultat final de mesos de feina. Aquest darrer pas, a més, dona exemple visual de l'expressió qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.

Subscriu-te per seguir llegint