Un segle d'educació a Puig-reig

L’11 de juliol de 1926 va ser solemnement inaugurat l’edifici de l’Escola Alfred Mata de Puig-reig. Des d’aleshores, l’equipament ha crescut, s’ha renovat i s’ha transformat, acollint desenes de professors i milers d’alumnes. També han canviat els processos educatius, la metodologia, el sistema i el fonament pedagògic, però s’ha mantingut el paper fonamental del centre com a pal de paller de la vida comunitària del municipi.

Un dels testimonis d’aquesta trajectòria és la Maria Antònia Vilardell. Va arribar al centre l’any 1970, on va exercir de docent fins a la seva jubilació el 2006. Dels primers anys recorda amb estima professionals com José Jurado i Úrsula Roca. Ells la van animar a fer de directora, càrrec que va ocupar durant una dècada molt significativa amb dos dels canvis més destacats al centre: les obres de consolidació estructural i ampliació, i la transició a escola catalana. Durant els cursos enmig dels treballs de reparació, Vilardell recorda que els alumnes «anaven d’un lloc a l’altre», perquè la manca d’espais va obligar a instaurar aules fora el recinte. En paral·lel, la direcció continuava adaptant-se als canvis educatius amb la determinació de convertir el centre en escola catalana, un format que convertia la llengua pròpia en la vehicular i durant el qual es van establir celebracions com els Jocs Florals, els Pastorets o la participació en les festes locals.

Durant aquest període directiu, i més concretament el 1981, va arribar al centre Anna Suñé. Ella també va ser directora durant nou anys i va exercir la professió a l’escola fins a la seva jubilació, el 2018. Recorda trobar una comunitat educativa local i un alumnat molt integrat. Suñé comparteix que la metodologia ja s’organitzava amb una programació, i destaca les aportacions en l’aspecte pedagògic de Joan Bonals: «Vam poder avançar molt», recalca.

L’escola puig-reigenca va marcar aleshores una línia educativa innovadora que avui dia continua exercint el centre. Ho corrobora l’actual directora, Ester Martínez, que va entrar a treballar ja fa 10 anys a l’Alfred Mata i assegura que es va trobar «un projecte molt modernitzat». Martínez, com la majoria dels docents de Catalunya, ha viscut un curs convuls. Sigui com sigui, l’Escola Alfred Mata manté la participació amb el poble i les seves tradicions, com es feia en els anys de Vilardell, per tal que els petits veïns i veïnes del poble coneguin el seu llegat històric.

«Aquest arrelament social dins l’escola potser ha canviat, però el que es manté és el treball per preservar tot allò que uneix l’alumnat amb el poble», destaca per la seva banda l’alcaldessa, Eva Serra, qui remarca que, independentment de les dificultats, el professorat continua desplegant la seva funció «amb molta sensibilitat, desinterès i vocació».

Fet i fet, les tres docents i directores corroboren la solidesa del compromís amb la professió i, especialment, la institució de l’Escola Alfred Mata. «Jo ja formo part d’una època passada, però veig que hi ha una constància en la feina ben feta que em satisfà molt», comparteix Vilardell, mentre que Suñé afirma que «l’escola ha sigut la meva segona família i ha estat una experiència fonamental, sent el millor regal les amistats que hi vaig forjar i encara mantinc». Es tracta, doncs, d’un vincle durador que també sent Martínez, qui té intenció de continuar al centre durant molts cursos més.

Subscriu-te per seguir llegint