Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Dues-centes persones per a cent donzelles

La recuperada representació de la llegenda a Bagà encara els últims assajos en un treball que ha resultat molt gratificant per a tots els implicats i que demostra la significació de l'obra al municipi

Laura Corominas i Marc Marginet, pendents d'un assaig la setmana passada

Laura Corominas i Marc Marginet, pendents d'un assaig la setmana passada / Lídia López

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Lídia López

Lídia López

Bagà

La plaça Porxada de Bagà ja ha acollit el primer passi general de la nova entrega de la llegenda d'El rescat de les cent donzelles. El format torna a escena nou anys després sota la direcció de la dramaturga i guionista local, Laura Corominas. "Aquests últims dies, es tracta de facilitar que tots parlem més o menys el mateix llenguatge a l'hora de posar-nos a l'escenari, perquè la feina està ja encarrilada i tothom està ben situat", assenyalava fa uns dies, en una tarda d'assajos al Casal de la Vila.

El Xavi Capella (Pere), la Guida Planes (Berenguera), la Natàlia Corominas (Sibil·la) i la petita Èlia Pons (Joana) repassen una de les escenes de la representació. Són línies emotives, de preocupació per absència perllongada de Galceran de Pinós, el seu fill i germà, respectivament. El text el tenen coll avall. Falta ajustar mirades, moviments i gestos, en un espai que ha traslladat les dimensions del quin serà l'escenari. I la direcció observa, guia i continua pensant en les formes per treure tot el potencial d'aquests intèrprets i la resta que fan possible l'obra.

"El que costa més d'un muntatge així és que tots els grups sàpiguen per igual des d'on venen, on han d'anar i com han d'anar”, detalla la directora, que també remarca que "no tothom està habituat al dispositiu teatral". I, de fet, aquesta estructura pot canviar molt en funció del format i el registre. El que no es pot posar en dubte és que tots els implicats s'hi han esmerçat, dedicant "moltes hores d'un temps preciós d'estiu" que Corominas reconeix i aplaudeix a tot l'equip, que finalment suma més de dues-centes persones entre actrius i actors, les comissions de vestuari, escenografia i logística, a més de músics, la coral i el cos tècnic.

Sigui com sigui, els intèrprets protagonistes fan l'esforç amb gust. "Ho estic gaudint molt. Són uns assajos molt dinàmics i que em fan entrar molt en el paper", apunta Capella, que a excepció de la primera entrega, ha participat en totes les funcions i ha passat per diferents personatges. Planes i Corominas, en canvi, només van tenir papers secundaris en la darrera representació, i viuen l'experiència amb molta il·lusió. "Estem rebent moltíssimes directrius, i això ens fa empatitzar molt més amb el paper i sentir-nos molt més còmodes", apunta Corominas.

Guida Planas, Natàlia Corominas, Pere Capella i Èlia Pons repassen una escena

Guida Planes, Natàlia Corominas, Xavi Capella i Èlia Pons repassen una escena / Lídia López

Tots tres comparteixen aquest gust pel teatre i han participat en altres representacions populars com els Pastorets. És aquesta relació prèvia la quina els va portar, gairebé de forma natural, a l’obra. "És una cosa tant del poble i tan viscuda per tothom, que si t'agrada el teatre és gairebé impossible dir que no", declara Planes. A més, auguren que la proposta tindrà molt èxit, ja que si bé el text emprat és l'original, des de la direcció han fet alguns canvis i matisos perquè la representació respongui més a l'actualitat. "Que a la direcció hi hagi persones joves ha permès que puguem donar vida a la mateixa obra, però amb més sensibilització i amb perspectiva de gènere", valora Corominas. Per la seva banda, Capella i Planes també es refereixen al major dinamisme: "La transició d'escenes serà més àgil que en edicions anteriors", apunten.

Ara bé, tot i l'objectiu d’innovar i fer seu el text, per exemple, reforçant la participació dels personatges femenins, Laura Corominas ha volgut mantenir l’essència de la llegenda ajudant-se de les veus experimentades. "Un cop se'ns va fer com aquest encàrrec, vam creure que era profundament necessari comptar amb aquesta experiència anterior", indica la dramaturga, que tot i valorar que això pot arribar a xocar en certes visions, el seu objectiu ha estat establir un "diàleg constant" per tal "d'agafar les coses que ens semblaven més interessants i, alhora, no deixar-les d'evolucionar, fent una proposta que a nosaltres ens semblava més adient avui dia".

El resultat es podrà gaudir en directe, aquest dissabte, 18 de juliol, a partir de les 22.00 hores, a la plaça Porxada de Bagà.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents