El Berguedà posa en comú els arguments en contra del Plater

El Berguedà rebutja la proposta del Plater (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya). Així han coincidit a valorar-lo els diferents alcaldes i alcaldesses en la darrera sessió del Consell d'Alcaldies del Berguedà, en el qual el Consell Comarcal del Berguedà ha facilitat als consistoris un model compartit d'al·legacions amb una quinzena de propostes que plantejaran al Govern de la Generalitat de cara a millorar la norma. Ara bé, n'hi ha que volen elevar aquest posicionament contrari fins a presentar una esmena a la totalitat del text, entenent que no està ben dimensionada.

"No estem en contra que hi hagi transició energètica. El que no volem és una qüestió imposada des de Barcelona, amb una visió que no correspon a la realitat territorial", sintetitzava en declaracions amb la premsa el president del Consell Comarcal, Moisès Masanas, recalcant que "no podem estar a favor de la manera que s'ha plantejat, perquè no hem pogut ser partícips de decidir com ho fem". Masanas detalla que la corporació ja tenia els deures fets, a partir d'un encàrrec per disposar d'un "mapa de potencialitats al Berguedà en zones antropitzades". Però la proposta del Plater, apunta, "multiplica allò per quatre", escenari que "no veiem possible".

El debat a la reunió va desenvolupar-se en una línia similar. Alguns dels més crítics van ser Eva Serra (Puig-reig) i Ferran Sayes (Guardiola de Berguedà). Per a la batllessa, "la Generalitat ha començat la casa per la teulada", lamentant que ha carregat als consistoris amb una tasca difícilment assumible —en el cas de Puig-reig, han buscat suport extern per elaborar les al·legacions—. L'alcalde guardiolenc, per la seva banda, va reclamar que "no només és el Plater, passa amb tot" apel·lant que "les polítiques que implementen no es fan pensant en el Berguedà".

Una quinzena d'al·legacions

Els interessats, públics i privats, poden presentar les seves al·legacions al Plater fins al 30 de juliol. Per tal de donar un cop de mà als ajuntaments més petits, el Consell Comarcal ha elaborat un model conjunt que, havent d'acabar de completar cada municipi amb les seves casuístiques concretes, agrupa quinze motivacions a revisar en els àmbits de l'equilibri territorial, la seguretat jurídica i la coherència sistèmica.

A efectes de la protecció i l'equilibri del territori, el document recull propostes com reduir al 3% el límit de superfície municipal emprada, optimitzar l'ús dels espais artificialitzats, reforçar l'obligatorietat de soterrar les línies d'evacuació i promoure que siguin compartides entre projectes, establir mecanismes per mantenir l'espai disponible per a dejeccions ramaderes, augmentar el percentatge d'ocupació en basses i embassament, i reduir un 35% de la superfície prioritària. Sobre la contraposició amb altra normativa vigent, se cita la preservació de l'autonomia local, que es respecti la Unitat Mínima de Conreu i es garanteixi la viabilitat de les explotacions agràries.

En termes d'equitat, es fa referència a la comptabilització de la producció de totes les fonts renovables, ampliar el marc de la governança local, que es resolguin les al·legacions amb la participació dels municipis, i introduir un mecanisme de compensació territorial en l'àmbit comarcal. Finalment, es fa referència a accions com corregir errors en la cartografia de les zones prioritàries, establir un segon període d'informació pública amb les modificacions del Pla, i el reforç de les fites quinquennals.

Masanas recalca la voluntat d'acabar de donar suport als consistoris per poder presentar les esmenes. Amb tot, assenyala que tenen possibles dos escenaris: demanar al Govern que comenci de nou o mirar de millorar el text actual.

Subscriu-te per seguir llegint