Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El llegendari Pi de les Tres Branques de Castellar del Riu que reivindica la unitat dels Països Catalans

La població berguedana celebrarà diumenge el tradicional aplec sota l’arbre monumental

Les sardanes clouen l'aplec del Pi de les Tres Branques de Castellar del Riu

Les sardanes clouen l'aplec del Pi de les Tres Branques de Castellar del Riu / ARXIU

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Laura Serrat

Laura Serrat

Manresa

A Castellar del Riu, al Berguedà, s'alça un dels símbols més emblemàtics del catalanisme: el Pi de les Tres Branques. Aquest arbre singular, amb tres branques que neixen d'un mateix tronc i 25 metres d'altura, representa la unió dels Països Catalans. Tot i que el pi va morir fa més d'un segle, després de rebre l'impacte d'un llamp, continua presidint aquest indret carregat d'història i simbolisme. La Generalitat el va declarar arbre monumental de Catalunya l'any 1987, no només pel seu valor natural, sinó pel significat històric i nacional que ha adquirit amb el temps. Cada tercer diumenge de juliol, aquest espai acull l'Aplec del Pi de les Tres Branques, una trobada que reuneix entitats i persones de diverses sensibilitats del catalanisme al voltant d'aquest símbol.

"Des del segle XVII ja hi ha constància de l'existència d'aquest pi", explica l'alcalde de Castellar del Riu, Francesc Xavier Raja. En els seus orígens, recorda, el seu simbolisme era eminentment religiós. Les tres branques s'interpretaven com una representació de la Santíssima Trinitat i el lloc es va convertir en destí de pelegrinatges. Amb el temps, però, aquell simbolisme va donar pas a una lectura nacional. El punt d'inflexió va arribar quan Jacint Verdaguer li va dedicar el poema Lo pi de les tres branques, una de les seves composicions més conegudes. En el poema, el rei Jaume I somia, als peus de l'arbre, el seu futur regnat sobre Aragó, Catalunya, València i Mallorca.

El Pi de les Tres Branques de Castellar del Riu, al Berguedà

El Pi de les Tres Branques de Castellar del Riu, al Berguedà / ARXIU/MIREIA ARSO

Aquest imaginari va convertir l’espai en un símbol del catalanisme i, des de finals del segle XIX i principis del XX, el Pi de les Tres Branques va esdevenir un escenari de trobades catalanistes i de l’aplec que se celebra cada mes de juliol. La tradició es va recuperar als anys vuitanta, després del franquisme, i des d’aleshores s’ha celebrat de forma ininterrompuda.

Aquest diumenge la jornada començarà a dos quarts d'onze del matí, amb una cercavila dels Gegants de Castellar del Riu, acompanyats per la Cobla Pirineu. A les onze, tindrà lloc l'acte institucional, amb la lectura del poema de Verdaguer, a càrrec dels Amics Actors d'Indrets del Record, i l'ofrena floral. Tot seguit, es faran els parlaments per part de representants de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. L'acte es clourà amb un pilar dels Castellers de Berga i una ballada de sardanes al voltant de l'arbre. La commemoració continuarà al Pi Jove, un arbre situat a uns 200 metres del Pi de les Tres Branques, considerat el successor del pi més vell, on tradicionalment es concentra l’esquerra independentista.

L’alcalde de Castellar del Riu recorda que, en els seus orígens, era un acte multitudinari i, durant els anys del procés, es va recuperar part d’aquest impuls. En els últims anys, però, admet, que les altes temperatures i el fet que molta gent ja sigui de vacances dificulten una assistència tan multitudinària. Tot i això, assegura que la trobada es manté viva any rere any per reivindicar la unitat dels Països Catalans.

Tracking Pixel Contents