L'independentisme apel·la a la unitat i a un "segon embat" des del Pi de les Tres Branques: "Els problemes interns d'Espanya són oportunitats per a la República Catalana"

"Com una torre és son tronc, que s'esbadia en tres branques, com tres titans rabassuts que sobre els núvols s'abracen, per sostenir en lo cel una cúpula de rama que fa ombra a tot lo pla com una nova muntanya", escriu Jacint Verdaguer al poema Lo Pi de les Tres Branques, dedicat a aquest arbre singular situat a Castellar del Riu. Amb tres grans branques que neixen d'un mateix tronc i una alçada de 25 metres, el pi s'ha convertit en un símbol de la unitat dels Països Catalans. Avui, sota aquest emblema d'unitat, s'hi ha celebrat la 47a edició del tradicional Aplec del Pi de les Tres Branques, una trobada que vol mantenir viva la memòria col·lectiva, reivindicar les arrels del país i projectar la mirada cap al futur.

L'acte s'ha iniciat amb l'arribada dels gegants de Castellar del Riu, el Ton de les Prèdiques i la Teresa del Torrent, que han acompanyat el personatge de Jaume I infant i el seu tutor. Ja a peus del Pi de les Tres Branques, declarat arbre monumental de Catalunya l'any 1987, s'ha fet la lectura del poema de Verdaguer per donar pas als agermanaments d'enguany amb el Pi Gros de Vilanera, a l'Escala, i amb l'Arbre de la Llibertat d'Arbúcies.

A banda dels agermanaments, durant la trobada s'han pronunicat diversos parlaments, tots amb un denominador comú: la reivindicació de la independència dels Països Catalans. Entre les intervencions més destacades hi ha hagut les del president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, Jaume Sastre; el lingüista i polític Josep Guia, i el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Josep Vila.

Sastre ha començat assenyalant que "Espanya ens fa la guerra. Estem en guerra. I quan el nostre país és atacat, tant si optem per la lluita no violenta com si decidíssim optar per la violència, ens cal adoptar una mentalitat guerrera". Ha desenvolupat aquesta idea fent referència tant al cop d'estat del 18 de juliol de 1936 com a la guerra "bruta, encoberta, psicològica, de clavegueres, demogràfica, de museus, fiscal, lingüística, d'infraestructures, sanitària, de propaganda, de rumors, d'enquestes, d'arxius, esportiva, mediàtica i judicial" que, segons ha afirmat, s'ha viscut i encara es viu.

Durant la seva intervenció, el mallorquí ha recuperat el record de l'1 d'octubre del 2017, quan "vam demostrar al món que no som uns 'cobardones'" i "vam aconseguir una victòria històrica a pit descobert, sense caputxes i defensant les urnes amb els nostres cossos". Nou anys després d'aquell moment, ha dit, el país continua immers en una situació "insostenible i insuportable".

Tot i això, Sastre ha defensat que cal aprofitar el conflicte intern que viu Espanya arran de l'aprovació de la llei d'amnistia: "Els problemes interns d'Espanya són oportunitats per a la República Catalana". Per això, ha afirmat, "cal recuperar la iniciativa, desbordar els partits i els dirigents que ens han portat a l'actual situació i confrontar directament amb els jutges espanyols a través de la desobediència civil i la insubmissió lingüística i fiscal".

Josep Guia ha pres el relleu amb un discurs en la mateixa línia, en què ha fet èmfasi en la necessitat de reforçar la unitat dels Països Catalans: "Cal insistir en el fet de la unitat d'aquesta nació, perquè una nació que es vol alliberar s'ha de construir insistint en la unitat i no en la pluralitat". Tot plegat, ha dit, per assolir l'objectiu prioritari: "La independència de la Catalunya completa".

El valencià, que ahir també va intervenir en l'homenatge a mossèn Armengou a Berga, ha insistit en "la prioritat absoluta que és resoldre la contradicció principal: l'ocupació espanyola i francesa que patim". "Per guanyar cal ser una nació; no cal ser una diversitat, no cal ser solidaris: hem de ser uns en la unitat de la nació catalana completa", ha conclòs.

El president de l'ANC, Josep Vila, ha subscrit les paraules tant de Sastre com de Guia i ha volgut adreçar un missatge als independentistes: "Estic convençut que de cap de les maneres llençarem la tovallola". En aquest sentit, ha posat el focus en el desè aniversari de l'1 d'octubre, que se celebrarà l'any vinent: "Ens agradaria molt, d'aquí a un any, clavar un cop de puny molt fort damunt la taula, marcar un punt d'inflexió que representés l'inici de la represa del procés independentista i l'inici d'un segon embat", ha declarat.

Amb aquesta fita a l'horitzó, Vila ha assegurat que "la gent és l'element més important de qualsevol procés d'alliberament nacional". Tot i admetre que "estem en un moment de desmobilització", ha afirmat que "som més forts" després de nou anys de "retrets, lluites internes i desgast" i que "el país crida un malestar enorme". "Cada dia de la nostra vida ens posa més de manifest que o independència o decadència", ha conclòs.

Símbols de resistència

Lurdes Boix, historiadora i exdirectora de l'Arxiu i del Museu de l'Escala, ha assistit a l'aplec en representació del municipi de l'Alt Empordà. Sobre el Pi Gros ha explicat que "es va convertir en símbol de la lluita contra l'especulació urbanística en un municipi de pescadors, però ara turístic, on ja queda molt poca terra verge". L'arbre es troba en una zona rural on es volia construir un camp de golf. "Era un atemptat contra la terra", ha manifestat. D'aquí va néixer la plataforma Salvem Vilanera, que finalment va aconseguir aturar el projecte i protegir el pi.

Per la importància de l'arbre i el seu simbolisme, el cantautor Josep Tero li va dedicar una cançó que avui ha interpretat en directe a Castellar del Riu. Ramon Manent i Enric Casasses també li van dedicar un poema. Amb tot, la historiadora ha volgut recordar Jaume Llorenç, conegut com l'Astèrix de Vilanera, que va morir fa uns mesos. "Quan tothom ja havia venut els seus terrenys perquè s'hi fes el camp de golf, ell es va negar a vendre el seu hortet i va dir que la seva riquesa no eren els diners, sinó treballar el seu hort i veure cada dia les postes de sol a Vilanera".

En representació d'Arbúcies ha intervingut l'historiador Víctor Cucurull, que ha explicat que l'Arbre de la Llibertat va ser plantat el 1873 "per commemorar la Revolució de Setembre de 1868 i com a símbol de llibertat en plena guerra carlina", i que va ser declarat arbre monumental l'any 1990. Lligant amb el significat de l'arbre, Cucurull ha fet una crida a prendre'n exemple: "Tirem endavant perquè ens mereixem la llibertat i l'hem d'aconseguir".

També han pres part en l'aplec l'Associació Homenatge del Segrest de la Mare de Déu de Núria, la Plataforma per la Llengua del Berguedà i el geògraf Santi Pocino, que ha presentat el mapa dels cims dels Països Catalans. Per cloure la jornada s'ha fet l'ofrena floral, els gegants han tornat a ballar, els Castellers de Berga han aixecat un pilar de quatre sota el Pi de les Tres Branques i la celebració ha acabat amb una ballada de sardanes i el cant de l'hime de Catalunya, Els Segadors.

Subscriu-te per seguir llegint