El pensament de mossèn Armengou, més viu que mai: "No va entendre mai el catalanisme com una passió excloent, sinó com una responsabilitat"

La Sala del Casino de Berga va acollir ahir l'homenatge a mossèn Josep Armengou i Feliu (Berga, 1910–1976), un dels actes centrals del programa d'activitats organitzat amb motiu del 90è aniversari de l'inici de la Guerra Civil, sota el títol Rescatem la Memòria, Recuperem la Dignitat. La jornada va comptar amb la participació de diverses persones vinculades a la figura del mossèn, que van compartir amb el públic assistent anècdotes i vivències, tot posant en relleu les seves múltiples facetes com a pensador, cronista, escriptor, músic i capellà. La trobada es va cloure amb la projecció d'una filmació inèdita del funeral de mossèn Armengou, enregistrada en format Súper-8 per Francesc Escobet el 30 de maig de 1976. Les imatges, que fins ara no s'havien mostrat mai públicament, van posar el punt final a un acte carregat de memòria i emoció.

El primer a intervenir va ser Josep Guia, militant del PSAN al País Valencià, que va ser detingut a Berga fa cinquanta anys, precisament durant l'homenatge que es va retre a mossèn Armengou l'any 1976. "Com a valencià de nació catalana, em considero hereu del llegat i del que defensava mossèn Armengou per una Catalunya lliure, completa i completament lliure", va afirmar a l'inici. Al llarg del seu discurs, Guia va recordar la detenció per part de la Guàrdia Civil just en acabar aquell acte d'homenatge, celebrat poc després de la mort de Franco. També va evocar figures com el militant Antoní Massaguer o el doctor Joan Baptista Peset, afusellat pel franquisme. Amb tot, va voler remarcar que la Guerra Civil, més enllà de la repressió contra els republicans, va ser "sobretot, una guerra contra la nació catalana, contra la llengua i la cultura. No ho hem d'oblidar mai".

Pel que fa a la Transició i al règim sorgit de la Constitució de 1978, Guia va sostenir que es va dificultar la unitat dels territoris dels Països Catalans i que es va actuar "en contra de la unitat de la nació catalana". Per cloure, va fer una crida a preservar aquesta unitat, reforçar els vincles entre els diferents territoris i situar la independència com a objectiu polític prioritari, tant des d'una perspectiva nacional com social: "Hem de fer de la independència la nostra prioritat absoluta", va afirmar. I va afegir: "Per aconseguir qualsevol alliberament s'ha de resoldre la contradicció principal, que és que som un país ocupat".

Tot seguit va parlarJoan Casas, deixeble de mossèn Armengou, a qui va conèixer quan aquest li va proposar d'incorporar-se a l'escolania. Casas va explicar que aquella etapa va marcar profundament la seva formació humana i musical, i va recordar Armengou com una persona exemplar que li va transmetre l'amor per la música, la cultura i el país. "El mossèn feia sentir orgullós de la seva catalanitat tothom qui l'envoltava i sempre defensava la llengua catalana. El país estava per damunt de tot", va recordar. També en va destacar el ferm compromís amb Catalunya, fins i tot en els anys més difícils de la dictadura franquista.

Durant la seva intervenció, Casas va subratllar la importància de l'obra de mossèn Armengou, especialment de Justificació de Catalunya, i el va reivindicar com un símbol de resistència i fidelitat als seus ideals. En coherència amb aquest llegat, el director i músic va fer una crida a continuar treballant en defensa de la nació catalana i de la seva llibertat:_"El millor homenatge que li podem fer és no defallir en la lluita fins a aconseguir la llibertat absoluta del nostre poble", va concloure.

Màrius Moneo, familiar de mossèn Armengou, va continuar l'acte explicant que tant ell com els seus germans havien crescut envoltats de les obres del mossèn. Va relatar que, arran de la mort del seu pare l'any 2023, va començar a revisar i digitalitzar tot aquest material, una tasca que ha permès redescobrir i posar en valor una part important del llegat d'Armengou. Moneo va destacar la seva obra literària, la defensa constant de la llengua catalana i el seu vessant com a pensador polític. Igualment, va posar en relleu la seva contribució a la preservació de la memòria i de la identitat berguedanes, i va defensar la necessitat de continuar estudiant, difonent i reivindicant la seva obra, com també el seu compromís amb Catalunya, la llengua, la cultura i la ciutat de Berga.

Una figura polièdrica

En l'homenatge també hi va participar Jaume Huch, editor d'una part de les obres de mossèn Armengou. Durant la seva intervenció, va defensar que la figura del capellà berguedà no es pot reduir a una sola faceta: "La seva figura mereix ser recordada amb tota la seva entitat. No podem reduir-lo a una sola etiqueta perquè la força del seu llegat prové precisament de la coherència entre totes aquestes dimensions", va afirmar. Referint-se a la seva obra escrita, Huch va assegurar que aquesta no responia a un interès purament erudit, sinó a la voluntat de "servir la memòria col·lectiva, servir la veritat històrica i servir la consciència d'un poble". Tot plegat, va dir, estava guiat per un objectiu comú: la defensa de Catalunya, que "no era una opció ideològica, sinó una exigència moral".

L'editor també va assenyalar que, tot i escriure en ple franquisme, el pensament d'Armengou transcendeix aquell context històric. Per sintetitzar-ne les principals idees, va destacar que Catalunya és una nació amb personalitat històrica, cultural i lingüística pròpies; que tots els pobles tenen dret a conservar i desenvolupar la seva identitat; que el nacionalisme només és legítim si respecta la dignitat de totes les nacions; que els pobles tenen dret a existir; que el patriotisme és una actitud de servei i no de superioritat, i que cristianisme i catalanisme són plenament compatibles. A més, Huch va reivindicar la concepció de la llibertat nacional com una condició de plenitud, el profund caràcter democràtic del pensament de mossèn Armengou i la necessitat d'un patriotisme sense odi. En aquest sentit, va recordar una de les seves reflexions: "La llibertat de Catalunya també dignificaria Espanya".

L'editor també va posar en valor l'estreta vinculació de mossèn Armengou amb Berga i amb les seves tradicions. Recuperant una de les seves frases més conegudes, va afirmar que "la Patum és el miracle que Berga s'ha sabut fer i perpetuar". Segons Huch, Armengou "no va entendre mai el catalanisme com una passió excloent, sinó com una responsabilitat. Per això la seva obra continua interpel·lant-nos" i ens recorda que "estimar un país no consisteix a considerar-lo millor que els altres, sinó a treballar perquè pugui ser plenament ell mateix".

L'encarregat de cloure l'acte va ser Valentí Calderer, amic de la família Armengou, que va recordar els inicis del mossèn i va destacar la seva extraordinària capacitat oratòria, que li permetia defensar les seves idees amb arguments sòlids i una gran facilitat de paraula. Calderer va posar especial èmfasi en la defensa que Armengou feia de la llengua catalana i en la seva convicció que la reivindicació nacional havia d'anar sempre lligada a la justícia social i a l'emancipació de la classe treballadora. També va destacar el seu profund arrelament a Berga, la seva dedicació a la vida religiosa, cultural i associativa de la ciutat i el reconeixement que va assolir arreu del país, tant en els àmbits eclesiàstics com en els del catalanisme.

Subscriu-te per seguir llegint