Berga fa protagonistes els animals per la festa dels Elois
Rucs i cavalls desfilaran aquest cap de setmana en una celebració arrelada al municipi que també inclou ballets populars i demostracions d’oficis

Durant la passada de cavalleries, és tradició ruixar amb aigua els animals i els genets / ARXIU/MIREIA ARSO

Quan es pensa en una festa berguedana, a tothom li ve al cap la Patum. Però hi ha una altra tradició, molt antiga i profundament arrelada, que també forma part de la història de la ciutat: la Festa dels Elois. Es tracta d’una tradició que sempre se celebra sempre el quart cap de setmana de juliol i els berguedans l'associen a les passades de rucs i cavalls, a la benedicció dels animals i a la música i els rituals que, encara avui, continuen marcant el calendari festiu de la ciutat.
Els Elois a Berga se celebren des de temps immemorials. Originàriament, era una festa organitzada pel gremi dels Elois, documentat a la ciutat des de l’edat mitjana, que agrupava ferrers, manyans, treballadors del metall, traginers i altres oficis vinculats als animals de càrrega. A Berga, a més, també acollia nombroses professions que no tenien prou entitat per constituir un gremi propi i això va fer que la Festa dels Elois esdevingués una de les celebracions més importants de la ciutat.
Durant la festa, una rècula de cavalleries i genets desfila pels carrers acompanyada del banderer, el tabaler, les pubilles i els administradors. Al llarg del recorregut, genets i animals són remullats des dels balcons amb galledes d'aigua (l'Ajuntament demana que se'n faci un ús moderat). El programa també inclou la benedicció dels animals, les recreacions del rapte de la núvia i de la boda típica de l'Alt Berguedà, una audició de sardanes, l'acte de lliurament de ferradures i el Ballet de Déu, una de les danses tradicionals de la festa. Enguany comptarà amb la participació de l'entitat berguedana la Bauma dels Encantats, que aprofitarà l'ocasió per reivindicar la tradició del Ballet de Déu i, sobretot, la figura d'una històrica balladora que va inspirar la geganta de la colla de Berga, la Gosolana.
Al llarg del temps, la festa ha sobreviscut als canvis econòmics i a les transformacions socials i polítiques i sempre s’ha mantingut viva. La clau, expliquen els organitzadors, és preservar els elements essencials de la celebració, com la cavalcada d'animals, sense renunciar a la renovació. "Va començar sent una festa lligada a la religió i a la confraria i ha acabat sent una festa comunitària", assenyala el president de la Junta Conservadora dels Elois, Josep Cuberas.
- El regidor de la policia de Manresa afirma que Sílvia Orriols s'equivoca contractant la seva filla
- Les mentides que envolten la casa de Rosalía a Manresa
- Rescaten en helicòpter un excursionista que havia fet bivac a una cova de Montserrat
- On es veurà millor l’eclipsi solar a Manresa?
- L'antic prostíbul de Manresa Las Palomas s’ha convertit en un abocador incontrolat
- El PSC de Manresa: «Aliança Catalana no té alcaldable a Manresa perquè els costa trobar candidats extremistes i xenòfobs»
- Necrològiques del 8 d'agost del 2026
- Necrològiques per al diumenge 9 d'agost del 2026