El Consell Comarcal del Berguedà i els ajuntaments busquen mesures per corregir les disfuncions de les illes de residus

El Consell Comarcal del Berguedà, i els ajuntaments dels 29 municipis que van cedir la competència de la gestió dels residus a la corporació, estudien solucions per corregir les disfuncions de les illes de residus. Les mesures van en la línia d'optimitzar la recollida i disminuir significativament les escenes de bosses acumulades al costat dels contenidors. Aquest treball s'està desenvolupant a partir de les dades obtingudes des de la implementació del nou model del porta a porta el darrer mes de novembre, que ofereix dades concretes que també permetran actualitzar la taxa en la línia que l'administració berguedana vol assolir: el pagament per generació.

"El sistema, amb un 75% de recollida selectiva a Berga, és evident que la ciutat ho fa bé. Però si tu te'n vas a les àrees, la percepció que tens és que no funciona", reconeixia el president el Consell Comarcal, Moisès Masanas, precisant que "això és el que hem de corregir". I és que, tot i recalcar que, en termes globals, "el total de quilos no és tant", és aquest mal efecte sobre l'usuari el que es vol redreçar. "Ens hem de replantejar coses", recalca.

L'administració té sobre la taula revisar dos elements de forma prioritària: el dimensionament i la ubicació de les àrees. "Estem treballant per veure el model de contenidors i si la distribució de les àrees és la correcta", explicava Masanas, afegint que "analitzem diferents escenaris amb els tècnics del Consell i els ajuntaments per veure com ho farem". Pel que fa a la qüestió de les capacitats, es tracta de valorar si cal incorporar nous models de contenidors —els actuals, amb xip, es van posar en funcionament al novembre— o simplement, reforçar-los amb els mateixos. L'objectiu és resoldre-ho cas a cas. En relació amb l'emplaçament, s'ha comprovat, com en el cas de la Pobla de Lillet i Bagà, que moure una àrea en punts concrets ajuda a descoratjar els abandonaments de passada.

"És evident que el model perfecte no existeix i que cada sistema que s'implementa necessita uns ajustos", reconeixia el president, que apuntava que "portem des del mes de novembre amb aquest model i ara comencem a tenir dades, que estem treballant per anar-lo ajustant i fent-lo més eficient cada vegada". Precisament, aquestes dades esmentades també han de permetre filar més prim pel que fa a la taxa de residus. En el mateix debat amb les alcaldies, es van presentar les conclusions d'una anàlisi sobre la situació de l'equilibri de la generació per part dels diferents agents, mostrant que hi ha marge per fer actualitzacions "quirúrgiques".

D'entrada, la intenció és no modificar el cost pels usuaris més enllà de l'IPC, perquè "totes les famílies del Berguedà han fet un esforç enorme", deia Masanas. El camí continua sent el de la missió inicial, que és avançar cap al model de pagament per generació. En aquest sentit, es vol filar més prim el cost de les factures pel teixit econòmic, començant per revisar bé els epígrafs del sector i, a partir d'aquí, ajustar la balança perquè qui més generi pagui més, i viceversa. A més, també cal tenir en compte el "canvi de les regles de joc" que s'ha trobat la corporació, amb la decisió d'avançar el tancament de l'abocador comarcal i el cost que això pot implicar.

Amb tot, Masanas emfatitza que "els dos darrers anys, el nostre cavall de batalla ha sigut endreçar aquest tema, perquè no ho estava", i considera que "el Berguedà ha fet els deures".

Subscriu-te per seguir llegint