Lluís Gamell, gerent: "Hi ha orgull de pertinença a l'Hospital de Berga"

Lluís Gamell va prendre el càrrec de gerent de l’Hospital de Berga el darrer 23 de març. Des d'aleshores, ha escoltat activament tots els agents vinculats al centre per tal de focalitzar la seva tasca i definir les vies de treball prioritàries.

En aquests quatre mesos, assegura haver trobat una bona dinàmica, que li permeten partir d’una base sòlida per fer realitat el projecte marcat, així com el fan mantenir la il·lusió per tirar-lo endavant. La consolidació de la plantilla, l’execució de noves inversions i fer realitat una atenció més humana, són alguns dels principals reptes.

Quina valoració fa dels primers mesos a la gerència?

En faig una valoració molt positiva. Crec que la dinàmica de funcionament de l’hospital és bona, i he trobat un grup de professionals molt compromesos. Hi ha orgull de pertinença a l’Hospital de Berga, i això és fonamental per poder construir un projecte. Dit això, hi ha molta feina a fer. Jo ho explico d’una forma molt senzilla: fa 20 anys, un hospital eren uns llits, un personal i uns quiròfans, però ara és coordinació amb primària, diagnòstic ràpid, noves tecnologies, intel·ligència artificial... Tot això fa que els hospitals s’hagin d’anar transformant, en el nostre cas, cap a les noves necessitats de la població del Berguedà.

Quines observacions concretes ha pogut fer sobre la situació de l’Hospital de Berga?

Com tots els hospitals d’aquesta mida, tenim un problema d’atracció i retenció de professionals, però crec que això anirà minvant amb el temps. Ara ja hi ha una pressió a la zona metropolitana, on no hi ha lloc per més professionals, i penso que això farà que es vagin esponjant. Aquí hem d’oferir la singularitat d’aquest territori, que és el clima, la forma de vida, la proximitat, i que els serveis bàsics que estan molt ben coberts. Això ha de ser un pol d’atracció de professionals que realment volen fer un canvi de vida, i no només professional.

Parla dels professionals. En quina situació es troba el centra al respecte?

Hem millorat, però encara tenim certes dificultats. Estem en un procés de consolidació. Per exemple, a urgències, on hi havia hagut problemes i hem millorat, tot i que encara estem en una situació fràgil que ens obliga a anar generant espais de coordinació perquè, quan falla una cosa, es pugui suplir.

Sovint es diu que és una qüestió de país. Hi està d’acord?

És un problema de país, totalment. Però també és veritat que, com més lluny de l’àrea metropolitana ens situem, més difícil és. Insisteixo, crec que anirem resolent aquesta situació, també amb la contractació de personal extracomunitari. L’element que ens pot donar l’estabilitat és aquest desig d’integració amb el lloc, complementat per part nostra oferint un projecte professional engrescador.

A banda de la qüestió del personal, quins objectius prioritaris de treball s’ha marcat?

Ens hem marcat quatre línies de treball importants, entre les quals, com he dit, ser atractius pels professionals i poder-los retenir. A part, hem de garantir la continuïtat assistencial, tenint en compte que funcionem en xarxa i el mateix Departament de Salut ha articulat uns mecanismes de coordinació que ens posicionen com una peça important d’aquest engranatge. Després, tenim la sostenibilitat, i no només econòmica, sinó també de recursos i ambiental. Finalment, volem escoltar més el pacient, per saber quines són les seves preocupacions i donar-hi resposta. En definitiva, oferir una atenció més humanitzada.

Fa poc van informar sobre la futura adquisició d’una màquina de ressonància magnètica. Quines altres inversions rebrà el centre els anys vinents?

D’entrada, voldria posar en valor tota la inversió que s’ha fet els últims anys, i especialment a les urgències. En tot cas, hi ha un procés de continuïtat, amb un pla funcional i un d’espais que anem desenvolupant. En aquests moments, estem fent obres per acollir l’equipament de ressonància, i també volem ampliar la capacitat de l’hemodiàlisi. Però, segurament, l’estrella d’aquests dos anys serà el revestiment de la façana per millorar l’eficiència energètica, amb un projecte que al voltant dels sis milions d’euros que podria començar a l’octubre. Però no ens aturem aquí, perquè el nostre objectiu és, aproximadament l’any 2030, tenir un bloc quirúrgic nou. L’hospital és de l’any 1981, amb la reforma del nou edifici que s’ha d’anar complementant, però hi ha tot un espai va quedant obsolet i hem de preveure com dotar-lo de noves instal·lacions per facilitar altres serveis i tecnologies. Aquest serà un dels reptes més importants de la meva gerència.

I la cartera de serveis, com evolucionarà?

La cartera de serveis d’un hospital canvia, i al de Berga també. De cara a l’any que ve, treballem per ampliar els tractaments d’oftalmologia i per incorporar la cirurgia urològica. En tot cas, hi ha unes dinàmiques de complementarietat, sobretot amb Manresa, que ens permeten poder mantenir aquí un seguit de patologies.

En quin punt està aquesta integració territorial?

Hem anat augmentant el model de relació dins de l’AIS (Àrees Integrals de Salut), que és el sistema organitzatiu que s’està implementant. Voldria ressaltar el paper tant del Departament de Salut com del CatSalut i també de la Regió Sanitària Catalunya Central, que estan donant un impuls posicionant l’Hospital de Berga en el que ha de ser: un hospital comunitari, on les coses que es puguin fer a prop de la gent, i que sigui el màxim resolutiu possible. A mi m’agrada parlar de les tres T: de territori, respecte de la població i les seves característiques; de tecnologia, amb tots aquests materials i eines que necessitem per garantir la qualitat del servei que prestem; i de talent, per tal de generar confiança als pacients, als professionals i al conjunt del sistema.

En tot cas, hi ha la por que això sigui en detriment que, cada vegada més, els pacients s’hagin de mobilitzar a altres centres. Què n’ha d’esperar l’usuari?

Jo li explicaria que posem una ressonància magnètica que farà 3.000 proves a l’any, i que ara és gent que s’ha de desplaçar. També que estem ampliant la cartera de serveis d’intervencions quirúrgiques, de totes les visites d’especialistes que fem, de l’atenció de l’hospital de dia i de totes les urgències que rebem. Podem parlar de molts serveis i atencions, però jo com a gerent i que no soc metge, sempre penso en els milers i milers de persones que confien en nosaltres per venir a ser atesos aquí. Jo defenso que, potser no ho podrem fer tot, però el que fem ha d’estar ben fet. A més, aquesta xarxa, ja no només entre hospitals, sinó de tot el teixit del sistema sanitari, ha de permetre que la gent no senti que va d’un lloc a l’altre, sinó que el seu tractament té una continuïtat amb sentit.

I, de cara al futur, quins reptes s’ha marcat?

Són en la línia dels que ja he comentat i que ja estem fent avançar. Hem de treballar per tal de ser el màxim de resolutius possible a prop dels pacients, tenint en compte les característiques de la nostra població. Volem treballar per processos, per aquesta sensació d’unitat de cara al tractament. Això també ens ha de permetre integrar els professionals que venen d’un altre lloc d’una forma més natural. Finalment, volem portar a bon port aquestes inversions projectades, tenint present aquest objectiu de la sostenibilitat i la rigorositat a l’hora d’invertir els diners dels ciutadans.

Subscriu-te per seguir llegint