Olga Arderiu, advocada de Rosa Peral: "Resulta més difícil acusar que defensar"

Olga Arderiu Ripoll va néixer a Berga el 8 de febrer del 1975. Va cursar Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Va fer un màster d’advocacia a l’Institut Superior de Dret i Economia. Va començar la seva carrera com a advocada al despatx de Molins Advocats de la mà del jurista Xavier Melero, un altre dels advocats del judici del procés al Tribunal Suprem. Va fundar el despatx MDA Advocats ara fa vint anys. Defensora en els casos judicials més mediàtics dels últims anys: el judici sobre el procés al Tribunal Suprem assistint a Carme Forcadell i a Rosa Peral en el del crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Els seus casos judicials mediàtics l’han situat a dalt de tot de l’advocacia...

Això no ve d’un dia per l’altre, va ser fruit de molts anys. Sempre havia volgut fer dret penal i a Berga això era impossible. Vaig tenir la sort d’entrar a un molt bon despatx de la mà de Xavier Melero i després vaig crear el meu, aviat farà vint anys. Em van encarregar la defensa de persones importants com els membres de les dues meses del Parlament de Catalunya (acabades d’amnistiar).

Ser al Tribunal Suprem de Madrid defensant Carme Forcadell, què li va suposar?

Ara ho recordo com un somni, com un parèntesi. Va ser molt intens i molt cansat. Vàrem treballar moltes hores i tinc la sensació d’haver viscut constantment la injustícia d’aquell procediment. És un judici que mai s’hauria d’haver celebrat, era una qüestió política, no una qüestió penal. No s’aplicaven les regles de joc normals. A vegades és més difícil segons a quin jutjat petit perquè van molt per feina i jutgen trenta delictes lleus en un matí, però el Suprem sempre fa respecte tot i ser llocs on et tracten de forma bastant correcta.

Preveia les penes que els hi van caure?

Si haguéssim pensat els anys que els hi van caure no sé si haguéssim fet el judici de la mateixa forma. Esperàvem l’absolució d’alguns delictes i unes penes menys greus. El dia que es va filtrar la sentència jo era a Amsterdam i em van trucar per dir-me: «Les penes tenen dues xifres». Innocentment em pensava que només seria una xifra, una cosa més treballable al penitenciari, uns quatre o cinc anys.

Parlant dels col·legues del procés, seria més de Van den Eynde o de Gonzalo Boye?

De Van den Eynde! (contesta amb un somriure còmplice)

Té alguna vinculació ideològica amb ERC?

Mai he militat ni he tingut cap vincle més enllà del professional com a advocada.

Encara té contacte amb Carme Forcadell?

Sí!! No ens coneixem d’abans, només en un acte de presentació d’advocats quan encara era la Presidenta del Parlament. Ara està molt bé, gaudint de la seva família, dels nets, amb la seva mare i viatjant tot el que pot. Aprofitant per descansar i fer vida familiar.

Passats set anys des de la sentència (octubre de 2019) ara comencen a arribar les amnisties cas per cas...

De cap manera preveiem tot això d’aquests anys. Que va! Tot el procés ha estat una caixa de sorpreses, al principi molt dolentes i al final algunes de positives. Mai haguéssim pensat viure els indults, la derogació del delicte de sedició i finalment l’aplicació de l’amnistia. Ha costat!

Les seves clientes Anna Simó i Adriana Delgado han estat amnistiades...

Eren membres de dues meses diferents del Parlament. A l’Anna la van condemnar, vàrem recórrer i va caldre repetir el judici. Condemnada de nou però amb penes molt inferiors (multa i inhabilitació). A l’Adriana la van absoldre, vàrem guanyar el judici, però estava recorregut per les acusacions i era al Suprem. L’amnistia anul·la els recursos i la sentència absolutòria és ferma. Cal tenir en compte que han patit, sobretot perquè les dues continuaven tenint càrrecs públics i inhabilitar-les suposa tallar en sec la seva carrera professional. (L’Anna Simó i la bagenca Adriana Delgado van ser processades per permetre debats sobre monarquia i autodeterminació al Parlament)

Quan tornaran els exiliats (segons els seus partits) o els fugats (segons la justícia espanyola)?

És una bona pregunta. Arribarà un moment en què podran tornar. Jo ho crec, queden les causes de malversació on el Suprem li està costant més d’aplicar.

La seva clienta més mediàtica és Rosa Peral, una de les dues condemnades pel cas de la Guàrdia Urbana, hi manté relació?

Encara soc la seva advocada.

Segueix protagonitzant polèmiques i conflictes a les presons per on passa...

Moltes notícies no són certes. Et posaré un exemple: se l’ha embarassat tres vegades i no ha estat cert. Ha arribat a un punt de morbo que va més enllà del respecte a una persona que està pagant per una condemna.

Continua defensant la seva innocència?

Sempre n’he estat convençudíssima. No hi havia proves i es va condemnar per uns suposats indicis, unes meres sospites. No sabem què va passar. És clar que havia estat ell, ella o els dos. Es va anar per la via fàcil de condemnar-los a tots dos. Estic convençuda de la seva innocència més enllà de ser la seva advocada.

De tots dos?

Jo parlo d’ella. Alguns periodistes de successos m’han dit que una baralla entre dos senyors no venia gens i en canvi creure en una “vídua negra” tenia molt més interès mediàtic. Es va intentar construir això i un jurat popular ho va comprar. L’altre condemnat quasi no surt als mitjans i d’ella et trobes cinquanta milions de titulars.

Com és Rosa Peral de prop?

És una persona ben normal. És amable, sempre té bones paraules, intenta fer-ho tot fàcil i és bastant propera. No li trobo res a veure amb el personatge creat per la ficció.

Quan sortirà de permís?

Està a l’aire... És una pregunta difícil i les coses mediàtiques la perjudiquen. Porta nou anys dels vint-i-cinc de la condemna. Amb penes tan llargues costa molt que donin permisos aviat. Si no n’hi ha abans, sortirà el 2042.

Tens altres clients a la presó que els creus innocents?

Sí. És el pes més gran. No haver pogut demostrar la seva innocència. Succeeix en plets de la paraula d’un contra un altre. Es creuen més a la persona denunciant i a qui s’acusa acaba condemnat i potser no ho ha fet.

Si li dic que hi ha biaix polític en part de la carrera judicial què em respondrà?

No vull generalitzar però a vegades es nota. Els notes sobretot en temes de contingut polític. En la resta és més difícil tot i que a vegades afloren prejudicis masclistes.

Ha conegut jutges amb complex de Déu?

Sí!! Tenen molt poder i com a persones que són hi ha qui ho porta de diferents maneres. Hi ha qui l’exerceix de forma correcta i ens tracta molt bé. Hi ha altres que actuen diferent.

Veurem d’intel·ligència artificial (IA) en lloc de jutges amb punyetes?

Hi ha països on s’estan fent proves. Segurament caldrà un control humà, en última instància sempre hi haurà algun control. Hi ha una sèrie d’errors humans que una màquina els solucionarà, però crearà altres problemes com la manca d’empatia i com serà capaç de valorar el que un jutge ha adquirit per l’experiència. I dependrà molt de com l’alimentem.

El tòpic del seu sector: per què la justícia és tan lenta?

I cada cop més! Som un país amb moltes ganes de litigar i també a nivell polític. En àmbit penal però també en altres branques passa el mateix. Es creen més delictes, més tipus específics i això genera molta feina amb pocs mitjans. S’intenta aplicar l’atenuant de dilacions indegudes per temperar la vulneració d’aquest dret però a la llarga no ho és quan arriba tan tard.

L’ús del català amb un jutge molt “espanyolista” pot perjudicar?

Aconsello al meu client que tal cosa pot passar i ell decideix. Fa vint-i-vuit anys, a les meves primeres pràctiques amb un jutge d’instrucció provinent de Madrid les meves companyes s’hi van adreçar en castellà i jo en cap moment. Després em va preguntar per què no li parlava en castellà i li vaig respondre que no en sabia! En aquell moment encara tenia Berga molt a prop, però em va respondre: «Demà defensaràs un client i el podries perjudicar, comença a practicar». No hauria de ser així però ho és. No el condemnaran per parlar català, però hi ha magistrats que porten poc temps aquí i no l’entenen bé. Si han de dictar una sentència sense entendre, em preocupa. A vegades és important el matís de les paraules.

Presideix la Comissió de dones de l’ICAB, com enfoqueu els i les juristes la violència de gènere?

Costa molt baixar les xifres i només es veu la punta de l’iceberg. Per sota, el nivell de maltractaments físics i psicològics són molt importants. És més una qüestió educacional que legal. Caldria fer un canvi en l’educació i anar a la prevenció.

Subscriu-te per seguir llegint